Des de fa uns 5.000 anys, quan a algú a Mesopotàmia se li va ocórrer que podria ser una bona idea utilitzar els metalls preciosos com a forma de pagament, la història de la humanitat ha estat irremeiablement lligada als diners i a les divises. Precisament, les divises, enteses com les monedes que s'utilitzen en un país o en una regió diferent del seu lloc d'origen, tenen una importància clau en els mercats financers, ja que s'intercanvien de manera contínua i el seu preu fluctua constantment davant d'altres divises, de manera que serveixen per fixar els tipus de canvi, sempre que aquest canvi sigui flexible. De fet, hi ha un mercat propi de divises que es diu Forex (Foreign Exchange Market), en el qual es compren i es venen divises com a mecanisme d'inversió, amb una vocació d'aconseguir rendibilitat.
El risc divisa
La gran influència que tenen en qualsevol estratègia d'inversió amb una mica de vocació global es materialitza en el risc divisa, que és, en realitat, una amenaça que assumeixen els gestors, per exemple, d'un fons d'inversió que opera en euros, quan decideixen prendre posicions en una companyia que funciona amb una moneda diferent, com pot ser el dòlar nord-americà. I és que, per poder materialitzar aquesta operació, el primer que s'ha de fer és convertir la moneda d'origen, en aquest cas els euros, en dòlars, de manera que és crític el moment que es triï per avaluar el tipus de canvi que hi ha entre totes dues. “Els moments d'apreciació de l'euro suposen una oportunitat per a aquells clients compradors de divises que encara no s'han cobert, ja que poden tancar cobertures a uns canvis molt més atractius; mentre que pot ser un problema per als venedors de divises, ja que reben menys euros per les seves vendes a l'estranger”, assenyala Glen Spencer Chapman, director de la Direcció d'Anàlisi de Banc Sabadell.
Pot interessar-te: Conseqüències per a una cartera del fet que el dòlar cotitzi a un preu més barat
A més, quan hom decideix vendre unes accions en moneda estrangera, cal tenir en compte la situació contrària: seguint el mateix exemple, que el dòlar no hagi perdut valor, ja que, d'aquesta manera, s'obtindran menys euros per cada 100 dòlars. És a dir, que a més de l'anàlisi tècnica o fonamental d'una companyia, o l'avaluació que es faci sobre el moment del cicle econòmic i les possibilitats dels mercats de revalorar-se en el futur, els professionals han de tenir molt present la situació de les divises que entraran en joc en els moviments de cartera que vulguin dur a terme. En definitiva, que la rendibilitat real de qualsevol actiu estranger en què s'inverteixi serà la suma (o la diferència) entre la rendibilitat de l'actiu en qüestió més la rendibilitat del tipus de canvi.
Estratègies de cobertura
Els especialistes financers compten amb alguns mecanismes amb els quals poden cobrir o, almenys, mitigar al màxim possible el risc divisa. El principal és, potser, el més senzill: invertir només en companyies que operin en la moneda local. En entorns com l'europeu, on hi ha més d'una vintena de països i de mercats que utilitzen l'euro, les possibilitats de trobar oportunitats i de poder diversificar la cartera són molt elevades, però es compta amb la limitació de perdre opcions que apareguin en altres regions. “És important tenir clar que, en moments d'inestabilitat com l'actual, s'ha generat un fort increment en la volatilitat del mercat, i això suposa que les cotitzacions de les divises tenen més fluctuacions i moviments intradia, fet que provoca més incertesa a l'hora de cobrir-se en cobertures a termini”, indica Héctor Sanchís, director de Distribució d’Empreses a Madrid de Banc Sabadell.
Per exemple, una de les borses que més alegries ha donat als inversors en l'última dècada ha estat la dels Estats Units (EUA) i, dins d'aquesta borsa, ha destacat el comportament de la National Association of Securities Dealers Automated Quotations, més coneguda com a Nasdaq. La Nasdaq és la principal borsa de valors electrònica dels EUA, amb gairebé 4.000 companyies especialitzades en alta tecnologia, en electrònica, en informàtica, en telecomunicacions o en biotecnologia i amb el major volum d'intercanvi per hora del món. Entre finals de març i principis de juliol del 2020, mentre molts mercats queien amb força, aquest selectiu va avançar un 51 % amb companyies que van tenir creixements espectaculars, com Cardiff Oncology (+1.134 %) o Altimmune (+605%).
Un altre sistema per intentar cobrir el risc divisa és per mitjà de la inversió en derivats, que són productes el valor dels quals depèn, al seu torn, del valor d'un altre actiu, tot i que es corre el risc de poder patir algun risc de tipus especulatiu, ja que, per exemple, un tipus de derivats molt utilitzats, els contractes per diferències (CFDs), operen al mercat Over The Counter (OTC); és a dir, que no es negocien en mercats regulats i, per tant, estan associats a un risc elevat de perdre diners ràpidament a causa del palanquejament.
El risc divisa en un fons d'inversió
Els partícips en un fons d'inversió han de tenir present que, per regla general, també s'enfronten al risc divisa, tot i que aquí el risc és molt menys elevat que en el cas d'efectuar una única operació al mercat. La seva àmplia diversificació en la compra d'actius contribueix a compensar les fluctuacions del preu d'una moneda amb les d'una altra, si bé hi ha moments en què el seu efecte és molt més evident. Per exemple, durant els mesos previs a l'esclat de la pandèmia global, la forta revaloració del dòlar (principalment com a conseqüència del conflicte comercial que mantenia amb la Xina) va encarir l'entrada de fons que cotitzen en euros en valors dels EUA, en un moment en què la borsa nord-americana experimentava importants pujades, per la qual cosa els professionals havien d'analitzar si el potencial de rendibilitat compensava el sobrepreu que s'havia de pagar.
Pot interessar-te: L'impacte de la COVID-19 a les divises mundials
Com a norma habitual, el risc divisa en un fons d'inversió es divideix entre els actius en què està posicionat el fons juntament amb la seva moneda corresponent. Per conèixer el que es paga per aquesta qüestió, els costos de gestió poden oferir un barem bastant fidedigne, ja que si és el mateix fons el que s'encarrega de realitzar els traspassos, es podria saber quines comissions carrega per canviar la divisa en què està denominat el fons a euros, per exemple.
En qualsevol cas, sempre que, pel perfil de risc, un inversor decideixi que no vol veure’s afectat per l'impacte que les fluctuacions en les divises poden tenir en la seva cartera, pot optar per dues estratègies: o bé no invertir res en actius estrangers, de manera que s'eliminarà per complet el perill, o contractar un fons amb la divisa coberta, que contribuirà a reduir-lo d’una manera important, mitjançant el mecanisme que es coneix com a currency hedging. Això consisteix, a grans trets, en el fet que els gestors del fons contracten una assegurança que aplaca aquests riscos, de manera que el comportament de la rendibilitat serà molt més semblant a la que tingui l'actiu subjacent. Aquest tipus d'assegurances comporten una despesa operacional addicional (que té un cost mitjà d'entre el 0,05 % i el 0,08 %) que cal tenir en compte a l'hora de decidir si convé o no esdevenir-ne partícips.
