Tenir cura d'un fill, accedir a un càrrec públic o per a una funció sindical. Hi ha diferents motius que poden portar un treballador a sol·licitar una excedència, encara que cal tenir clares les implicacions que això pot tenir en la futura pensió de jubilació.
Durant el primer semestre del 2020, hi va haver 25.672 excedències a Espanya, de les quals el 87,94 % (22.576) les van sol·licitar dones i el 12,06 % (3.096) homes, segons les dades de la Seguretat Social. Aquest nombre és un 1,28 % inferior al registrat en el mateix període del 2019. Una excedència laboral és, ni més ni menys que la decisió voluntària presa per un treballador que vol cessar la seva relació laboral amb una empresa durant un període de temps per dur a terme un altre tipus de tasques i, fins i tot, si així ho desitja, col·laborar amb una altra entitat. La seva regulació a Espanya està inclosa dins l'article 46 de l'Estatut dels Treballadors (per al personal de les empreses privades) i a l'article 89 de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (en el cas dels funcionaris).
Per als primers, hi ha cinc tipus d'excedències: voluntària per interès particular, per cura de fills, per cura d'altres familiars, forçosa i pactada; mentre que, per a aquelles persones que treballen per a l'Administració, hi ha excedències voluntàries per interès particular, per agrupació familiar, per cura de fills o d'un familiar, per violència de gènere, per violència terrorista, així com excedències voluntàries incentivades, voluntàries per prestació de serveis al sector públic o de caràcter forçós.
Pot interessar-te: Els beneficis fiscals derivats de la cura dels fills
És important conèixer les claus de cadascuna d'elles, ja que influeixen en el còmput de la cotització de cara a la jubilació. En qualsevol cas, el tràmit per sol·licitar una excedència és igual en tots els casos, ja que s'ha de demanar per escrit, indicant-ne les dates d'inici i de finalització (per als funcionaris, hi ha un formulari a cada comunitat autònoma). Tot i que no és obligatori, sí que és recomanable fer aquest tràmit amb prou temps perquè l'entitat a la qual adrecem la sol·licitud tingui un termini suficient per respondre, també per escrit, acceptant o denegant la petició.
Per regla general, els períodes d'excedència, sigui voluntària o forçosa, no es consideren períodes efectivament cotitzats a l'hora de calcular les pensions de jubilació, encara que hi ha excepcions. A més, en el cas específic de les excedències voluntàries, mai donen dret a cobrar l'atur.
Excedències per a treballadors privats
A l'excedència voluntària per interès particular, el període de gaudi no pot ser més curt de quatre mesos ni més llarg de cinc anys. Durant aquest temps, el treballador no rep cap retribució. La Seguretat Social no considera ni entén com a cotitzat aquest període, de manera que, per evitar aquesta absència de cotitzacions, és possible subscriure un conveni especial amb la Tresoreria General de la Seguretat Social fins un any després d'iniciada l'excedència, amb l'única condició que s’han de tenir cotitzats 1.800 dies dins dels dotze anys anteriors a l'inici de l'excedència.
Per la seva banda, a l'excedència per la cura de fills, el període no pot ser superior als tres anys per cada fill que es tingui (per a altres atencions de familiars no podrà excedir els dos anys), però l'empleat només té dret a la reserva del seu lloc durant el primer any d'excedència. En aquest cas, el període d'excedència computa a efecte d'antiguitat i, potser encara més important, es considera com a temps efectivament cotitzat, tot i que és oportú consultar cada cas específic amb la Seguretat Social.
A més, cal esmentar dues possibilitats més: l'excedència forçosa, per exemple, per optar a un càrrec públic que impossibiliti al treballador anar a l'empresa. En aquest cas, es té dret a conservar el lloc de treball i al còmput de l'antiguitat, mentre que comptabilitzarà per a la jubilació la cotització del nou lloc que ocupi. L'altra opció és l'excedència pactada entre l’empleat i la companyia, però en aquest supòsit no es tenen en compte les cotitzacions del període en què s'estengui.
Excedències per a funcionaris
D'una banda, per a aquest col·lectiu hi ha, per exemple, l'excedència voluntària per interès particular; el període de temps de la qual no pot ser inferior als dos anys, encara que no es té dret a la reserva del lloc de treball ni tampoc es computarà per a ascensos o per a triennis. De l’altra, a l'excedència voluntària per agrupació familiar, el temps tampoc pot ser inferior als dos anys, però en aquesta ocasió tampoc pot superar els quinze anys. Aquest període, de la mateixa manera, no es computarà en els triennis o en els ascensos.
Pel que fa a l'excedència per la cura dels fills o per la cura de familiars, que durarà un màxim de tres anys per cada fill o familiar, el temps d'abandonament del servei actiu comptarà per a triennis i per a la carrera professional; mentre que el lloc es reservarà, almenys, durant dos anys. En el cas de violència de gènere, es té la reserva del lloc de treball durant els sis primers mesos, temps que compta a efectes d'antiguitat i drets de la Seguretat Social. Durant els dos primers mesos, es rep el sou complet i les prestacions per fill a càrrec, si se’n tenen.
Hi ha, a més, l'excedència voluntària incentivada, que pot durar fins a cinc anys, i l'excedència voluntària per prestació de serveis en el sector públic, en la qual no es reserva el lloc de treball ni es té en compte el temps de durada per als triennis. L'excedència forçosa, per la seva banda, requereix que els funcionaris compleixin una sèrie d'obligacions recollides per la llei segons cada cas perquè no es converteixi en una de caràcter voluntari. Finalment, en el cas de violència terrorista es repeteixen les mateixes condicions que en el de les víctimes de violència de gènere, i l'excedència ha de ser autoritzada i mantinguda en el temps mentre sigui necessària.
Pot interessar-te: Així seran les pensions de jubilació d'aquí a vint anys
És a dir, que una excedència laboral pot, per tant, tenir un impacte directe en la pensió futura, especialment en les de caràcter voluntari o forçós, ja que la seva durada no computa com a temps cotitzat. En canvi, sí que compten, en general, com a temps cotitzat les excedències per cura de fills i familiars. En qualsevol cas, hi ha productes com, per exemple, les assegurances d'estalvi que són una bona opció per complementar econòmicament períodes d'inactivitat laboral com poden ser les excedències, principalment si s'estima que la pensió de jubilació futura pot veure-se’n afectada.
El càlcul de la pensió a Espanya
Per conèixer quina serà la pensió de jubilació a la qual un treballador tindrà dret, cal tenir presents les bases de cotització dels seus últims anys de vida laboral. El 2020 es tenen en compte els 23 últims, tot i que a poc a poc aquesta forquilla anirà augmentant fins que, per exemple, el 2025 es tindran en compte els últims 25. Un cop conegudes, mes a mes, aquestes bases de cotització (que han d'aparèixer a cada nòmina), se sumen. El més habitual és que se sol·liciti a la Seguretat Social un informe de bases de cotització que incorpora tota aquesta informació.
Calcula quant tindràs quan et jubilis si comences a estalviar avui
Amb aquesta dada, és moment de calcular la base reguladora, que s'aconsegueix dividint-la entre els anys computables en les bases de cotització (les pensions s'abonen en 14 pagues, i les cotitzacions, en 12). Després, cal aplicar al número que s'obtingui un percentatge d'ajust segons els anys cotitzats (per exemple, el 2020 el període mínim de cotització per cobrar el 100 % de la pensió és de 36 anys per a aquells que es jubilin a l'edat ordinària).
