movi-image-evitar-okupacion-vivienda-1
Envia'ns suggerències
Habitatge
4 min del teu temps

Com podem evitar l’ocupació de l'habitatge?

19/10/2020

Alarmes, càmeres de vigilància, suport veïnal, portes blindades... Els propietaris poden prendre mesures per reforçar la seguretat dels seus habitatges i contractar assegurances que els protegeixin de l’ocupació

L’ocupació d'habitatges és un problema a Espanya. Segons les xifres del Ministeri de l'Interior, en el primer semestre d'aquest any es van registrar 7.450 denúncies per ocupació, enfront de les 7.093 registrades en el mateix període del 2019, un 5 % més. Això suposa que la primera meitat de l'any es van registrar més de 40 denúncies al dia a tot el país.

La situació varia molt per comunitats autònomes. Catalunya és la comunitat autònoma més afectada per l’ocupació, amb 3.611 casos demostrats des de principis d’any, gairebé la meitat dels registrats a tot Espanya. La segueixen, encara que a certa distància, Andalusia, amb 1.183 denúncies el primer semestre, i Madrid amb 657. Navarra, Cantàbria i Astúries, en canvi, han registrat menys de 50 casos en aquest mateix període.

Més enllà de si la situació s'ha agreujat o no amb la prohibició dels desnonaments a causa de la crisi de la COVID-19, la veritat és que fa anys que aquest fenomen està en alça. Les denúncies per ocupació s'han incrementat a Espanya un 40,9 % en quatre anys, i han passat dels 10.376 fets coneguts per les forces de seguretat el 2015 als 14.621 amb què es va acabar el 2019. I tot apunta que el 2020 acabarà amb un nou increment.

Aquesta mena de delictes sol tenir com a objectiu principal les segones residències, ja que estan buides durant gran part de l'any. No obstant això, s'han registrat nombrosos casos de diferents índoles. Des de la irrupció en immobles buits per viure-hi, fins a la invasió d’habitatges d’obra nova llestos per ser lliurats als seus propietaris.

L'ocupació està castigada amb multes d'entre tres i sis mesos de presó i, en cas de violència o intimidació, d'un a dos anys. Tanmateix, solen ser processos llargs amb tendència a enquistar-se, i que sovint es converteixen en un veritable viacrucis judicial per als propietaris de l'immoble.

Què poden fer els ciutadans per evitar que ocupin els seus habitatges? Tal com explica José Manuel Veiga, director d'Assegurances de Protecció de BanSabadell Assegurances: "Com a la majoria de riscos, la millor solució comença per la prevenció amb mesures de seguretat, com les càmeres de videovigilància i les portes blindades. També és important que no sigui fàcil identificar que la casa està deshabitada, i per això cal evitar, per exemple, explicar obertament quan s’estarà fora". 

"Identificar el problema ràpidament si es produeix i advertir-lo a les autoritats és fonamental", subratlla Veiga. "Per fer-ho, pot ser convenient avisar un veí o un familiar de confiança o instal·lar-hi dispositius de l'internet de les coses (IoT), com càmeres o sensors d'obertura de portes i finestres, que tenen un preu assumible i que són fàcils d’instal·lar".

Aquestes són les principals mesures a què poden recórrer els propietaris per reforçar la seguretat: 

  • Càmeres i alarmes antirobatori. Són mesures cada vegada més comunes que desincentiven l'ocupació i que permeten detectar el problema just en el moment en què es produeix, ja que és molt important per poder realitzar un desallotjament ràpid. Les alarmes detecten l'intrús en el moment precís en què accedeix a l'habitatge i avisen automàticament la policia, que pot acudir-hi ràpidament i evitar-ne l'ocupació si fa menys de 48 hores que els intrusos són dins. Un cop superat aquest marge de temps, la policia necessitarà una ordre judicial per al desallotjament, de manera que el procés serà molt més lent i complex. Les càmeres, a més d'oferir aquesta mateixa informació en temps real, graven les imatges, que es converteixen en proves de la violació de domicili o l’ocupació, molt útils per al procés judicial que vindrà després. 
  • Inversió en sistemes especials de seguretat. La instal·lació de portes blindades d'alta resistència, de finestres de qualitat, de reixes per bloquejar totes les finestres que puguin servir d'accés o panys de seguretat són elements clau per evitar aquests processos.
  • Simular que l'habitatge està habitat. Una manera molt fàcil d'aconseguir que no s'ocupi l’habitatge és fer veure que està habitat. Recollir sovint el correu, no abaixar les persianes del tot, encendre els llums utilitzant temporitzadors o mantenir les plantes d'exterior cuidades són algunes de les mesures que es poden prendre per crear l'aparença que hi viu algú.
  • Avisar els veïns. La cooperació veïnal és fonamental i pot ajudar a una detecció primerenca del risc d'una ocupació. Si els veïns són de confiança, se'ls pot comunicar l'absència perquè ens avisin si sospiten que algú ha ocupat l'habitatge. També es pot demanar a familiars o amics que visitin l’habitatge de tant en tant per verificar que tot està bé.
  • Anar amb compte a les xarxes socials. No convé publicar a les xarxes socials informació molt específica sobre el temps que passarem fora de l'habitatge habitual o la localització de les segones residències, per evitar l'efecte crida. Cal ser curós en parlar de les vacances i els viatges perquè els ocupes moltes vegades se serveixen d'aquesta informació.

Pot interessar-te: Els impagaments del lloguer continuen creixent. Com ens podem protegir com a propietaris?


Les assegurances i l’ocupació 

Les companyies d'assegurances estan prenent consciència d'aquest problema i s'han llançat a estudiar com oferir productes per millorar la seva protecció. Moltes asseguradores han inclòs la cobertura d'aquest tipus de processos dins de la tradicional assegurança de la llar, de manera que, a més de cobrir els riscos bàsics, "les assegurances també ofereixen cobertura en cas de desperfectes ocasionats a l'habitatge pels ocupes dins de la cobertura d'actes vandàlics i malintencionats. Per beneficiar-se’n, el propietari ha d'avisar al més aviat possible les autoritats per minimitzar els danys ocasionats", explica el director d'Assegurances de Protecció de BanSabadell Assegurances.

A més, les companyies es fan càrrec de les despeses en què incorri l'assegurat pel fet d'iniciar un procediment i posen a la seva disposició un advocat perquè defensi els seus drets, interessos i necessitats. D'aquesta manera, "també es cobreix la defensa del client pels danys que hagi patit la seva persona, els seus animals domèstics o la seva propietat."

Un procediment complicat

Certament no és obligatori assegurar un habitatge, però l'augment del risc que sigui ocupat fa que sigui una opció molt recomanable, ja que "ens ajudarà a reduir o rescabalar-nos econòmicament del problema generat", apunta Veiga. El procediment de desnonament és feixuc i, a més, pot allargar-se en el temps. Si el propietari és un particular, pot triar la via civil, que recull el desnonament exprés aprovat el 2018, o la via penal, a través d'una querella per violació de domicili o usurpació.

En teoria, la demanda per la via civil és més ràpida, ja que l’ocupa està obligat a demostrar en cinc dies hàbils que viu legalment en aquest immoble. A partir d'aquí, el desallotjament pot donar-se en un termini de 30 dies. El problema és que aquest termini acaba depenent dels jutjats. A la pràctica, la denúncia per la via civil pot allargar-se uns quants mesos, i fins i tot pot tardar anys per la via penal.

Pot interessar-te: Els nous reptes del sector immobiliari

Fotografía de Shunya Koide en Unsplash
-Categories i etiquetes-
up