Les eleccions dels Estats Units (EUA) previstes per al mes de novembre estaven marcades al calendari com un dels esdeveniments més importants de l'any 2020. Tanmateix, la pandèmia del coronavirus SARS-CoV-2 ha provocat un gir dràstic de la situació, ha deixat la política de banda i ha situat en primer pla la crisi sanitària mundial, que ha derivat en la pitjor crisi econòmica des de la Gran Depressió.
Superat l'estiu i a menys d'un mes de les eleccions, els inversors i les principals economies han tornat a posar el focus en la primera potència mundial ja que, irremeiablement, el resultat dels comicis influirà en l’economia global i en els mercats financers.
La situació, a més, s'ha capgirat des de l'esclat de la pandèmia i ha equilibrat les forces dels dos candidats, Donald Trump i Joe Biden. De fet, les últimes enquestes donen avantatge al candidat demòcrata.
Tal com recull un document elaborat per The Economist Intelligence, la divisió de recerca i anàlisi de The Economist, en els primers mesos del 2020 l'economia nord-americana acumulava la seva ratxa de creixement més llarga de la història i l'atur fregava mínims històrics, fet que pràcticament assegurava la victòria de Trump. A més, els demòcrates estaven desorganitzats, amb un gran nombre de candidats que amenaçaven dividir-ne el vot fins ben entrada la temporada de les primàries.
La COVID-19, però, ho ha canviat tot. Els EUA travessa ara la recessió més greu des dels anys 30, segons la publicació esmentada, i ha experimentat al mateix temps una profunda onada de protestes i disturbis civils relacionats amb la desigualtat racial i la brutalitat policial. La impopularitat de Trump ha crescut entre els votants independents, fonamentals per decidir el resultat de les eleccions. Mentrestant, el vot demòcrata s'ha anat unificant al voltant de la figura de Joe Biden.
Segons The Economist Intelligence, Trump compta amb una base sòlida del 40-44 % de la població, però necessitarà els indecisos per derrotar Biden, que disposa d'un suport més fort i ampli que el que va arribar a tenir la seva antecessora, Hillary Clinton, com es va comprovar als resultats de les primàries. A més, també compta amb un índex d'aprovació més alt entre l'electorat general.
Ja que tots dos candidats tenen una base sòlida de votants, tot apunta que el resultat dependrà, sobretot, del comportament dels votants indecisos i independents, principalment els de les zones suburbanes i industrials en dificultats. La participació general de la població estatunidenca també serà decisiva.
En qualsevol cas, hi ha diversos factors que poden marcar el curs de les eleccions aquest mes que hi ha per davant fins al 3 de novembre, com són les dades que es van coneixent sobre la situació econòmica del tercer trimestre, l'evolució de les protestes o un possible deteriorament addicional de les relacions entre els EUA i la Xina. Si la pandèmia es controla i la situació econòmica del país millora, la balança pot tornar a inclinar-se ràpidament cap a Trump.
Com afectaran les eleccions a l'economia?
Els programes econòmics dels dos candidats són molt diferents. S'espera que l'economia pateixi una baixada del 6 % aquest any i els dos candidats han assenyalat diversos graus de suport al nacionalisme econòmic, però s'allunyen molt en les receptes per impulsar l'economia i l'ocupació, en com abordar les desigualtats i reconfigurar el sistema de salut. A més, segons PwC, els plans de tots dos candidats aquest cop estan més entrellaçats que de costum, en temes com l'atenció sanitària i la desigualtat racial.
Per exemple, si els demòcrates arriben a la Casa Blanca, és probable que es produeixin pujades fiscals al país. A més, volen fixar un salari mínim més elevat i inversions específiques en àrees com l'educació i l'habitatge assequible per a la gent de color. Si guanya Trump, en canvi, es mantindrà la línia dels últims anys.
El que sí que és probable és que tant Trump com Biden mantinguin o augmentin la pressió sobre la Xina en qüestions de comerç i competència, encara que el demòcrata pot inclinar-se més a crear coalicions internacionals més fortes en comptes de nous aranzels, segons PwC.
Com influiran les eleccions en els mercats?
Cal no oblidar que els EUA són la primera potència mundial i el resultat de les eleccions, sens dubte, tindrà ressò en els mercats financers. El sistema nord-americà fa que la Casa Blanca, el Congrés i el Senat estiguin en joc cada vegada que se celebren eleccions, i això dona lloc a múltiples escenaris que poden condicionar de manera diferent el comportament dels inversors.
Et pot interessar: Volatilitat: què és i com reduir-ne l’impacte en les nostres inversions
Si Trump surt reelegit, hi haurà pocs canvis amb relació a la situació actual i els mercats no es mouran gaire. Els inversors valoren l'estabilitat. Si, per contra, Biden arriba a la Casa Blanca, es produirien modificacions polítiques importants i es podrien revertir part de les mesures econòmiques de Trump, una situació que pot generar més moviments a les borses i a les divises.
Tampoc es pot descartar un eventual estancament si els demòcrates guanyen les eleccions i la Cambra de Representants i els republicans mantenen el control del Senat, fet que els permetria bloquejar qualsevol canvi legislatiu. Hi ha un altre escenari poc probable; que Trump sigui reelegit però que els demòcrates s’apoderin del Senat. En aquest cas es produiria un cert estancament i podria generar, fins i tot, una hostilitat més forta.
La veritat és que els períodes electorals a les principals potències mundials són moments complicats per als inversors, especialment en moments de crisi com l'actual, en què la volatilitat regna en els mercats.
