El turisme es va aturar en sec després de l’entrada en vigor de les mesures de restricció a la mobilitat i el tancament de fronteres. Aquestes limitacions seran probablement les últimes que s’aixecaran i, presumiblement, faran que aquesta indústria sigui una de les més afectades i de les que més tard es recuperaran.
Per a Exceltur, el lobby turístic que agrupa les empreses més rellevants del sector, aquesta aturada tècnica suposarà una pèrdua del 61 % dels ingressos respecte de l’any passat.
Segons Pulso, l’eina de Banc Sabadell que permet veure l’evolució del consum i de l’activitat comercial, la despesa mitjana de ciutadans estrangers a Espanya en els últims trenta dies representa el 8 % respecte del mateix període el 2019. Això es tradueix en una caiguda del 92 % dels ingressos.
Aquesta situació ha portat diverses companyies turístiques a començar a prendre mesures per accelerar la recuperació.
L’aposta pel turisme nacional, les destinacions rurals i la digitalització són tres dels aspectes que aquest segment econòmic potenciarà per sortir de la crisi, un segment que a Espanya suposa el 13 % del producte interior brut (PIB) i al món, el 10,4 %, segons l’Organització Mundial del Turisme (OMT).
En aquest context de recessió, que no és estructural, sinó temporal, «la prioritat és injectar liquiditat a les empreses per evitar el tancament dels negocis que tenen zero ingressos, però continuen suportant despeses, com ara part del pagament de la seguretat social dels treballadors, entre d’altres», afirma Jorge Marichal, president de la Confederació d’Hotels i Allotjaments Turístics d’Espanya (CEHAT).
Què pot fer el sector per sobreviure?
La indústria del turisme espanyola la sustenten principalment les pimes. Només el 0,15 % del total disposa d’una plantilla de més de dos-cents treballadors.
Això, encara que a priori sigui una debilitat, pot suposar un avantatge. «Són més flexibles i es poden reactivar abans que les grans corporacions, amb maquinàries pesants. És més fàcil obrir un restaurant amb deu treballadors, que un hotel amb centenars d’habitacions», apunta Xavier Martín, director general de Turijobs, una agència d’ocupació del sector turístic.
Una aposta pel turisme nacional
El públic espanyol serà el gran recurs dels restaurants, els hotels, les agències i les cases rurals que obrin els propers mesos, davant la incerta mobilitat i la improbable arribada de turistes internacionals.
«Tot sembla indicar que les destinacions i les organitzacions més orientades al turisme de proximitat tenen una capacitat inicial més gran de recuperació de la demanda», assevera Joan Miquel Gomis, professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i col·laborador de NOTUR, un grup de recerca d’aquest centre superior d’ensenyament.
Aquestes destinacions generen confiança, sensació de control i menys despesa. Però, el turisme nacional podrà suplir l’internacional? Aquesta és la gran incògnita si tenim en compte que gairebé vuitanta-vuit milions d’estrangers van visitar Espanya durant el 2019, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
«Som optimistes. És millor fer els comptes com si ens trobéssim en temporada baixa. El que importa és la supervivència de les empreses», assegura César Gutiérrez, president de la Federació Empresarial d’Associacions Territorials d’Agències de Viatges Espanyoles (FETAVE).
Això sí, els moviments vacacionals dins del país no seran igual de rellevants a totes les zones. «Per exemple, serà més fàcil que es reactivin comarques turístiques properes a Madrid o Barcelona, amb un nucli metropolità de milions d’habitants, que tenen l’opció de moure’s en un vehicle propi a zones de muntanya, rurals o de costa», apunta Gomis.
Quant als tipus d’allotjaments, sembla que les cases i els hotels rurals i els apartaments turístics tindran un paper important. «Poden assegurar el distanciament social i que hi hagi menys gent congregada», explica Xavier Martín.
El foment de la digitalització
L’Organització Mundial del Turisme aposta pel desenvolupament de nous productes i capacitats digitals en la seva crida per mitigar l’impacte de la COVID-19. Seran les petites empreses les que hauran d’apostar per sistemes automatitzats de gestió per adaptar-se, mitjançant la inclusió, per exemple, de chatbots (assistents d’ajuda virtuals), que representaran un canvi en la seva relació amb els clients.
També defensa la implementació d’aplicacions per a les dinàmiques habituals dels visitants, com les apps que serveixen de clau per a les habitacions dels hotels, i la recopilació de dades dels clients que permeti adaptar les estratègies de màrqueting a les seves necessitats.
La formació dels treballadors serà un factor clau en aquesta transformació digital. Els cursos en línia són una de les eines de què disposen les pimes per preparar el personal. El portal d’ocupació Turijobs disposa de cursos gratuïts, en col·laboració amb Emagister, sobre sostenibilitat, gestió d’esdeveniments o idiomes.
Aquest portal xifra en gairebé un 85 % la caiguda de la demanda de feina. Per això, convé que els professionals d’aquesta indústria millorin la seva formació per fer front a un mercat amb més competidors que mai.
L’avenç en sostenibilitat i la desestacionalització
Un altre factor clau serà l’aposta per la sostenibilitat, que es tradueix, principalment, en la reducció de la massificació turística. «Potser ja no cal anar a les Maldives per conèixer platges paradisíaques; hi ha destinacions més properes que ens poden omplir igualment», proposa el professor de la UOC.
Fa temps que s’identificava una tendència cap a un turisme més responsable, compromès amb l’ecologia i les comunitats locals, que fomenta l’ús del ferrocarril, per exemple, i que aposta per la reducció dels residus.
«Pot ser que l’escenari posterior a la pandèmia acceleri la regulació de les administracions i la pressió de la demanda en aquest sentit», assegura Joan Miquel Gomis, de la UOC.
L’estacionalitat és el punt dèbil d’aquest sector. «Cap país no està tan sotmès a una temporada concreta com el nostre», afirma Xavier Martín, de Turijobs, al podcast de Banc Sabadell. La majoria de les visites es concentren en els mesos de primavera i estiu. Distribuir-les al llarg de tot l’any, apostant per un turisme menys vinculat al clima, pot afavorir la recuperació.
Les agències de viatges aposten per promocionar les destinacions nacionals en col·laboració amb les comunitats autònomes. Deixades de banda per molts consumidors que preferien contractar els seus itineraris pel seu compte, aquestes empreses organitzadores podrien recuperar quota de mercat. «Creiem que en endavant una agència transmetrà seguretat per la possibilitat de fer cancel·lacions o reclamacions amb més facilitat», comenta César Gutiérrez, president de FETAVE.
Ara han llançat un programa especial d’itineraris per a sanitaris. «Una idea que no només pretén rellançar l’activitat, sinó també ser una mostra d’agraïment per la seva feina», assegura el president de FETAVE.
Les mesures de seguretat per a la reobertura
El rellançament no serà possible sense apuntalar abans la seguretat dels clients i els treballadors. Hi ha iniciatives en aquest sentit, com la d’Hostelería de España, una organització empresarial que representa restaurants, bars, pubs i cafeteries, que ha llançat un sistema integral per a la preparació dels locals.
Aquesta iniciativa acredita els establiments com a zones segures davant la COVID-19 i inclou, entre altres mesures, formació per als treballadors i el distintiu «Hoteleria segura».
Els hotels i els apartaments turístics també han elaborat un protocol de seguretat per mitjà de l’Institut de Qualitat Turística Espanyola (ICTE), en el qual es recullen, per exemple, les normes de desinfecció de les habitacions i dels espais comuns o els torns de menjar, esmorzar i sopar, que hauran de ser més espaiats per evitar aglomeracions. També s’hi esmenta la desaparició dels bufets lliures, cosa que vol dir que el menjar s’ha de servir en plats individuals i tapats.
«És probable que ens quedin seqüeles psicològiques, que passaran a formar part de les dinàmiques del turisme, com ha passat en crisis anteriors. L’11-S ens ha deixat la d’haver d’arribar a l’aeroport dues hores abans per passar controls. Després d’aquesta, segurament, les mesures de seguretat sanitària romandran per sempre», exposa Joan Miquel Gomis, de la UOC.
MESURES QUE AJUDEN EL TURISME
Des de tots els fronts s’articulen accions que fomenten l’activitat turística, encara que no se sàpiga amb certesa quan es podrà viatjar amb normalitat.
El Govern espanyol va posar en marxa una línia de finançament per mitjà de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), dotada amb 400 milions d’euros, que ja s’ha exhaurit. En paral·lel, ha ofert una línia d’avals amb 100.000 milions d’euros, dels quals les pimes i els autònoms podran beneficiar-se de 40.000 milions. El termini de sol·licitud acaba el 30 de setembre.
Les comunitats autònomes també han contribuït amb ajudes, com la Comunitat Valenciana, que va repartir 2.500 euros per pime o autònom; Andalusia, que va xifrar les seves ajudes en 10 milions d’euros entre crèdits i avals, o Catalunya, que va desemborsar 3,5 milions d’euros.
