movi-image-elpais-reducir-gastos-reactivar-negocio-1
Envia'ns suggerències
Petita empresa
5 min del teu temps

Com pots reduir despeses per reactivar el teu negoci

Fri May 15 13:50:36 CEST 2020

El cor del comerç espanyol comença a bategar. En aquesta etapa de desglaç, reduir despeses és vital per mantenir l’operativitat de moltes empreses. Un objectiu comú, però amb diferents possibilitats i estratègies

El lloguer d’immobles i les nòmines del personal són dues de les despeses fixes més importants de qualsevol negoci, a les quals s’uneixen altres variables, com els subministraments d’electricitat, aigua i gas, els proveïdors i els impostos com ara el d’activitats econòmiques i el de béns immobles. Ara que la política de supervivència de molts comerços exigeix reduir les factures, quines opcions hi ha?

Moltes empreses negocien amb els seus arrendadors el pagament de les mensualitats i han posat en marxa expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) per congelar la despesa en personal. El Govern va aprovar a l’abril un reial decret de mesures econòmiques que, entre altres novetats, habilitava un mecanisme per a la renegociació i l’ajornament del lloguer de locals comercials de fins a quatre mesos.

Però, què es pot fer amb altres despeses com els subministraments i els proveïdors? Els experts coincideixen que el marge és escàs en sectors com ara l’hoteleria, la indústria de la moda (retail), els hotels i el petit comerç de proximitat, que representen una mica més d’un quart del producte interior brut (PIB) d’Espanya. Però convé comprovar, per exemple, que les tarifes energètiques s’ajusten a les necessitats reals i renegociar els contractes amb els proveïdors, a més de fer un control exhaustiu de la caixa, que elimini tot allò superflu. Només així seran capaços de veure si tenen prou liquiditat per reprendre l’activitat.

Hoteleria

Aquest sector representa el 6,2 % del PIB i dona feina a 1,7 milions de persones a Espanya. Per aquest motiu, la caiguda de l’activitat del 9 % al gener al 5 % en només dos mesos afectarà un gran nucli de la població, tal com recull Pulso, l’eina de Banc Sabadell que permet conèixer l’evolució del consum i de l’activitat comercial.

Segons Hostelería de Madrid, patronal del sector a la capital, una cafeteria mitjana presenta una estructura de despesa del 30 % en matèries primeres, del 25 % en personal i del 20 % en despeses fixes generals, per a un marge comercial del 25 %. Segons l’informe Impacto del Covid-19 en la Hostelería en España, elaborat per la consultora Bain & Company i EY (abans Ernst & Young), bars, cafeteries i restaurants destaquen per la seva escassíssima liquiditat: el 50 % d’aquests negocis amb prou feines aguanta un mes de despeses operatives fixes.

El pagament de lloguers té un pes important en les despeses. Els propietaris d’aquests locals són majoritàriament individuals, per la qual cosa disminuir el cost d’arrendament durant la fase de desescalada dependrà del fet que la negociació entre propietari i negoci arribi a bon terme. El decret llei del Govern habilita que les persones físiques o jurídiques arrendatàries “d’un contracte d’arrendament per a ús diferent del d’indústria o d’habitatge” poden demanar la moratòria del pagament, sempre que es tracti d’una empresa pública o un gran tenidor (propietari de 10 immobles urbans o més o un de més de 1.500 metres quadrats, al marge de places de garatge o trasters). En cas que es tracti d’un petit propietari, es permetrà usar la fiança com a pagament, encara que haurà de ser reposada abans d’any.

En el capítol de personal, els ERTO serviran de taula salvavides per a determinats establiments, tot i que un 70 % d’aquests negocis pertanyen a autònoms i empreses de menys de tres empleats, amb plantilles ja molt ajustades.

Les restriccions de capacitat durant la desescalada permetran una retallada en la despesa en proveïdors per la dràstica reducció del consum. Els establiments que hagin invertit en aspectes com ara l’estalvi en il·luminació i en climatització, que disposin de tarifes adequades en el subministrament de gas i electricitat o que hagin incorporat tecnologia eficient en consum energètic per a les cambres frigorífiques i els electrodomèstics estaran més preparats per fer front a aquesta situació. Per això, convé que els hotelers comprovin que les tarifes energètiques s’ajusten a les necessitats de l’activitat i que els electrodomèstics funcionen bé, per reduir la factura.

La indústria de la moda (retail)

Acompanyar la sortida dels ERTO amb la corba d’afluència dels consumidors és una de les solucions que va proposar aquest negoci —que representa el 3 % del PIB— i que ja ha estat escoltada pel Govern. Les retallades en despeses de personal seran habituals durant els mesos vinents. L’activitat del sector ha passat del 6 % de facturació al gener al 2 % al març, cosa que suposa també una caiguda significativa, d’acord amb les dades de Pulso.

També aquí el preu dels lloguers és una partida important de la despesa. Malgrat la moratòria aprovada per l’Executiu a l’abril, moltes empreses asseguren que no s’hi han pogut acollir. 103 marques comercials de diversos sectors, que apleguen 9.000 locals comercials a tot Espanya, han elaborat una iniciativa conjunta per explicar la seva situació al Govern i que els ajudi a renegociar els seus contractes.

Les empreses de moda tenen un gran estoc que no han pogut vendre durant el tancament de les botigues a peu de carrer i en centres comercials. Segons Javier Vello, soci responsable de Retail & Consumer Products d’EY a Espanya, “si el producte és molt de tendència, difícilment el podran moure cap a la temporada de tardor o cap a la següent de primavera/estiu. Per aquest motiu, l’objectiu ara és convertir aquest producte en diners, encara que això signifiqui sacrificar la rendibilitat a canvi de vendre’l de pressa. En els últims dies gairebé totes les cadenes estan fent forts descomptes en la compra en línia”.

Segons Vello, altres retallades de despesa són complicades en aquest sector, atès que en els darrers anys el sector ja ha ajustat molt els marges. En l’àmbit energètic hi ha poc marge, ja que els establiments s’han anat reconvertint cap al consum eficient. En l’última dècada, aquests negocis han buscat reduir aquesta mena de despeses, perquè el consum en roba i calçat dels espanyols no ha recuperat els nivells previs a la crisi econòmica. “El 2019 es va tancar amb un volum d’ingressos de 16.000 milions d’euros, un 20 % menys que el 2007”, apunta Vello.

Aquest expert creu que hi haurà “una gran transformació, en la qual cada vegada guanyarà més pes la concepció digital del negoci”, i vaticina un tancament important de botigues. Sens dubte, el tancament és la més dràstica de les retallades en despesa que es poden fer.

Hotels

ERTO és l’acrònim que se sent més entre els hotelers, i les retallades de plantilla s’accentuaran en el futur, pronostica Jorge Marichal, president de la Confederación Española de Hoteles y Alojamientos Turísticos (Cehat). La crisi accelerarà l’arribada de més innovació a aquest sector, que forma part de la indústria del turisme i que suposa més del 12 % del PIB. La inversió en tecnologia abaratirà certes tasques, “com el checking virtual”, apunta Marichal.

A Espanya, segons dades de la Cehat, el 70 % dels gestors dels hotels no són propietaris de l’immoble. “En molts casos s’estan renegociant els contractes de lloguer amb els grans propietaris. Alguns han arribat a acords amb un percentatge variable, que s’adapta als temps i les condicions de la desescalada”. En el cas dels empresaris que són gestors i propietaris de l’immoble, l’alternativa que proposa Marichal per alleugerir la despesa és demanar “un any de carència en la hipoteca”.

La gran majoria dels costos d’un hotel són fixos, incloses les despeses fiscals, com l’impost sobre activitats econòmiques i l’impost sobre béns immobles (IBI). “Fins que no recuperem connectivitat aèria i la gent no comenci a viatjar, tenir oberts determinats hotels és gairebé absurd”, indica Marichal. “L’ingrés de l’habitació que no es ven avui ja no es pot recuperar, encara que es vengui demà”.

Per quantificar la caiguda de l’activitat turística estrangera, Pulso facilita la comparativa entre la despesa mitjana dels ciutadans estrangers a Espanya durant els últims 30 dies i la del mateix període el 2019, i les xifres mostren el dràstic canvi de la situació: representa només el 8 %. Això es tradueix en una caiguda del 92 % dels ingressos.

Petit comerç de proximitat

La tintoreria de la cantonada, la ferreteria del barri i altres negocis similars han viscut dies dramàtics. Ni la digitalització ni el teletreball són aquí remeis eficaços per minorar la despesa en el comerç, que suposa el 13 % del PIB i aporta el 17 % de l’ocupació.

L’ERTO és la figura a la qual s’han acollit molts establiments, que han reduït el personal a la mínima expressió, considera Pedro Campo, president de la Confederación Española de Comercio (CEC). Per a la reducció de la despesa, una de les reivindicacions de la CEC —que agrupa 450.000 comerciants, la majoria autònoms, amb 1,3 milions d’assalariats— és la moratòria en el pagament de les cotitzacions a la Seguretat Social durant sis mesos. L’ordre ministerial es va publicar a finals d’abril i permet a empreses i autònoms de 12 sectors econòmics (com ara l’agricultura, les arts gràfiques, les perruqueries i centres de bellesa i les agències de publicitat) suspendre durant mig any les cotitzacions socials sense cap tipus d’interès. Pedro Campo lamenta que bona part del sector del petit comerç queda exclòs d’aquestes ajudes.

 

 

movi-image-elpais-reducir-gastos-reactivar-negocio-2

 


 

Pel que fa al pagament de lloguers, “la immensa majoria dels locals són propietat d’antics comerciants que els lloguen com a complement d’una pensió baixa”, explica Campo. La moratòria del Govern al pagament de lloguers pot alleugerir el capítol de despeses de les pimes i els autònoms, que s’estendria durant l’estat d’alarma i les seves pròrrogues i, a tot estirar, fins a les quatre mensualitats següents.

Per a Pedro Campo, de CEC, seria ideal “adaptar el preu dels lloguers a les circumstàncies reals de vendes mentre duri la crisi sanitària”, més enllà d’aquests primers mesos, encara que admet que “tampoc no pot ser que la responsabilitat de la situació actual recaigui sobre aquests propietaris individuals”.

Els ajuntaments estan oferint l’ajornament del pagament o la bonificació d’altres despeses fixes importants com ara l’IBI, l’impost de les terrasses i el d’escombraries. Això pot suposar un respir per a molts negocis que necessiten liquiditat.

Quant a les despeses variables de funcionament com els subministraments de llum i gas, el Govern va habilitar al març la possibilitat que empreses, pimes i autònoms ajornin el pagament d’aquests serveis.

Al marge d’aquestes opcions habilitades legalment, els comerciants hauran de fer un control exhaustiu de les seves finances i dels seus comptes amb els proveïdors, per mantenir el negoci obert fins que la situació sigui més favorable.

RECOMANACIONS PER A PIMES

  • Malgrat que la casuística és infinita, alguns consells els poden posar en pràctica tots els negocis.
  • Portar la comptabilitat detalladament, amb un control exhaustiu de despeses mitjançant un programari de gestió que ho integri tot, des de la producció i la logística fins als estocs, és cabdal en moments de crisi.
  • La revisió de les factures de llum, aigua, telèfon i altres pot donar sorpreses. Potser hi ha línies que no es fan servir o la tarifa no està adaptada a les necessitats del negoci. També convé revisar l’eficiència energètica dels electrodomèstics.
  • La reducció del paper i de tot el que comporta (impressores, tòner i altres) optimitza la despesa, com també la digitalització, incloent-hi aquí el teletreball, que permet reduir el consum de subministraments a les seus.
  • L’ús de les xarxes socials com a aparador de l’activitat de l’empresa també pot contribuir a l’estalvi.
  • Reduir costos en les reunions amb clients i planificar els viatges de treball amb temps és vital per minimitzar les factures. Si es fa bé, es pot estalviar fins a un 50 %.
Fotografia de Jelleke Vanooteghem a Unsplash
-Temes relacionats-
up