movi-imag-resisten-bolsas-coronavirus-1
Envia'ns suggerències
Inversions Personals
4 min del teu temps

Com resisteixen les borses europees la segona onada del coronavirus?

01/12/2020

Tot i les caigudes generalitzades durant la segona quinzena d'octubre, els mercats europeus tenen motius per confiar que suportaran sensiblement millor l'impacte de la segona onada en comparació amb el que va passar a l'inici de la pandèmia global.

Les eleccions als Estats Units (EUA), la conclusió de les negociacions sobre el Brexit, les tensions latents derivades de la guerra comercial entre Washington i Pequín, la inestabilitat política a molts estats membres o la conjuntura global de tipus d'interès baixos. Les borses europees s'han vist afectades per aquestes i altres fites al llarg dels últims mesos, a les quals cal sumar-hi, per descomptat, el que més impacte està tenint: les conseqüències de la pandèmia global pel coronavirus i que, des de fa unes setmanes, s'està vivint una segona onada de repunt en els casos de contagi arreu del món. Una situació d'inestabilitat en els mercats que genera incertesa, i pànic, entre molts inversors, però en la qual cal mantenir el cap fred. I és que, com deia Benjamin Graham, pare del value investing (la inversió en valor), «el mercat és esquizofrènic a curt termini, però recupera el seny a llarg termini».

Volatilitat creixent

Entre finals de setembre i la primera quinzena d'octubre, es van succeir diferents mesures que van començar a implementar alguns governs de, principalment, països europeus, com els tocs de queda, el tancament perimetral de ciutats i regions, o la imposició de tancar comerços i restaurants. La por a un nou confinament total va començar a sobrevolar el Vell Continent.

L'excés de volatilitat en els mercats sembla que fa esvair qualsevol possibilitat de recuperació econòmica en forma de V a la zona euro

El previsible impacte econòmic d'aquestes iniciatives es va traslladar gairebé immediatament als mercats financers, que van patir una contracció important, principalment durant l'última setmana d'octubre, i van anticipar qualsevol possibilitat de sortida de la crisi en una recuperació en forma de V que semblava una quimera. De fet, el principal índex mundial per mesurar el sentiment dels inversors en relació amb la volatilitat que s'espera a les borses, el Chicago Board Options Exchange Market Volatility Index (més conegut com a VIX) va tancar l'octubre per sobre dels 33 punts, un dels seus registres més alts de l'any que fa gala del sobrenom amb el qual molts economistes el coneixen: l'índex de la por.

Pot interessar-te: Volatilitat: què és i com reduir-ne l’impacte en les nostres inversions


 Mercats a la baixa

El Deutscher Aktienindex (DAX), el principal índex borsari d'Alemanya, va tancar l'octubre amb una caiguda del -9,44 %, de manera que va acumular una reculada anual del -12,77 %. El país teutó, la locomotora econòmica del continent, donava a conèixer que el seu producte interior brut (PIB) corresponent al tercer trimestre cedia un -4,1 % respecte del mateix període de l'any anterior. En paral·lel, el Govern de Berlín durant l'última setmana d'octubre va anunciar mesures com el tancament de restaurants, d'institucions culturals i de locals d'oci per frenar l'escalada de contagis per la COVID-19 (França, per la seva banda, va decidir decretar el confinament domiciliari, de la mateixa manera que el Regne Unit). Aquestes restriccions s'estendran durant un mes i es complementaran amb ajudes de prop de 10.000 milions d'euros per pal·liar els efectes de la crisi.

A nivell més general, l'EURO STOXX 50, índex de referència a l'eurozona, que inclou les 50 companyies més importants per capitalització borsària, va cedir un -7,19 % a l'octubre, i suma així una caiguda anual del -20,85 %. El retrocés del PIB de la zona euro en el tercer trimestre va ser del -4,3 %. Aquestes xifres, però, no van empènyer Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu (BCE), a anunciar cap mesura extraordinària d'estímul econòmic, tot i que l'última reunió celebrada per aquest organisme a finals d'aquest mes es va fer amb totes aquestes dades sobre la taula. Tampoc no hi va haver novetats pel que fa al Programa de Compres d'Emergència Pandèmica (PEPP) que, en principi, suposarà un desemborsament de gairebé 1,35 bilions d'euros. En l'àmbit executiu, la Unió Europea (UE) continua immersa en el procés de llançar el seu pressupost per al proper any, juntament amb la implementació del Fons de Recuperació Europeu dotat amb 750.000 milions d'euros aprovat a l'estiu.

Pot interessar-te: Fons Europeu de Recuperació: una oportunitat per a les empreses espanyoles

Des d'una òptica local, el principal selectiu espanyol, l'IBEX 35, tot i que va finalitzar l’octubre amb una caiguda menor que altres índexs europeus, després de cedir un -3,94 % va mantenir l’honor dubtós de ser, amb diferència, el “«fanalet vermell» des de principi d’any, amb un retrocés des del gener del -32,43 %. La incertesa pel que fa a l'estat d'alarma decretat fins al maig del 2021, que delega en els governs regionals la capacitat d'imposar restriccions, es va unir als dubtes sobre la proposta dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) presentada pel Govern que, a més de comptar amb un increment en la recaptació fiscal, suposa un augment considerable de la despesa pública. La prima de risc espanyola va tancar l'octubre en els 81 punts bàsics, amb l'interès en els bons a 10 anys al 0,18 %.

Motius per a l'optimisme

Tot i que hi hagi una por lògica per la tornada a les mesures que promouen els confinaments totals en general, fet que podria tornar a deprimir l'activitat econòmica, hi ha raons per pensar que el seu efecte serà més limitat que el que va passar, principalment, durant el segon trimestre de l'any. Aquest fet, per si sol, hauria de servir d'estímul als mercats per contenir les seves caigudes les pròximes setmanes.

Per exemple, des del punt de vista del consum, sembla que l'impacte serà sensiblement inferior, gràcies al fet que és difícil anticipar una aturada en l'activitat com la que va experimentar arreu el continent europeu a la primavera i perquè, a més, els consumidors han sabut accelerar la seva transició cap al comerç digital al llarg dels últims mesos. Les societats, en paral·lel, han après a adaptar-se a les mesures de seguretat i protecció sanitàries per acudir a botigues i espais tancats; mentre que, des del punt de vista de les empreses, moltes han sabut implementar canvis en les seves estructures comptables i en els seus sistemes de producció per millorar la seva liquiditat i evitar possibles problemes d'insolvència.

Encara que les borses europees van caure amb força a finals d'octubre, sembla que hi ha elements per confiar que es comportaran millor en el futur proper

A més, sembla que els principals bancs centrals de tot el món estan preparant noves accions d'impacte per estimular l'economia. El BCE, per exemple, té molt avançat un projecte de nou impuls per al seu programa de compra de bons d'emergència, que podria augmentar la seva dotació en uns 500.000 milions d'euros. A més, és previsible que, a curt termini, implementi dues mesures més: ampliar l'extensió del PEPP fins a finals del 2021 i posar en marxa noves condicions per a les operacions de finançament a llarg termini, millorant el tipus d'interès que se'ls aplica. Mentrestant, el nou Govern dels EUA sembla que no trigarà a posar en marxa un paquet d'estímuls fiscals que, sens dubte, suposarà una bomba d'oxigen per impulsar l'economia global.

APRÈN MÉS SOBRE EL TEMA: Accedeix de manera gratuïta al contingut formatiu i amplia els teus coneixements sobre inversió amb el guiatge dels millors experts. 

Fotografia d'Annie Spratt a Unsplash
-Categories i etiquetes-
up