El sector agroalimentari és un dels més importants de l’economia espanyola, però, aparentment, també un dels menys digitalitzats. El seu punt de partida és, tanmateix, immillorable per sumar-se al carro de la revolució 4.0, ja que suposa més del 9 % del PIB nacional, és responsable de gairebé el 12 % de l’ocupació i està al podi de la Unió Europea quant a exportacions, com ratifica l’informe anual que elabora la Comissió Europea sobre aquest mercat. No obstant, aquest document ja avança que en països com Espanya cal dur a terme una modernització, atès que pel que fa a la innovació ni tan sols s’arriba a la meitat del rànquing del continent.
Amb aquestes dades, sembla clar que qualsevol empresa que vulgui implantar amb èxit o afavorir un procés de creixement ha d’apostar per la tecnologia com a pilar fonamental. Fent-ho s’aconsegueixen unes virtuts evidents:
- Augment del rendiment mitjà de les collites, que alguns estudis situen en una mitjana del 67 % anual respecte a la producció actual.
- Millora de la personalització i la presentació de productes segons la tipologia de cada consumidor.
- Estalvi de costos associats a la producció i a una eficiència més gran.
- Traçabilitat dels productes de qualitat, des que surten del camp fins que arriben al consumidor final.
- Anàlisi predictiva de plagues i altres incidències en les collites.
- Millor avaluació de la qualitat dels productes per evitar potencials riscos alimentaris.
Tanmateix, per dur a terme aquesta transformació digital, una empresa ha de fer abans una anàlisi interna que permeti establir un diagnòstic útil mitjançant les accions següents:
- Estudiar, primer de tot, la seva estructura des del punt de vista de personal, definir noves competències i triar l’equip que s’involucrarà en el nou model digital, amb vista a formar-lo en les matèries que siguin adequades, assumir responsabilitats i crear un marc d’objectius ambiciosos però realitzables.
- Impulsar una anàlisi dels principals stakeholders que acompanyaran l’empresa en aquest procés, des d’entitats especialitzades en formació fins a d’altres centrades en infraestructura digital. També, per descomptat, companyies de consultoria que rastregin exemples de casos d’èxit que s’han dut a terme en el sector i dels quals es puguin extreure conclusions eficaces.
- Establir un sistema de mètriques per analitzar totes les dades que genera l’empresa, tant pel que fa als processos de fabricació com pel que fa a l’esquema organitzatiu, intentant aconseguir recomanacions de millora (que poden sortir de qüestionaris qualitatius tant amb el personal com amb subjectes relacionats directament o indirectament amb l’entitat).
Et pot interessar: Els avantatges de digitalitzar la teva empresa
Què ha de tenir en compte una empresa per arribar a l’èxit
Des de fa anys, el model de gestió empresarial en el sector agroalimentari està en dubte, ja que entorn del 99 % de les empreses que actualment operen són pimes familiars, fet que limita la capacitat d’exportació i l’enfortiment de la marca de país. Per això, és important que es faci una aposta decidida per adaptar-se a la nova realitat del mercat i produir d’una manera cada vegada més eficient i rendible. Entre els àmbits principals que s’han de tenir en compte, cal destacar:
- S’observa una tendència dels consumidors pels aliments cada vegada més saludables i personalitzats a través de packagings.
- S’està produint un creixement exponencial del comerç en línia, amb noves pautes de consum (horaris diferents, comandes més grans, necessitat d’oferir valor afegit, establir una relació bidireccional entre consumidor i empresa…).
- Els usuaris prefereixen comunicar-se directament amb el productor (corrent social ‘del camp al rebost’), la qual cosa situa els intermediaris en una posició difícil.
- Es constata una aposta per una distribució cada vegada més ràpida, flexible i eficient.
- La regulació sobre el sector cada cop és més tècnica i ambiciosa.
- Hi ha un sentiment global de preferència per la sostenibilitat i el respecte al medi ambient.
En aquest context, les empreses han d’emprendre una sèrie de transformacions per ser competitives en el nou marc global, en àrees com:
- Invertir en R+D, que permeti una producció més eficient i rendible i, per tant, adquirir un avantatge competitiu davant dels seus competidors.
- Generar noves fonts d’ingressos, portant a terme transformacions en els seus productes per generar al seu torn béns nous per posar al mercat.
- Proporcionar noves experiències als consumidors i, amb això, generar més fidelitat i lleialtat envers les marques.
- Automatitzar processos i apostar per la digitalització.
- Establir aliances amb empreses de logística i transport per poder distribuir els seus productes directament al consumidor.
- Millorar la comunicació amb proveïdors i altres empreses per fomentar sinergies i noves possibilitats de negoci.
- Internacionalitzar-se en la mesura que sigui possible.
Una oportunitat de negoci: l’agricultura de precisió
L’agricultura de precisió és una de les tendències més importants del sector i implica l’ús de grans volums de dades d’àmbits molt diferents, com ara l’evolució meteorològica, l’estat de la terra per conrear, factors ambientals, genètica i fenotip de les varietats per conrear i la geolocalització de les superfícies. D’aquesta manera, i gràcies a l’ús progressiu de les innovacions tecnològiques, com la big data i el machine learning, la utilització de l’agricultura de precisió cada cop és més fiable perquè els agricultors puguin prendre decisions després de l’avaluació global de les diverses variables.
Tanmateix, com assenyala l’informe ‘La transformación digital del sector agrario español’, elaborat per la Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos (COAG), hi ha alguns obstacles perquè l’agricultura de precisió prengui més embranzida:
- L’atomització del camp al nostre país fa que a les empreses de petita dimensió els sigui molt difícil fer les inversions inicials tecnològiques necessàries.
- L’orografia mateixa de la península complica la connectivitat d’algunes zones rurals i, també, l’obtenció de dades fiables.
- Encara hi ha una manca de regulació evident sobre aquest àmbit, i la regulació que hi està relacionada de manera indirecta, com la de la protecció de dades, obstaculitza el desenvolupament d’aquesta agricultura.
- És necessari dur a terme una ambiciosa estratègia formativa per a molts professionals agrícoles en l’ús i la utilitat de les noves tecnologies.
Malgrat aquests hàndicaps, a escala estatal s’està executant un pla d’ajuda a les empreses que es vulguin modernitzar mitjançant l’Estratègia de digitalització del sector agroalimentari i forestal i del medi rural, que té com a objectiu principal impulsar el desenvolupament rural per mitjà de nous models de negoci. A escala europea, el Projecte DIVA (Boosting Innovative Digitech Value Chains for Agrifood, Forestry and Environment) pretén donar suport a la digitalització en el sector agroalimentari obrint diverses convocatòries per a la presentació de projectes empresarials.
