El coronavirus ha accelerat la tendència cap a un món laboral més digital en la pròxima dècada. És la principal conclusió de l'informe El futuro del trabajo tras la pandemia de la COVID-19, elaborat per McKinsey Global Institute. El document revela que el mercat laboral del 2030 destacarà pel teletreball, la digitalització i l’automatització. A més, les àrees que necessiten la proximitat física per desenvolupar-se tindran conseqüències que es quedaran, més enllà de la crisi sanitària.
Tots aquests canvis provocaran una transformació del model productiu espanyol. La pandèmia suposarà que hi hagi un 7 % més de treballadors -respecte al que estava previst abans que esclatés la COVID-19- obligats a canviar els seus llocs laborals en la dècada que ve. Una xifra que, però, se situa molt per sota del 28 % que preveuen els Estats Units (EUA).
El sector de les cures liderarà l'augment de la demanda amb un 1,5 % més de llocs sol·licitats, seguit dels professionals del sector sanitari, amb un increment de l'1 %, i dels especialistes en ciència, tecnologia, enginyeria o matemàtiques (STEM, per les sigles en anglès), amb el 0,9 %. En contrapartida, els llocs de treball relacionats amb la indústria alimentària es reduiran d’un 1,6 %. A continuació hi ha la feina en oficines, amb un descens de l'1,4 %, i la feina destinada a la producció, amb un -0,9 %. Amb tot això, McKinsey Global Institute estima que es produirà un augment generalitzat dels salaris, ja que els nous perfils demandats requeriran altes competències.
Pot interessar-te: Aquests són els llocs de treball més demandats en aquesta nova realitat
Espanya és el país que més ha vist augmentar les compres online arran de la pandèmia. El comerç electrònic va créixer al país un 0,6 % entre els anys 2015 i 2019. I es va disparar un 2,8 % entre 2019 i 2020, un augment que es va veure accentuat amb la situació derivada de la pandèmia. Per això, l'informe esmentat pronostica una pujada de les feines dedicades a la logística, a la distribució i al lliurament de les comandes en línia. Com va passar a escala global, després de l'arribada de la COVID-19, Espanya també va experimentar un augment de la telemedicina, de l'entreteniment virtual i de la banca online.
Malgrat aquesta transformació tecnològica, Espanya està a la cua de teletreball: el 2030, només el 18 % dels ciutadans podrà exercir les seves tasques de forma remota. Cal destacar que, actualment, 2,85 milions de treballadors espanyols desenvolupen la seva activitat professional des de casa, encara que sigui de manera ocasional. Segons les dades d'Adecco, aquesta xifra suposa un creixement del 74,2 % respecte del 2019. No obstant això, la mitjana espanyola se situa en el 14,5 %, molt per sota d'altres països de la Unió Europea com Suècia (40,9 %) o Països Baixos (40,1 %). A més, segons McKinsey Global Institute, en l'escenari post-COVID-19, 4,6 milions d'espanyols serien desplaçats per l'automatització, 500.000 més del que estava previst abans de la pandèmia.
Finalment, aquests canvis estructurals en els models productius cap a la 'telenormalitat’ tindran, també, un impacte geogràfic que frenarà l'emigració a les grans ciutats. L'informe destaca la reducció de llocs de residència en ciutats com Madrid i Barcelona i l'aposta per altres més petites com Salamanca i Granada.
Escenari global
L’estudi esmentat analitza la situació de vuit economies amb un mercat laboral heterogeni: la Xina, França, Alemanya, l’Índia, el Japó, Espanya, el Regne Unit i els EUA. Recull que, després de la pandèmia, entre el 20 i el 25 % dels treballadors d'aquests països treballaran de forma remota, com a mínim tres dies a la setmana. Així mateix, estima que l’e-commerce es multiplicarà per entre dues i cinc vegades per la consolidació de les plataformes digitals. I augura, a més, un gran ascens de l'automatització, la robòtica i la intel·ligència artificial en la pròxima dècada.
La COVID-19 ha impactat amb força en el mercat laboral global. Les conseqüències a curt termini són palpables: milions de persones a tot el món han perdut la feina o s'han vist obligades a traslladar les oficines a casa seva. Altres sectors en primera línia, com el sanitari o el de mercaderies, han hagut d'adoptar els seus protocols per reduir la transmissió i els contagis del virus.
Són precisament aquests camps que requereixen més proximitat física els que han viscut de prop les conseqüències més grans i els que veuran els canvis més importants durant la pròxima dècada. L'informe recull que el sector de l'oci i el de la restauració, el de la feina en oficines, el sanitari, el del retail, el de la producció i el de les cures seran els més afectats per la pandèmia a curt i llarg termini.
Per això, McKinsey Global Institute pronostica un fort auge del comerç digital i de la delivery economy, cosa que comportaria una reducció global de llocs de treball que tradicionalment tenen salaris baixos, com és el cas dels restaurants o les botigues físiques. A més, augmentaran els llocs destinats a la distribució i al lliurament de les comandes online. A més, es consolidarà la tendència que moltes empreses ja han començat cap a l'automatització dels seus llocs de treball per incorporar robots a les seves fàbriques de producció o en àrees d'autoservei, que redueixen els contactes personals.
Amb tots aquests factors impulsant aquesta transició laboral, l'estudi estima que 100 milions de treballadors d'aquests vuit països, que representen prop de la meitat de la població global i el 62 % del producte interior brut (PIB) mundial, hauran de canviar la seva ocupació el 2030, un 12 % per sobre del que s'estimava abans de la irrupció del coronavirus. Les persones sense títol acadèmic, les dones, les minories ètniques i els joves seran els col·lectius més afectats. A França, Alemanya i Espanya la transició laboral impulsada per la COVID-19 afectarà un 3,9 % més a dones que a homes.
