Els economistes especulen sobre com serà la recuperació després de la hibernació de l’economia per la pandèmia de la covid-19. Aquest procés pot donar-se de diverses maneres, que en les gràfiques pren l’aspecte de V, U i L. Què significa realment aquesta sopa de lletres?
La teoria de la recuperació en V
És la més optimista perquè després d’una forta caiguda de l’economia, però no massa pronunciada en el temps, torna a la normalitat amb rapidesa. “En tot just uns mesos torna a l’estat anterior”, apunta Juan José Herranz, professor de finances de l’escola de negocis ESERP.
La teoria de la recuperació en U
Després d’una recuperació progressiva, en la qual, després d’una caiguda aguda de l’economia en poc temps, la tornada a l’expansió econòmica necessita un període de temps més llarg per recuperar-se. Un període en el qual el Producte Interior Brut (PIB) pot contraure’s durant diversos trimestres, però que una vegada superat és probable que l’economia se situï en els nivells anteriors a la recessió.
La consultora Deloitte va realitzar el mes de març un estudi que hi afegia un nou model, a mig camí entre la U i la L i que pren la forma d’un símbol de diplosoma o tick de vist (✔). Aquesta forma de recuperació suposa que, després d’una caiguda abrupta de l’economia, la recuperació és més lenta que si ho fes en forma de U i més ràpida que si fos en L.
La teoria de la recuperació en L
Es dibuixa com el més pessimista dels escenaris. Després d’una caiguda molt aguda de l’economia, la reactivació econòmica és molt lenta. Pot durar, fins i tot, diversos anys.
Com serà la recuperació econòmica a Espanya?
És difícil vaticinar aquest concepte, però segons l’estudi de Deloitte, la recuperació de la crisi del coronavirus necessitarà diversos mesos. En principi, sembla que des de que s’aixequi el confinament passaran almenys set mesos fins que els sectors clau de l’economia d’aquest país estiguin a prop de la normalitat anterior.
Pel que fa al tipus de recuperació i segons l’enquesta Global Confidence Barometer, d’Ernst and Young, la majoria dels executius (54%) creu que la recuperació econòmica serà en forma d’U, amb un període lent de l’activitat fins a 2021; mentre que un 38% opina que serà en V amb un retorn a l’activitat normal cap a finals de 2020. Només un 8% pensa que serà en L amb un període de recessió en el qual l’activitat no repuntaria com a mínim fins a 2022.
En general, l’eficàcia de les mesures econòmiques que es prenguin serà determinant per a la recuperació. Malgrat que alguns analistes apuntaven al principi del confinament que la recuperació en forma de V era una possibilitat, sembla que amb el pas del temps aquesta teoria ha perdut pes. “Només seria viable si l’aturada hagués durat dues o tres setmanes”, explica Fernando Castelló Sirvent, economista, director de Castelló Consulting i professor de l’escola de negocis ESIC. Una afirmació que reforça Juan José Herranz: “L’elevat pes del sector comerç, amb un 12% del PIB, i el del turisme, amb un 15%, i la seva previsible lenta recuperació, provocarà que l’economia en general no pugui remuntar de forma ràpida”.
La teoria de la U sembla ser la més probable junt amb la recuperació en forma de signe de vist o diplosoma, atès que cada sector tindrà una recuperació diferent i l’economia en general ho farà de manera gradual, poc a poc.
Qualsevol d’aquestes opcions té també els seus punts dèbils. “Les pimes i micropimes, que representen gairebé el 99% de les empreses a Espanya i disposen de menys recursos, són les més afectades. Segons aquestes empreses vagin aconseguint recuperar-se i s’adoptin mesures d’estímul que les afavoreixin, la reactivació en general tendirà a una U”, subratlla Castelló. “Les empreses petites són flors més fràgils al jardí i s’han de cuidar més”, afegeix.
En aquest escenari, les mesures econòmiques que poden desenvolupar-se per aconseguir una recuperació en U, segons Castelló, es podrien resumir en ajudes per mantenir l’ocupació i que les empreses no passin d’ERTE a ERE o a concurs de creditors; oferir liquiditat a les empreses a través de crèdits tous i facilitats per fer front a pagaments; i fomentar polítiques sectorials específiques per a sectors molt afectats com el del turisme o l’oci. En definitiva, oferir certesa a la població amb mesures que protegeixin les empreses, els treballadors i que afavoreixin les inversions que estaven en funcionament abans de la pandèmia.
En aquest mateix context, Herranz assenyala que “és probable que també aparegui un mercat de fusions i adquisicions. Una possibilitat perquè les empreses creixin i impulsin l’augment dels negocis en un mercat en recuperació”.
La recuperació econòmica serà igual per a tots els sectors?
Segons l’esmentat estudi de Deloitte en què es mostra com serà la recuperació econòmica d’Espanya en els diversos sectors, la tornada a l’activitat de les empreses començarà a finals de maig. En els últims dies d’aquest mes i en els primers de juny s’iniciarà un període d’estabilització, de recuperació dels serveis, que anirà ascendint fins a finals d’any. No serà fins a gener de 2021 quan finalment s’arribi a l’etapa de recuperació econòmica.
Malgrat això, la recuperació no serà igual per a tots. “Entre tots els sectors de la industria espanyola, alguns es recuperaran abans que altres segons els patrons de consum i l’organització en la producció. Les tecnològiques i els cellers són un bon exemple de recuperació en V; l’automoció, en U, i l’oci en L”, assenyala Herranz.
Tres sectors i els seus (possibles) models de recuperació
Cellers, una recuperació en V
“Els sectors que tenen en l’exportació el seu punt fort seran els que tindran aquesta recuperació més optimista”, assenyala Castelló. Un d’ells podria ser el sector dels cellers, ja que exporta gran part de la seva producció. Això compensa el fet de no poder vendre el producte en restaurants i bars nacionals, que tardaran en tornar a obrir les seves portes i treballar amb normalitat. “De fet, dues de cada tres ampolles surten fora d’Espanya”, apunta Ángel Villafranca, president de l’OIVE (Organització Interprofessional del Vi d’Espanya).
Actualment, països com la Xina i la resta d’Àsia, amb gran pes en la compra de vi espanyol, han obert les seves portes i funcionen a un ritme normal. “Quan s’obrin la resta de les fronteres, és possible que en pocs mesos recuperem vendes. De tota manera, hem de ser prudents i, després d’aquest temps, veure la situació en la qual han quedat alguns cellers que, ara, tenen ingressos molt ajustats”.
Automoció, recuperació en U
Sectors estratègics amb gran pes econòmic en aquest país com és l’automoció, que sustenta un 10% del PIB i un 9% de l’ocupació, seran probablement els que seguiran la ruta d’aquest model.
“Si s’implementen mesures efectives és probable que el sector compleixi aquest sistema de reactivació en U”, explica Raúl Palacios, president de l’Associació Nacional de Venedors de Vehicles a Motor, Reparació i Recanvis (Ganvam). “Les mesures que garanteixin l’ocupació i que estimulin la demanda interna seran les que facin possible créixer en uns mesos”, afegeix.
Cines, teatres, hotels…, recuperació en L
És, sens dubte, la més pessimista per la seva profunda caiguda i la seva lenta recuperació. Cines, teatres, hotels o bars seran alguns dels sectors que lamentablement segueixin aquest model. Representants de l’hostaleria i el sector turístic donen per perdut el 2020.
En la indústria de l’entreteniment, com el cine o el teatre, ja ni tan sols parlen de crisi, sinó de paralització. “Zero activitat, que és diferent de crisi”, explica Enrique Salaberría, president del grup Smedia, que compta amb teatres a Madrid com el Fígaro i el Gran Vía. Tot i així, comenta Manuel Morales, director general de la distribuïdora Wanda, “seria possible remuntar si s’adopten mesures àgils que donin suport, per exemple, la tornada al cine”.
QUÈ ÉS LA RECUPERACIÓ EN W?
A més de les tres teories principals (V, U i L), en sorgeix una de nova. Aquesta teoria es podria desenvolupar en gairebé tots els sectors, si en l’últim trimestre de l’any hi hagués un rebrot de la malaltia que provoqués una nova recaiguda de l’activitat econòmica. Si això passés, la reactivació econòmica es caracteritzaria per períodes successius de recessió i de creixement.
Una situació que s’evitaria si s’aconsegueix controlar la pandèmia, sobretot en trobar una vacuna o una teràpia que eliminés les possibles conseqüències després de la tornada a una normalitat econòmica i social.
