Si el 2020 passarà a la història com l'any de la pandèmia de la COVID-19, el 2021 probablement ho farà com l'any de la recuperació. Amb diferents vacunes per lluitar contra la COVID-19 ja en procés de distribució i aplicació en diversos països, comença a néixer l'esperança tant en l'àmbit social com en l'econòmic.
Referent a això, el Banc d'Espanya va millorar fa poc més de dues setmanes les seves previsions per a l'any que ve i el següent. Així, va preveure que el producte interior brut (PIB) creixerà entre un 4,2 % i un 8,6 % el 2021, enfront de la forquilla del 4,1 % i el 7,3 % que manejava anteriorment. De la mateixa manera, el 2022 aquest organisme preveu una millora d'entre el 3,9 % i el 4,8 %, rang superior al de l’1,9 % i el 3,3 % que estimava.
En clau mundial, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) espera que el PIB creixi al voltant d'un 4,2 % el 2021 i un altre 3,7 % el 2022, ajudat pel llançament de la vacuna i per les polítiques fiscals i monetàries. «Si el 2020 va ser l'any de la pandèmia, els confinaments generals i la recessió global, es preveu que el 2021 sigui l'any de les vacunes, la reobertura i la recuperació», indica Federico Servetto, director d'Estratègia de Clients de Banc Sabadell.
Quant a això, l'expert explica que l’expansió naixent de l'activitat, a la qual s'està assistint en els últims mesos després de les reobertures esglaonades, anirà guanyant tracció durant el proper any gràcies a les contundents polítiques d'estímuls, tant en matèria de despesa fiscal i inversió pública com a través de polítiques monetàries expansives amb uns tipus d'interès que es mantindran molt baixos i amb els programes de compres de deute de governs i empreses que es mantindran actius.
Pot interessar-te: Deflació o inflació: cap on es dirigeix l'economia mundial el 2021?
Sense anar més lluny, el Banc Central Europeu (BCE) ha aprovat un programa de compres contra la pandèmia (PEPP) que ascendeix a un total d’1,85 bilions d'euros, i l'estendrà fins el març del 2022. A més, manté sense canvis els tipus d'interès de referència al 0,00 %, el tipus de facilitat de dipòsit al -0,50 % i el tipus de facilitat marginal de crèdit al 0,25 %. Com apunta Servetto, «això garanteix l'accés al finançament i uns costos financers baixos per als governs i les empreses». Per la seva banda, la Reserva Federal (Fed) actualment compra 80.000 milions de dòlars en bons del tresor al mes i 40.000 milions de dòlars d’actius hipotecaris, i el seu balanç arriba als 7,24 bilions de dòlars.
Això sí, la recuperació global de l'economia es donarà amb diferents graus d'intensitat, ja que com recorda el director d'Estratègia de Clients de Banc Sabadell, «la pandèmia té i seguirà tenint un impacte negatiu significatiu en sectors com el del turisme o el de l'hostaleria». I és que cal recordar que les vacunes no aconseguiran l'anhelada immunitat de manera immediata, cosa que obre la porta a patir noves onades, si bé el que no es tornarà a produir és una paralització total de l'economia.
Passar d'estalviadors a inversors
Aquest context dibuixa un panorama poc atractiu per a les inversions en els denominats actius segurs, ja que amb els tipus d'interès en mínims històrics no s'aconseguirà superar la inflació. La pujada del preu dels béns i serveis de manera continuada provoca que el que es pot adquirir avui amb 100 euros no és el mateix que el que es podrà comprar d'aquí a una dècada amb la mateixa quantitat, ja que els diners van perdent valor i, per tant, la persona veu com el seu poder adquisitiu va minvant. Per tant, no es pot perdre de vista el concepte de la rendibilitat real; és a dir, el resultat de restar al rendiment nominal d'un actiu l'efecte de la inflació. Com més gran sigui aquesta rendibilitat, més interès haurà d'oferir un producte perquè sigui rendible.
Pot interessar-te: La inversió a llarg termini, la millor estratègia refugi que hi ha
«D'acord amb un estudi elaborat per l'Associació d'Institucions d'Inversió Col·lectiva i Fons de Pensions (INVERCO) en col·laboració amb el Banc d'Espanya, al tancament del primer semestre del 2020 l'estalvi dels espanyols representava gairebé 2,4 bilions d'euros. D'aquesta quantitat, més del 40 % es troba encara en efectiu i en dipòsits. Posicions que no només no generen rendiment, sinó que no en generaran en els propers anys i que, a més, podrien arribar a costar mantenir», apunta Servetto.
A l'aposta dels espanyols per productes garantits, s'uneix el baix nivell d'estalvi. Com posa de manifest el primer informe elaborat per l'Observatori de l'Estalvi Familiar de la Fundació Mutualitat Advocacia i la Fundació IE, per a la meitat de les famílies espanyoles l'estalvi financer per unitat de consum dins de la llar és inferior a dos mesos de salari mitjà, que se situa en 27.000 euros anuals aproximadament. I en gairebé un terç de les llars (30 %), aquest estalvi per unitat de consum no arriba a dues setmanes.
Així, dins de l'entorn europeu, Espanya s'inclouria en el grup de països amb llars més vulnerables en termes d'estalvi financer; el que mostra una resiliència inferior a països com Alemanya o Bèlgica, encara que superior a Itàlia i Portugal. Segons l'estudi, la xifra mitjana d'estalvi a Espanya se situa en 56.300 euros i la mitjana, molt baixa, al voltant dels 9.000 euros. Això porta el 40 % de les llars a Espanya a quedar per sota del llindar de la seguretat financera, ja que no poden comptar amb un estalvi acumulat del 60 % del salari mitjà de tres mesos.
«L'estalvi familiar és essencial perquè constitueix un mecanisme de molla davant d'imprevistos com el que hem viscut aquest any amb la COVID-19 i d'anivellament d'ingressos i de despeses al llarg de la vida. La resiliència financera de les llars no és una qüestió purament de tenir ingressos més alts; és una qüestió de planificació financera. Cal modificar la visió que tenim de l'estalvi, que prioritza la despesa, i transformar-la en una visió que prioritzi l'estalvi sobre la despesa», exposa Laura Núñez, professora de Finances de l'IE Business School i directora de l'Observatori de l'Estalvi Familiar.
Pot interessar-te: La regla del 50/30/20, com podem començar l'any estalviant?
Per la seva banda, Servetto subratlla que «com generar retorns en aquest món de tipus d'interès molt baixos, que no ens protegeixen de la inflació, serà el focus de l'estratègia d'inversió del 2021, en què els estalviadors hauran de fer el pas per convertir-se en inversors».
Oportunitats d'inversió
La superació de la pandèmia i els estímuls monetaris i fiscals suposaran que el 2021 serà un any de fort rebot del creixement econòmic global. En aquest entorn, es preveu que els mercats, i sobretot aquells actius més vinculats al cicle econòmic, presentaran un bon exercici. «És cert que el risc és inherent a qualsevol inversió, però no és menys cert que no estar disposat a assumir cap risc et fa perdre moltes oportunitats. Per aconseguir superar aquest repte, l'alternativa passa per invertir en els actius que es veuran afavorits per la recuperació», explica el director d'Estratègia de Clients de Banc Sabadell, que detecta quatre grans línies d'inversió.
Pot interessar-te: Megatendències: les inversions amb més potencial en la «nova normalitat»
En primer lloc, les borses es beneficiaran de la millora de les expectatives empresarials i d'uns beneficis més dinàmics i amb tendència a l'alça, gràcies al fet que, amb un increment de les vendes, la reducció dels costos ja implementada farà pujar els marges. Així mateix, les polítiques monetàries expansives contribuiran a un entorn estable en les valoracions.
En segon lloc, Servetto destaca el deute d'empreses europees, ja que seguirà comptant amb la demanda del BCE i amb ajudes públiques que han de garantir la continuïtat i la viabilitat dels negocis. A més, la recerca de rendibilitat per part dels inversors continuarà atraient un flux de diners continu cap a les emissions de deute empresarials.
Un altre dels mercats que ofereix un gran atractiu és l'asiàtic, «més exposat al cicle econòmic, gràcies al fet que estarà recolzat per la reactivació productiva a nivell global i un menor grau de soroll polític després de la victòria de Joe Biden als Estats Units (EUA). A això s'hi uneixen les previsions d'un dòlar estable o lleugerament més feble i uns tipus reals propers al zero, que seran elements de suport addicionals», argumenta Federico Servetto.
Pot interessar-te: Conseqüències per a una cartera del fet que el dòlar cotitzi a un preu més barat
A mitjan mes de novembre, una quinzena de països de la regió Àsia Pacífic van signar la creació de l'Associació Econòmica Integral Regional (RCEP per les seves sigles en anglès), el tractat de lliure comerç més gran del món, amb la Xina al capdavant. El tractat suposa un terç de l'economia global i un mercat d'uns 2.300 milions de persones.
Finalment, les grans tendències d'inversió tindran un nou impuls. La pandèmia ha comportat canvis socials que romandran i que contribueixen a accelerar aquestes tendències. «La digitalització i l'automatització de l'economia són un clar exemple d'això», apunta l'expert. L'ús de la tecnologia ha permès impulsar models de negoci que optimitzen costos i que generen noves fonts d'ingressos. En aquest sentit, el 48 % de les empreses enquestades per Sage en el seu últim estudi afirmen que invertiran en digitalització com a part de la seva estratègia empresarial per adaptar-se a la «nova normalitat».
Segons un informe de PwC, la Intel·ligència Artificial (IA) i l’automatització suposaran el 2030 al voltant del 14 % del PIB mundial —uns 15 bilions de dòlars—; mentre que el Fòrum Econòmic Mundial estima que aquesta tecnologia permetrà a les grans economies mundials duplicar les seves taxes anuals de creixement durant els propers 15 anys.
Pot interessar-te: Aquests són els sectors que han vist una oportunitat en la crisi
La inversió amb criteris ESG (sigles en anglès de factors mediambientals, socials i de govern corporatiu) és una altra de les tendències que es veurà enfortida. No en va, segons Morningstar, els actius dels fons sostenibles van aconseguir un rècord d’1,3 bilions de dòlars a finals de setembre del 2020. «A Europa s'impulsen mesures perquè la recuperació econòmica tingui un marcat caràcter 'verd'. Al seu torn, als EUA Biden marcarà un canvi de rumb cap a la sostenibilitat. I tot això, amb un grau cada vegada més gran de sensibilitat social en aquesta matèria», conclou Servetto.
