Com s’està reinventant el sector de l’automòbil

A pesar de ser un dels més tocats a l’inici de la crisi, el sector de l’automòbil ha sabut reaccionar amb rapidesa i ha demostrat flexibilitat, capacitat de comunicació i confiança per continuar innovant i oferir als usuaris noves solucions de mobilitat.

El sector automobilístic espanyol és un dels que té més pes en el món quant a fabricació (en concret, és el novè en el rànquing mundial), amb al voltant de 2 milions de turismes produïts cada any (el pes dels vehicles industrials tot just representa un 2,5 % del total). França i Alemanya en són les principals destinacions d’exportació en una branca d’activitat que dona feina de manera directa i indirecta al voltant de mig milió de persones entre els segments de producció, venda i reparació.

La declaració de l’estat d’alarma ha estat particularment greu per al sector, atès que hi ha 17 plantes de producció actives a Espanya, que s’han vist obligades a tancar tant com a mesura de contenció sanitària com pel trencament de la cadena de subministrament, a causa del fet que hi va començar a haver problemes de proveïment des de l’esclat de la pandèmia a la Xina.  

Et pot interessar: COVID-19: com pal·liar-ne els efectes en les cadenes de subministrament

A les fàbriques principals, es van haver de prendre mesures per ajustar-se a la nova situació, principalment en matèria laboral, i es va abordar també la preparació de futures mesures de seguretat pensant en la posterior reincorporació dels treballadors.

Des de fa uns anys, la indústria de l’automòbil ha estat molt intensiva en innovació. No en va, i per ser plenament eficients i competir en la primera divisió internacional, s’ha hagut d’adaptar a un model just a temps, de manera que tan bon punt es rebien les peces d’altres indústries auxiliars, aquestes s’utilitzaven per fabricar vehicles que en poc temps arribaven al mercat. El resultat és que avui Espanya n’és el segon productor europeu i és capaç de tractar-se braç a braç amb la indústria asiàtica en productivitat i qualitat.

Riscos que cal tenir en compte

Tal com revelen diversos informes que s’han elaborat sobre la situació del sector davant d’aquesta crisi, com aquest de KPMG, hi ha amenaces concretes que convé tenir en compte:

• El temps juga en contra d’una indústria amb uns costos tan elevats, tant en mà d’obra com en cost de fabricació de béns. Per això, les principals patronals (Anfac, Faconauto, Sernauto, Ganvam) no van trigar a reaccionar quan es van donar a conèixer les mesures de confinament i van demanar la implementació d’un pla de xoc per al sector, amb mesures urgents en matèria fiscal, econòmica o laboral (com la simplificació dels procediments dels ERTO). També es va defensar la necessitat de posar en marxa un fons extraordinari d’ajudes per afavorir la recuperació industrial.
• L’alta dependència de components i matèries primeres de països asiàtics, principalment la Xina, fa que el sector sigui vulnerable a aturades en la producció que tinguin lloc en altres sectors. Per exemple, a Wuhan, la ciutat on va esclatar la crisi sanitària, hi ha un important hub d’empreses proveïdores del sector automobilístic. Aquest efecte dominó també ha acabat afectant la indústria auxiliar que proveeix la indústria de productes semielaborats, atès que moltes companyies van haver de tancar temporalment les fàbriques.
• Les mesures de contenció de la pandèmia comencen a provocar pressió de les taxes aranzelàries i més tràmits burocràtics a les duanes, la qual cosa pot afectar el model just a temps pel qual fa anys que aposta el sector.
• El mercat de venda d’automòbils ja mostrava alguns senyals de debilitat abans de l’inici de la crisi, la qual cosa incrementa la incertesa sobre com es comportarà un cop finalitzi l’estat d’alarma, en un context de fortes caigudes del PIB i d’augment de la desocupació per a la majoria de les economies desenvolupades. És previsible que els consumidors tinguin menys poder adquisitiu i estalvis i, probablement, faran retallades en la compra d’actius com, per exemple, els vehicles.

Convertir els problemes en oportunitats de millora

Davant d’aquesta conjuntura, el sector no ha romàs quiet ni de bon tros, sinó que des del començament de la pandèmia ha treballat a trobar solucions que li permetin reinventar-se i recuperar aviat les xifres positives:

• Augmenten els nivells de provisió de components i peces amb empreses locals, i s’han tancat acords amb aquestes empreses per donar-los suport en aquesta època i permetre que estiguin operatives quan es reprengui l’activitat a les fàbriques. A més a més, la indústria s’ha bolcat a augmentar l’estoc d’aquests materials per disposar de més temps de reacció en el futur davant de possibles col·lapses futurs del proveïment.
• En aquesta línia, els principals fabricants estan diversificant la cartera de proveïdors, atès que han entès que ha de prevaler el subministrament sobre una eficiència més gran en costos. L’exemple xinès a començaments d’any és molt exemplificador de per què concentrar la dependència en poques empreses proveïdores no és una bona estratègia.
• Gràcies a l’esforç de coordinació a escala mundial des de les oficines centrals de cada grup, s’han implementat sistemes de salut per garantir la seguretat dels treballadors, s’han posat en pràctica mesures de contenció per evitar contagis i s’han dut a terme proves exhaustives regularment per identificar possibles portadors de la malaltia. Per exemple: 
• S’ha format els treballadors perquè es prenguin la temperatura i es canviïn la indumentària a casa per evitar d’aquesta manera aglomeracions als vestidors de les fàbriques.
• A molts d’ells se’ls obliga a utilitzar en tot moment guants i mascaretes d’un sol ús.
• S’han reorganitzat els processos d’entrada i sortida de les fàbriques i també la distribució de seients en els desplaçaments en autobús.
• També s’han col·locat marques addicionals al terra perquè els treballadors puguin seguir millor la regla de distanciament social.
• Se’ls dona temps addicional perquè puguin desinfectar les eines i les superfícies. 
• Les companyies duen a terme mesures internes de liquiditat per millorar la tresoreria: han acomodat els calendaris de pagament i han arribat a acords amb les entitats financeres per obtenir línies de crèdit més àmplies i avals en condicions beneficioses. En paral·lel, moltes d’aquestes mesures se sumen a les opcions de flexibilització fiscal proposades pel Govern espanyol de cara a tenir la comptabilitat com més sanejada millor.
• Les empreses han treballat de manera intensiva a establir línies de comunicació amb els sindicats i els treballadors, la qual cosa no només ha facilitat que no hi hagués problemes durant aquestes setmanes d’aturada de l’activitat, sinó que, en línies generals, ha augmentat el compromís de les plantilles a favor de les marques. De fet, abans de tornar a reprendre l’activitat a les fàbriques, Anfac, Faconauto i Sernauto van signar un protocol de protecció i prevenció laboral dels treballadors amb els sindicats UGT i Comissions Obreres.
• S’ha mantingut l’R+D i s’ha accelerat el compromís per treure abans al mercat vehicles de nova generació. Per exemple, Volkswagen ha anunciat que el primer automòbil elèctric assequible de llarg abast, l’ID.3, es començarà a distribuir a Europa aquest estiu mateix, mentre que Fiat ha reprès la producció de noves versions híbrides endollables del Jeep Compass i del Renegade, i Renault produirà noves evolucions del seu petit automòbil elèctric Zoe.

Resultats prometedors