Estàs pensant en adquirir una segona residència? Quines despeses pot comportar? T’expliquem tot allò que has de tenir en compte per tributar-la.
L’adquisició d’una nova llar propera a la vora del mar, al mig de la muntanya, en un entorn rural allunyat del soroll de la ciutat o, senzillament, una altra casa on poder gaudir de la vida deixant de costat la rutina és una tendència a l’alça en la societat espanyola. Així ho reflecteix un estudi del portal immobiliari Casaktua, que assegura que un 18% dels espanyols està buscant una segona residència, un 8% més respecte a la seva marca el 2017.
Però complir amb el somni de comprar una segona residència també pot suposar un mal de cap en la declaració de la Renda. Per no perdre’s tributant aquest any, el millor és seguir una sèrie de consells i pautes perquè res pugui amargar el desig de tenir una altra llar.
A més de les despeses derivades de ser el propietari d’una altra llar (electricitat, gas, comunitat, etc.), el primer que ha de fer és comprovar si la primera residència té dret a deducció, tenint en compte que aquest es va suprimir per aquelles adquirides després de l’1 de gener de 2013. Per altra banda, el segon habitatge no permet desgravar perquè no és l’habitatge habitual, encara que sí que s’ha de reflectir la seva propietat en la declaració de la Renda.
L’Agència Tributària obliga els propietaris d’aquests habitatges a l’assignació d’una renda en l’impost d’IRPF, conegut com a règim d’imputació de rendes i en el que no s’hi inclou la llar habitual. Per acollir-se a aquest impost han de complir-se una sèrie de requisits, com són: que l’immoble urbà o rústic no sigui l’habitatge habitual del contribuent, que no estigui vinculat a activitats econòmiques (és a dir, que no es generin beneficis capitals immobiliaris com els que es deriven del lloguer) i que no es trobi en construcció. Si es compleixen totes les premisses, llavors l’ habitatge es considera una renda Inmobiliaria imputada o renda presumpta.
D’aquesta manera, el nou immoble s’ha d’imputar com a renda anual en la declaració de l’IRPF en un valor del 2% cadastral o un 1,1% si aquest s’hagués revisat en la dècada anterior. Aquest valor cadastral (del sòl i de les construccions) és un valor administratiu que es determina de manera objectiva per cada bé immoble a partir de les dades del cadastre immobiliari.
Lloguer, cessió i valor cadastral
En aquesta renda també es produeixen diferents realitats: per exemple, si l’habitatge s’ha llogat durant part de l’any o si ha estat inclòs en el patrimoni del contribuent tot l’any, la seva imputació ha de prorratejar l’equivalent al temps que aquest ha estat a disposició dels seus titulars. És a dir, si els propietaris volen rendibilitzar el seu segon habitatge i decideixen llogar-lo en l’època estival, per exemple, aquest temps és el que ha de prorratejar a Hisenda.
Pel que fa al rendiment presumpte resultant, no podrà deduir-ne cap despesa i, en el seu lloc, s’hi inclourà la resta del conjunt de rendiments que composen la base general de l’IRPF (com els referents a les activitats econòmiques, els de lloguer d’immobles i el salari).
En el cas que l’immoble estigui mancat de valor cadastral o aquest no s’hagi notificat al seu titular, s’aplicarà l’1,1% sobre el 50% del més gran dels dos valors següents, el fixat per l’Administració a efectes d’altres tributs o sobre el preu o contraprestació de compra..
Pot passar que el somni de la segona residència vingui proporcionat per la cessió sense cap cost d’un familiar. Si és així, l’immoble passa a tributar directament per la via d’imputació de rendes immobiliàries. Encara que si és el familiar qui corre a càrrec de les despeses derivades de l’habitatge, no es considera que la seva cessió és gratuïta i, per tant, tributa com a rendiment del capital immobiliari.
A més d’estar informat sobre les retribucions a Hisenda, comptar amb el pressupost per comprar una segona residència és el primer pas per gaudir d’una nova llar.
