D’acord amb les dades oficials de la Seguretat Social, el juliol de 2020 es van registrar 9,77 milions de pensions, que van suposar una despesa total de 9.882,66 milions d’euros. Les de jubilació van ser les que van acumular una despesa més gran (7.072,76 milions d’euros), seguides per les de viduïtat (1.708,03 milions d’euros), incapacitat permanent (936,93 milions), orfenesa (139,53 milions) i les de favor familiar (25,41 milions). A Espanya, el sistema de pensions públic és de repartiment, la qual cosa vol dir que són els cotitzadors d’avui (principalment, els treballadors) els que paguen aquestes pensions. Però el problema és que, en els darrers anys, el nombre de persones que poden treballar és cada vegada més reduït, mentre que el de jubilats va augmentant, cosa que sembra alguns dubtes respecte de la sostenibilitat del sistema per a les dècades venidores.
Rendiments del treball i peculiaritats
Les pensions per jubilació tenen la consideració de rendiment del treball i, com a tal, tributen a l’IRPF. Com passa amb els salaris de les persones en actiu, part dels diners que reben els pensionistes torna a l’Estat per mitjà de les obligacions fiscals, per la qual cosa es pot dir que, en realitat, la pensió vindria a ser «la nòmina del jubilat». La pensió mitjana a Espanya se situa al voltant dels 1.000 euros bruts, mentre que la prestació de jubilació contributiva màxima supera els 2.500 euros. El tipus de retenció mitjà en l’IRPF que recau sobre els pensionistes se situa en el 7,7 %, el seu nivell històric més alt, ja que pel fet de ser un impost progressiu, quan augmenten les prestacions, s’incrementen les retencions.
Et pot interessar: Així pots calcular com serà la teva pensió de jubilació.
No obstant això, hi ha algunes peculiaritats com, per exemple, en relació amb els trams dels pensionistes. Si bé són molt similars als dels assalariats, el mínim familiar exempt de tributació augmenta fins als 6.700 euros per a les persones de més de seixanta-cinc anys i fins als 8.100 euros per als que en tenen més de setanta-cinc. A més, aquells pensionistes que percebin rendiments del treball inferiors a 22.000 euros anuals no estan obligats a presentar la declaració de la renda. Al contrari, aquells que rebin els rendiments per mitjà de dos pagadors o més han de presentar la declaració si la suma supera els 12.000 euros i els ingressos del menor pagador excedeixen almenys els 1.500 euros l’any.
Dins del sistema espanyol, hi ha algunes pensions que estan exemptes de tributar a l’IRPF, com les d’incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa (el límit és la prestació màxima que reconegui la Seguretat Social, i l’excedent tributa com a rendiments del treball), les d’orfenesa, les derivades d’actes de terrorisme, les que són a favor de familiars (si estan destinades a menors de vint-i-dos anys) i les atorgades a aquells que van patir lesions o mutilacions com a conseqüència de la Guerra Civil.
Una altra circumstància que també pot passar és que la persona que es jubili ja estigui cobrant una pensió abans d’arribar a l’edat de jubilació (per exemple, en els casos d’una incapacitat permanent). Quan passa això, en arribar a l’edat de percebre la prestació, se’n canvia la denominació i el beneficiari passa a cobrar una pensió de jubilació, i manté les condicions prèvies. En el cas de les pensions d’incapacitat compatibles amb el treball, la persona haurà d’escollir entre una pensió de jubilació i una d’incapacitat quan arribi el moment. Per la seva banda, aquells que cobren una pensió d’un país estranger, si la seva residència fiscal és a Espanya, estan obligats a declarar al nostre país la prestació que cobrin fora, llevat que hi hagi un acord específic entre les dues nacions per evitar la doble imposició. Com a norma general, la pensió estrangera tributa en renda com qualsevol de normal a Espanya.
Et pot interessar: Així podràs jubilar-te i cobrar la pensió completa.
La fiscalitat dels plans de pensions
Se sol dir que un dels punts a favor de subscriure un pla de pensions és que ofereixen una fiscalitat molt atractiva, atès que desgraven en la declaració de la renda. I tot i que això és així, falta especificar que, en realitat, el que es produeix és un ajornament en el pagament d’impostos fins que es rescati el pla, moment en què s’haurà de cotitzar pel reemborsament i pel que es coneix com a drets consolidats, que és el capital aportat més la rendibilitat obtinguda durant tot el temps en què s’han estat fent aportacions (a diferència del que passa amb els fons d’inversió, en què només es tributa pels beneficis obtinguts, en els plans de pensions es tributa tant pel guany com per les aportacions).
Com a norma general, les aportacions que es fan a un pla de pensions redueixen els ingressos a declarar a l’IRPF, amb un límit màxim anual de 8.000 euros o que no superin el 30 % de la base imposable dels ingressos que es declarin. També és possible afegir 2.500 euros més d’aportacions al pla del cònjuge, si aquest no obté cap ingrés. En el cas de les persones amb discapacitat, poden incrementar la desgravació fins a 24.500 euros l’any. A més, a Navarra i al País Basc, aquests límits varien: a la primera regió, és de 3.500 euros anuals (o el 30 % de la base imposable) per a partícips de menys de cinquanta anys i de 6.000 euros per any (o el 50 % de la base imposable) a partir d’aquesta edat. Al País Basc, les entitats de previsió social voluntària (EPSV) no poden superar els 12.000 euros anuals entre aportacions i contribucions.
Com rescatar un pla de pensions
A l’hora de rescatar el pla, convé analitzar detingudament com fer-ho, ja que, en tributar-ne l’estalvi com a rendiment del treball, si s’opta per recuperar els diners d’un sol cop, la base imposable pot ser molt elevada, i els impostos poden absorbir bona part d’aquest capital. Per aquest motiu, moltes persones trien rescatar-lo en forma de renda, per mitjà de quantitats periòdiques, i redueixen de manera considerable la factura fiscal. Hi ha, a més, una tercera via de reemborsament, que és mixta: rescatar-ne una part en forma de capital i una altra en forma de renda. Tal com afirma Antonio Gallardo, expert financer d’iAhorro, «sobre el paper, el cobrament en forma de renda sempre és millor fiscalment, però si tenim en compte que l’objectiu és pal·liar una pèrdua d’ingressos i que la quantia és limitada, el cobrament se centrarà en forma de capital».
Et pot interessar: A quina edat hauria d’obrir un pla de pensions?
La llei preveu també una reducció del 40 % dels fons rescatats del pla de pensions en forma de capital. El 2007, es va eliminar aquesta reducció, però es va establir un període de transició que permet la reducció de les quantitats aportades al pla abans d’aquesta data. Si la possibilitat de rescatar el pla de pensions ha tingut lloc a partir de l’1 de gener de 2015, la reducció es podrà aplicar en el mateix exercici de la jubilació o en els dos següents. Per a les contingències que han tingut lloc entre el 2011 i el 2014, es podrà aplicar la reducció als fons rescatats abans de la finalització del vuitè any des de la contingència. Per acabar, els casos anteriors a 2010 tindran la reducció del 40 % en els fons que es rebin fins al 31 de desembre de 2018.
També s’ha previst que, en circumstàncies especials, els beneficiaris dels plans de pensions puguin rescatar els fons abans, com per exemple per malaltia greu, invalidesa, dependència, defunció o desnonament de l’habitatge habitual. Com a conseqüència de la crisi sanitària i la posterior recessió econòmica derivada de la COVID-19, el Reial decret 463/2020 va establir uns supòsits de liquiditat excepcional, tant per a plans de pensions com per a EPSVs, entre els quals cal esmentar els de treballadors per compte propi en situació legal de desocupació per un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO), els empresaris que s’han vist obligats a tancar el seu establiment i els autònoms que han hagut de cessar la seva activitat.
Et pot interessar: COVID-19: els plans de pensions s’adapten a les noves necessitats.
En paraules d’Esther Pichardo, directora d’Estalvis i Pensions de Banc Sabadell Vida i Pensions, «en tractar-se de productes a llarg termini, els plans de pensions incorporen una part de la inversió en renda variable, cosa que és especialment important en un context de crisi com l’actual, que ha provocat unes caigudes rellevants en els mercats, per la qual cosa es presenta una gran oportunitat per fer aportacions a baix preu, tenint en compte que l’objectiu de cobrament és la jubilació; per tant, són inversions a llarg termini».
