El confinament ens ha fet veure la nostra llar d'una altra manera. L'espai que abans només era per al descans i el lleure, s'ha convertit també en un lloc de treball i en una escola, per la qual cosa s'han multiplicat les hores que es passen sota aquest sostre. Això ha provocat que el que abans semblava adequat ha deixat de ser-ho i trobem a faltar espais que no teníem. Tant és així, que dos de cada tres persones han pensat a canviar d'habitatge, d'acord amb l'informe de la multinacional immobiliària Century 21 Sector immobiliari i Covid-19. «Ara se sol·liciten més espais oberts -com terrasses o porxos-, àrees per treballar i també zones per fer esport», assegura Rubén Navarro, cofundador de inHAUS, empresa que dissenya i confecciona cases prefabricades a la carta.
Navarro és un dels cinc representants d'empreses innovadores dedicades al disseny, la construcció i les reformes d'habitatges que van participar el 23 de març en el webinar El Món que ve. L'habitatge del futur, organitzat per HUB Empresa i BStartUp de Banc Sabadell. Una trobada en què es va parlar de les noves preferències dels qui busquen habitatge i de la necessitat de millorar la sostenibilitat de les construccions, un canvi que pot suposar un augment en el preu final, però un estalvi a llarg termini.
«Abans només el 30 % dels nous propietaris sacrificava espai interior per tenir una terrassa o un balcó; ara el percentatge ha pujat fins al 75 % -80 %», comenta Andrés Perales, cofundador de l'estudi d'arquitectura valencià Designable, en el webinar. La seva empresa està especialitzada en la personalització dels espais habitables, una de les demandes que comença a guanyar terreny. «Si cada persona és diferent, per què totes les cases són iguals?», es pregunta. «Cent metres quadrats poden rendir més si estan adaptats a un mateix», afegeix.
Materials menys contaminants i reutilitzables
Els constructors defensen que cal canviar la manera d'edificar. La pandèmia ha servit per prendre consciència de la necessitat de millorar l'eficiència energètica dels habitatges, cosa que s'aconsegueix mitjançant l'ús de materials de construcció més sostenibles. Segons l'últim informe publicat per l'Aliança Global per als Edificis i la Construcció (GlobalABC), liderada pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), és imprescindible reduir dràsticament les emissions de CO2 procedents dels edificis, que el 2019 van representar el 38 % de les emissions globals d'aquest contaminant, el seu nivell màxim fins ara.
Per a Andrés Perales l'edificació del futur ha de sustentar-se en la millora de l'aïllament de les cases, l'augment en el consum de les energies renovables i l'avanç cap a l'autosuficiència energètica. Navarro reivindica l'ús de materials cada vegada més sostenibles i duradors. «En inHAUS estudiem la manera de, per una banda, fer servir més material reciclat i, d'altra, que les nostres cases siguin reutilitzables». Tot i que encara treballen amb materials tradicionals -com el formigó, la fusta, l'acer i la ceràmica-, utilitzen un mètode de muntatge industrialitzat. «Dins del nostre procés intern de millora contínua i en la nostra línia de R+D+i estudiem com aprofitar els materials reciclats en el nostre sistema de construcció», detalla.
Entorns sostenibles des dels seus fonaments
Jesús Bayarri, un altre dels ponents, creu que és el moment de potenciar la sostenibilitat. «El sector immobiliari i el de la construcció, sumen unes emissions molt altes, consumeixen moltes matèries primeres i generen molts residus; danyen enormement el medi ambient, per això és urgent acabar amb aquesta situació. Per poc que fem, serà molt», opina.
Bayarri és el director d'un projecte al barri La Pinada, a Paterna (València), amb el qual pretén fer d'aquest veïnat el primer completament sostenible d'Espanya. Seran els seus propis habitants els que dissenyin els edificis i els espais comuns, que tindran una característica comuna: podran ser reconvertits, per la qual cosa es construiran amb materials reutilitzables o reciclables. L'estructura interior, per exemple, utilitzarà fusta contralaminada provinent de boscos gestionats de manera responsable.
El disseny de la Pinada, assegura Bayarri, serà passiu, el que significa que el control d'elements com la ventilació, la il·luminació i la inèrcia tèrmica s'aconseguiran mitjançant procediments naturals que redueixen dràsticament el consum energètic.
Un habitatge sostenible és més car?
Avui, el sobrecost que suposa la construcció d'un habitatge sostenible oscil·la entre el 8 % i el 18 % del preu total, segons dades de diferents constructores. Aquesta inversió, però, se sol amortitzar en uns cinc anys a través de l'estalvi que s'aconsegueix en la factura energètica. Segons Breeam, un organisme certificador internacional, un edifici en el disseny i construcció s'han tingut en compte criteris de sostenibilitat permet disminuir el consum energètic entre el 50 % i el 70 %; la despesa d'aigua, entre un 20 % i un 35 %; les emissions de CO2 un 7 %, com a mínim.
En inHAUS aposten per maximitzar aquesta eficàcia. «Construïm cases sostenibles amb eficiència energètica A [la màxima]. Ens avancem diversos anys a aquesta obligatorietat, el que es reflecteix en la factura energètica, que és una cosa tangible, que es pot veure».
I si ja es té una casa, es pot fer més sostenible? «Per descomptat», assegura Olga Canto, gerent de vendes i cofundadora de Cubicup, una plataforma digital que posa en contacte propietaris i contractistes per realitzar reformes a la llar. Amb la pandèmia, el tràfic de la seva pàgina web ha crescut un 30 % i les reformes, un 15 %. «Ara els clients són molt exigents i volen realitzar la millor inversió en el seu habitatge», afegeix.
Canto destaca que Espanya és un dels països amb el parc immobiliari més envellit a causa de la crisi de 2008 i que, per tant, cal reformar i renovar els habitatges i abordar canvis que siguin sostenibles. «[Convé] incorporar una millor climatització i [sistemes de] domòtica, per exemple. Avui un habitatge reformat és més eficient», conclou.
