El passat 4 de maig va començar la desescalada, ruta a seguir per tornar a la ‘normalitat’ després de la crisi del coronavirus (la Covid-19), un període format per quatre fases i que es preveu que tindrà una durada aproximada de dos mesos en els quals, de manera gradual, s’intentarà reactivar l’activitat econòmica i social. En aquest procés, milers de treballadors l’activitat dels quals s’havia aturat o es trobaven realitzant la seva feina des de casa hauran d’anar incorporant-se de nou als seus llocs habituals. “La reincorporació a la feina de manera segura és una necessitat social i econòmica: és preferible en aquesta situació traslladar una visió optimista i d’adaptació del negoci, i és un bon moment per millorar”, explica Ismael Sánchez-Herrera, president de l’Associació d’Especialistes de Prevenció i Salut Laboral (AEPSAL).
Tal i com assenyala l’expert, haurem d’aprendre a conviure i treballar amb la Covid-19, ja que no s’erradicarà de la nit al dia, "per la qual cosa les empreses han de planificar molt bé les mesures organitzatives i d’higiene”. “La reincorporació s’hauria de fer després de la comprovació mitjançant test, verificant que el personal no esta contagiat. Els mitjans de transport cap al lloc de feina han de canviar, en la mesura del que sigui possible, anar al centre de treball amb transport privat, igual que les entrades i les sortides, les quals han de ser més esglaonades: les grans acumulacions de les entrades a les 7, 8 o 9 del matí, igual que les sortides, no són compatibles amb les mesures de distanciament físic que hem de seguir”.
A tenir en compte
Mesures organitzatives: “Ens trobem davant d’un repte principalment a nivell organitzatiu, on haurem de trencar amb sistemes antics que en l’actualitat no serveixen. És preferible realitzar-ho amb ànim de profit per lluitar contra el presentisme i la improductivitat. Vegem-ho com una espècie d’oportunitat imposada”, detalla l’expert. Entre les mesures organitzatives generals, destaca la neteja periòdica de zones comuns, assegurar el distanciament de dos metres, la ventilació controlada, l’accés a mitjans de desinfecció, el control de vestuaris, lavabos i espais comuns per al seu ús amb distanciament, els usos personalitzats d’eines, persones assignades al control de mesures, ús de cartelleria informativa, etc. “Són moltes les mesures que s’han de prendre i, en alguns casos, molt específiques; dependrà també de l’activitat, els llocs i el procés de producció”, explica.
A més, sempre que sigui possible, es poden crear torns en els que una part de la plantilla estigui de teletreball, cosa que facilitarà que es respectin les distàncies. De la mateixa manera, cal fomentar les reunions a través de videotrucada, tant internes com amb clients o proveïdors, i limitar els viatges de feina entre províncies.
Mesures d’higiene: A més de l’esforç per part de l’empresa, Sánchez-Herrera incideix en la importància de que cada treballador garanteixi les mesures d’higiene i prevenció pertinents. “Rentar-se les mans de manera correcta i, incideixo en aquest punt, correcta i l’ús adequat de mascareta també són mesures essencials. La mascareta ha d’estar ben posada i aïllar davant la tos, l’esternut o qualsevol altra salivació o mocs, i ha de protegir suficientment, no val qualsevol material -apunta-. També es pot recórrer a pantalles facials, que a més de protegir la salivació directa, impedeixen tocar-se la cara i els ulls, els quals també és convenient que vagin protegits”.
Control de temperatura: Com ja s’està realitzant en altres països, aquest expert en prevenció veu molt positiva la implantació de controls de temperatura. “És una mesura que aporta informació i, com més informació tinguem sobre possibles contagiats, millor. L’ús de la tecnologia és un element clau”, comenta.
Personal extern, proveïdors i clients: Aquestes mesures preventives i de protecció s’han d’implementar a nivell intern però, en la mesura del que sigui possible, també extern. “Evidentment són molts els aspectes a controlar, cada cas s’ha d’estudiar, no podem tractar igual al missatger que tot just passa que a un electricista que hagi d’estar unes hores entre la plantilla”, apunta. “A més, s’han de canviar els models d’entrega, crec que és una gran oportunitat per avançar, es pot optar per assegurar entregues per SMS, WhatsApp, email, etc. Hem de deixar el paper per qüestions molt concretes, és més fiable el seguiment d’un número de telèfon que d’una firma manual”.
Sobre el teletreball
Aquest expert en prevenció laboral recorda que les persones que poden seguir teletreballant, a més dels grups de risc més vulnerables al virus (els qui pateixen malalties cardiovasculars, hipertensió vascular, diabetis, malaltia pulmonar crònica, immunodeficiència, càncer en tractament actiu, embarassades i els més grans de 60 anys), han de ser els últims en reincorporar-se a l’entorn laboral, ja que poden realitzar la seva activitat des de casa. “Els models de negoci estan canviant i aquesta és una oportunitat ‘imposada’ per adaptar-se. A més, s’ha de considerar la conciliació familiar mentre no s’obrin les escoles. Ara els avis no poden cuidar dels seus nets i tampoc hi haurà activitats extraescolars, per la qual cosa les empreses i les famílies han d’avançar cap a noves maneres de compatibilitzar la feina amb la vida personal” explica, incidint en la necessitat de conciliar.
Pot interessar-te: Teletreball i conciliació, una utopia?
