La quantitat de les pensions que cobren els jubilats s’apropa a la xifra que van ingressar en el seu últim salari. Representa pràcticament el 80 %. En els últims anys, tanmateix, s’han engegat una sèrie de mesures que repercutiran a la baixa en la quantitat de les futures prestacions. Ara, per calcular les pensions es necessita cotitzar durant més anys que abans i es tenen en compte períodes més llargs de cotització. És més, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), un organisme que coordina les polítiques econòmiques i socials de 36 països, preveu que el 2050 la pensió a Espanya representarà una mica menys de la meitat del nostre últim sou. Davant d’aquestes perspectives, l’ideal seria complementar-la i, si aquest complement és recurrent o mensual, millor. Per fer-ho hi ha dos productes destacats: els plans de pensions i les rendes vitalícies.
El rescat d’un pla de pensions
Els plans de pensions et permeten estalviar al llarg de la teva vida laboral per poder recuperar els diners quan et jubilis. Com? El rescat, que així s’anomena l’acció de retirar allò invertit, es pot fer d’una sola vegada, fixar-ne el reintegrament de manera periòdica o recórrer a una mescla d’ambdues fórmules.
Encara que la majoria dels estalviadors tendeixen a cobrar tots els diners de cop, obtenir una renda mensual que pugui complementar la pensió és precisament l’objectiu principal que persegueixen aquests instruments d’estalvi. Per a això, l’ideal és haver acumulat al llarg dels anys en actiu prou diners per formar una mensualitat d’uns centenars d’euros.
Tanmateix, això no està a l’abast de tothom, ja que l’estalvi mitjà dels espanyols en plans de pensions no és gaire quantiós. Els navarresos són els més previsors, amb un patrimoni mitjà de 14.212 euros, segons dades de l’Asociación de Instituciones de Inversión Colectiva y Fondos de Pensiones (Inverco). Els segueixen els bascos (12.797 euros) i els madrilenys (12.117 euros). Si agaféssim aquest capital i el volguéssim cobrar al llarg de 10 anys, ens sortiria una mensualitat d’una mica més de 100 euros.
Com es pot recuperar la inversió de manera periòdica
Hi ha tres opcions per cobrar aquest extra mensual procedent del pla de pensions que ajudarà a completar la pensió:
Rendes temporals
En aquesta modalitat s’estableix el temps durant el qual es vol disposar d’aquest complement. La quantitat es calcula en funció de la durada i de la suma del capital acumulat en el pla de pensions.
Rendes financeres
En aquestes rendes passa a l’inrevés que en les temporals. El que s’estableix és la quantitat mensual (o trimestral o anual) de la qual es vol disposar, cosa que condicionarà la durada del cobrament. No obstant això, adverteix Carlos Herrera, membre de l’Asociación Europea de Assesoría y Planificación Financiera a Espanya i soci de Globalbrok, “aquesta renda no ha de ser necessàriament fixa: es pot reduir, augmentar o suspendre al llarg del temps, mentre que els diners encara no disposats continuen donant rendiment”. De fet, en cas de defunció del titular, el saldo que quedés sense gastar aniria per als beneficiaris assignats.
Rendes vitalícies
Aquesta modalitat requereix subscriure una assegurança, ja que és l’asseguradora la que rep els diners guardats en el pla fins al moment del rescat i s’encarrega de pagar al partícip aquesta quota periòdica.
Una casa millora la jubilació
Pot ser que no t’hagi donat temps a estalviar prou en plans per complementar les pensions, però hi ha altres opcions. Últimament han agafat protagonisme les anomenades rendes vitalícies, que converteixen en diners comptants algun tipus d’actiu.
Parlem d’una modalitat d’assegurança de vida que garanteix al beneficiari el cobrament d’unes rendes des del moment de la signatura fins a la seva defunció. Per a això, l’assegurat ha de lliurar un actiu de cert valor perquè l’asseguradora pugui treure’n rendibilitat i garantir-li el pagament periòdic que s’estableixi a la pòlissa.
Pot lliurar, per exemple, una casa, un paquet d’accions, un terreny, una plaça de garatge, una llicència de taxi o, com dèiem abans, un pla de pensions. En definitiva, diferents formes d’haver acumulat un patrimoni. L’asseguradora fa una previsió sobre els anys que pot viure i calcula la renda que pot oferir. Per exemple, segons un estudi d’Analistas Financieros Internacionales (AFI), uns 63.000 euros són suficients perquè una persona de 65 anys pugui afrontar la constitució d’una renda vitalícia de 350 euros al mes.
No obstant això, dins d’aquests productes hi ha moltes modalitats. N’hi ha que només reparteixen els interessos que genera aquest capital aportat, mentre que d’altres distribueixen tant el principal com el rendiment. Després de la defunció, en uns casos acabarà la prestació, independentment que s’hagi cobrat durant molt o poc temps, i en d’altres, els hereus recuperaran tot o part del capital, o fins i tot passaran a cobrar aquesta renda vitalícia. Tot depèn del tipus d’assegurança contractada.
La fiscalitat també és un aspecte que cal tenir en compte. Si s’aporta un habitatge, l’actiu més comú ja que més de tres quartes parts de la població espanyola tenen una casa en propietat, “les rendes que se’n deriven es consideren rendes de capital mobiliari, amb una tributació molt més suau que les percebudes en un pla de pensions, que tenen el tractament de rendiments de treball”, adverteix l’expert de l’assessoria EFPA.
Renda vitalícia sense tributació
Un altre aspecte que hem de considerar és que els guanys patrimonials, o plusvàlues, que aconseguim en la transmissió d’elements patrimonials (fins a un valor de 240.000 euros) estan exempts de tributació, sempre que aquests diners es dediquin íntegrament a la subscripció d’una renda vitalícia i el titular tingui com a mínim 65 anys. A més, el tractament fiscal de la renda en si mateix és beneficiós.
Jugar amb els dividends
En general, els fons d’inversió reinverteixen els beneficis que aconsegueixen i els dividends que perceben com a accionistes d’empreses. No obstant això, molts fons ofereixen l’opció que, en comptes d’acumular aquests guanys, els distribueixen. Són les anomenades classes de repartiment.
Com? Depenent del producte, la distribució pot ser anual, semestral, trimestral o mensual. Això sí, no sabràs mai amb certesa quant cobraràs, ja que la quantitat dependrà de com hagin anat les inversions i de la generositat de les companyies a l’hora de remunerar l’accionista.
Una altra opció és invertir directament en bons o accions amb dividends, però aquesta fórmula requereix tenir coneixements financers suficients o posar-se en mans d’un expert. A més, la fiscalitat és menys favorable que la que s’aplica als fons d’inversió.
