movi-image-cuentas-nocionales-1
Envia'ns suggerències
Jubilació
3 min del teu temps

Comptes nocionals: el futur del sistema de pensions?

18/03/2021

És un sistema basat en comptes individuals ficticis en què s'anoten les cotitzacions de cada treballador. S'aplica en països com Letònia, Polònia o Suècia i es considera un model de referència en matèria de pensions.

La població envelleix. L'esperança de vida ha augmentat notablement en els darrers anys gràcies als grans avenços sanitaris i tecnològics, mentre que la taxa de fertilitat es troba en nivells molt per sota dels que garantirien el reemplaçament generacional. És un problema que sacseja tots els països desenvolupats i que situa les reformes dels sistemes de pensions al centre del debat.

A Espanya s'han fet dues grans reformes en els últims anys que inclouen mesures com l'augment de l’edat de jubilació o l'increment del període de còmput per al càlcul de la pensió. Reformes paramètriques que alleugen els problemes del sistema, però que no seran suficients per sostenir la nova realitat social i econòmica del país.  

El debat continua obert. Una de les mesures que es posen damunt la taula de manera recurrent és la implantació d'un sistema de comptes nocionals com el que apliquen països com Suècia, Letònia i Polònia. La discussió sobre la implantació d'aquest model ha arribat fins i tot a la Comissió del Pacte de Toledo del Congrés dels Diputats, encarregada de delimitar el debat de les pensions de la política i fer recomanacions al Govern per a la pròxima reforma.

En què consisteix aquest sistema? Com funciona? Un exemple concret és el de Suècia, que compta amb un dels models de referència en matèria de pensions. El país europeu aplica un sistema mixt, que combina elements del sistema de repartiment intergeneracional, com l'espanyol, amb uns altres del sistema de capitalització.

La base del seu sistema són els comptes nocionals; un sistema públic i de repartiment, però basat en comptes individuals ficticis en què es van anotant les cotitzacions que realitza cada treballador al llarg de tota la seva vida laboral.

La principal diferència entre aquest sistema i l'espanyol és la forma de calcular la pensió. A Espanya els treballadors tenen prestacions definides. Quan arriba el moment de jubilar-se, la prestació es calcula combinant el nombre d'anys cotitzats amb les aportacions realitzades durant els últims 25 anys. A més, les pensions estan limitades. El 2020, la pensió mínima es va fixar en 843,40 euros al mes, i la màxima, en 2.683,34 euros mensuals.

Amb els comptes nocionals, es calcula la pensió en funció de totes les aportacions que s'han fet en un compte individual

A Suècia, quan arriba el moment de jubilar-se, es calcula la pensió en funció de totes les aportacions que s'han fet en el compte individual. La quantia de la pensió anual que finalment acaba percebent el jubilat és el resultat de dividir el valor quantitatiu dels drets adquirits entre l'esperança de vida estimada del conjunt de la població a la qual pertany l'individu en el moment de jubilar-se. Anualment, s'informa els treballadors del saldo del seu compte perquè puguin planificar millor la seva pensió.

A més del sistema de comptes nocionals, Suècia compta amb altres dos pilars en el seu sistema: un no contributiu per cobrir els treballadors que no han cotitzat prou o que perceben una pensió molt baixa que es finança amb impostos; i un altre de capitalització financera, basat també en les aportacions individuals de cada treballador que s'inverteixen en els mercats financers.

Els defensors del sistema asseguren que els comptes nocionals són més justos des del punt de vista contributiu perquè garanteixen l'equitat actuarial entre el que s'aporta i el que es rep. A més, el sistema incentiva la prolongació de la vida laboral per percebre una pensió més alta i és més transparent i senzill, ja que el treballador pot saber en cada moment la quantia teòrica acumulada i calcular la seva pensió. Això l'ajuda a planificar la jubilació amb temps.

Els detractors, en canvi, assenyalen que els comptes nocionals no garantirien uns ingressos mínims suficients als treballadors que no hagin pogut treballar molt al llarg de la seva vida i obliga a augmentar la càrrega fiscal del país. El sistema, a més, no alerta dels canvis demogràfics a llarg termini, perquè les pensions es calculen en el moment en què es donen, i no es té en compte l'augment de l'esperança de vida per recalcular-les.

Implementar un model així a Espanya no seria senzill. A Suècia el canvi de model va començar el 1991 i va culminar el 2001, any en què es va fer el primer pagament amb el nou esquema. El període de transició es va estendre fins al 2017. La reforma, a més, va tenir un gran consens polític i social.

Et pot interessar: Quant tindràs quan et jubilis si comences a estalviar avui?

Fotografia de Glen Hodson a Unsplash
-Temes relacionats-
up