La incertesa mai sol ser una bona notícia per als mercats borsaris, i més en un context en què Washington ha de prendre posicions sobre temes crucials per al futur del país. Per a l'inversor, la cautela sembla l'estratègia més adequada.
Amb independència del que passi finalment, en un procés en el qual, en aparença, sembla haver obtingut la victòria Joe Biden, però que es pot dilatar durant mesos si es continua amb el camí judicial que, previsiblement, portarà a terme Donald Trump, les eleccions als Estats Units (EUA) s'han resolt amb un resultat molt ajustat, fet que reflecteix la polarització del país entre els partidaris demòcrates i els republicans. En qualsevol cas, la manca de concreció, almenys a curt termini, sobre si serà Trump o Biden qui ocupi la Casa Blanca durant els propers quatre anys no és una bona notícia per als mercats, ja que, amb molta probabilitat, significarà més volatilitat.
De fet, el 5 de novembre; és a dir, poques hores després de conèixer-se els primers resultats de la nit electoral nord-americana, les borses europees van obrir amb fortes reculades; mentre que, paradoxalment, el rendiment dels bons del Tresor dels EUA a deu anys va caure uns deu punts bàsics i el preu del dòlar va començar a pujar, és a dir, significava que els inversors buscaven seguretat i cobertura per a les seves carteres. Per la seva banda, el selectiu tecnològic NASDAQ-100 va aconseguir una apreciació que rondava el 4 %, encara que els analistes van explicar que el motiu calia buscar-lo en el fet que un gran volum d'inversors ja havien descomptat els dies previs a les eleccions presidencials perquè preveien que hi hauria una resolució complexa i, per això, es van sobreexposar al risc.
Per trobar l'últim precedent d'incertesa sobre les eleccions presidencials al país nord-americà, cal remuntar-se a l'any 2000, quan els dubtes sobre el resultat final van portar el recompte de vots als tribunals. En els quatre dies immediatament següents a aquesta decisió, l'índex Standard & Poor's va caure gairebé un 6 % i es va mantenir així en un ral·li baixista (que va rondar, de mitjana, el 8 %) fins que, finalment, el demòcrata Al Gore va confirmar la seva derrota davant del republicà George W. Bush.
De tota manera, hi ha dos elements que fan pensar que, en aquesta ocasió, les caigudes borsàries podrien ser més pronunciades que llavors, i això convida, per tant, a apostar per la cautela des del punt de vista inversor. D'una banda, abans del dia de les eleccions de l'any 2000 ja es va anticipar que el resultat seria molt ajustat i els especialistes polítics es dividien entre anticipar la victòria d'un o l’altre; de l’altra banda, aquell mateix any els mercats ja estaven sumits en la crisi global derivada de l'esclat de la bombolla de les puntcom i, per tant, no es pot atribuir tot el pes de la correcció únicament als dubtes sobre les eleccions.
Necessitat de lideratge
A pocs dies de les eleccions, les prediccions de diferents experts auguraven una victòria clara per al partit demòcrata i per a Joe Biden que, si s’hagués concretat, molt probablement hauria servit de catalitzador per a un repunt alcista en els mercats, ja que s'hauria considerat un avançament del possible final del conflicte comercial entre Washington i Pequín. El fet de no confirmar-se aquesta previsió, juntament amb la falta d'un guanyador clar, va alimentar, durant els primers dies, encara més la por d'uns inversors ja torturats per les conseqüències que està tenint per a les borses d'arreu del món la pandèmia global del coronavirus.
A més, a aquestes qüestions cal sumar-hi una més, i és que, sigui qui sigui finalment el vencedor dels comicis, ha d'impulsar un nou paquet d'ajudes fiscals per reactivar i dinamitzar encara més l'economia dels EUA. No obstant això, la incertesa sobre si hi haurà a curt termini algú al timó de la locomotora econòmica mundial per poder prendre aquesta i altres decisions sembla que ha provocat una situació d’un cert desassossec entre molts inversors. Per si fos poc, la divisió al Congrés fa que el futur president, sigui Trump o Biden, no disposi d'un control fort per part del seu partit, i això significa retards en l'execució de les polítiques, que torna a presentar més dubtes entre la indústria financera.
I és que, juntament amb la implementació del tan esperat paquet d'estímul fiscal, la nova Administració del país ha de dur a terme una revisió de l'estratègia nacional sobre les energies renovables i la sostenibilitat. En aquest sentit, una possible victòria de Biden sembla que estimularia polítiques més respectuoses amb el medi ambient, el que, per contra, podria significar un afebliment del sector petrolífer, un dels tradicionalment més importants de l'economia nord-americana i que afegiria més incertesa al sector de l'automoció, sumit en una gran crisi per la caiguda de les vendes com a conseqüència de la pandèmia de la COVID-19.
També queda per saber com es lluitarà a partir d'ara contra el coronavirus des de Washington, almenys fins que es confirmin les notícies esperançadores que arriben sobre les potencials vacunes. Trump és més partidari de mantenir oberta l'economia, cosa que podria portar més risc per als mercats a causa dels dubtes sobre el creixement del nombre de casos de contagis al país. No obstant això, sectors com el de la restauració, el del turisme o el de l'oci probablement millorarien la seva cotització borsària ja que podrien mantenir el seu nivell d'activitat. Per contra, el sentiment demòcrata sembla més encaminat a garantir, com a prioritat, un control sobre la propagació del virus, fet que, si bé augmentaria la confiança sobre el futur de l'economia de la nació a llarg termini, a curt termini és possible que condueixi a caigudes a la borsa a causa de la paràlisi en el consum i en el comerç local.
Què cal fer com a inversor?
A hores d’ara, l'única cosa positiva d'aquesta incertesa sobre el resultat electoral a la presidència dels EUA és que als inversors no els agafa per sorpresa, perquè ja es troben amb un nivell d'incertesa i de volatilitat als mercats. Des que, al començament de la primavera, la pandèmia de la COVID-19 es va estendre pel planeta, les borses han encadenat caigudes sobtades amb períodes més lleus, això sí, de recuperació. Així doncs, es pot dir que els estalviadors avui tenen més experiència a suportar aquest tipus d'impactes que fa uns mesos.
Això no vol dir que els sentiments de por i, fins i tot, de pànic puguin aparèixer si es produeixen correccions severes, fruit d'allò que les finances conductuals anomenen la irracionalitat dels agents econòmics que participen en els mercats, però, davant d'aquesta tessitura, els inversors han d'intentar fugir del soroll del curt termini i centrar-se en el repte de construir i mantenir una cartera per al llarg termini que els ajudi a assolir els seus objectius vitals com, per exemple, obtenir una rendibilitat suficient per complementar en un futur les seves pensions de jubilació i gaudir d'una vellesa tranquil·la i sense sobresalts.
En aquest sentit, el suport que els pot oferir un assessor financer és fonamental, ja que l'experiència històrica demostra que l'efecte a llarg termini de les eleccions als EUA és insignificant i que amb prou feines hi ha alguna vinculació entre la rendibilitat de les borses i qui ocupi la Casa Blanca. De fet, en horitzons temporals llargs, de cinc a set anys de durada, una cartera diversificada no s'hauria de veure afectada de manera rellevant si hi ha una victòria demòcrata o republicana, encara que hi hagi un pes significatiu en actius (de renda fixa o de renda variable) que tinguin el seu origen en el país americà.
APRÈN MÉS SOBRE EL TEMA: Accedeix de manera gratuïta al contingut formatiu i amplia els teus coneixements sobre inversió amb el guiatge dels millors experts.
