Abans de començar a invertir, qualsevol persona hauria de fer-se la pregunta següent: quin és el meu perfil com a inversor? Risc i rendibilitat van de la mà, per la qual cosa, depenent del que hi estigui disposat a perdre, l’inversor tindrà un perfil o un altre, un aspecte clau a l’hora d’escollir productes i vehicles financers que facin créixer els estalvis.
A més de l’aversió al risc, factors com els diners disponibles, la situació financera i l’objectiu temporal marquen el tipus d’inversió que necessita cada persona. Per exemple, no serà igual la inversió d’algú que vulgui incrementar els seus estalvis en el present que la de qui busqui generar capacitat financera a llarg termini. Per això mateix, el més recomanable és que l’inversor busqui assessorament financer personalitzat per mitjà de gestors experts.
Et pot interessar: Invertir: ho faig pel meu compte o ho delego?
Això sí, ningú no hauria de destinar els seus estalvis a un producte que no entén, per la qual cosa, a més de l’assessorament, és aconsellable cultivar l’educació financera personal. Des de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) recorden que «un risc inadequat, sigui perquè no s’ha determinat correctament el perfil, o perquè coneixent el perfil els productes no hi encaixen, pot provocar més d’un disgust».
A més, des de l’organisme aconsellen desconfiar «de qui ofereixi un producte amb rendibilitat elevada i sense risc: aquesta combinació no existeix». En aquest context, la classificació estàndard en el món de la inversió ve determinada per l’aversió al risc, de la qual es desprenen tres tipus d’inversor: conservador, moderat o agressiu.
Conservador
Aquest inversor mira de preservar el capital i busca superar la inflació, el mínim exigible en una inversió. Amb aquest objectiu, el risc que admet és molt baix. Tenint sempre present que el risc zero no existeix, destina els seus diners, principalment, a actius de renda fixa i sol dedicar al voltant d’un 15 % a actius de renda variable per aportar un plus de rendibilitat, això sí, sempre en companyies de gran capitalització la solvència i l’estabilitat de les quals estiguin més que demostrades. El rendiment anual brut a llarg termini esperat per un inversor amb aquest perfil se situa lleugerament per damunt de la dels bons de l’Estat a deu anys (actius considerats lliures de risc).
Et pot interessar: En què he d’invertir si vull un risc mínim?
Moderat
En aquest cas, l’objectiu és aconseguir l’equilibri entre estabilitat i creixement patrimonial, per la qual cosa l’exposició al risc tolerada és intermèdia. Així, l’inversor moderat s’inclina principalment per actius de renda fixa, si bé el percentatge que destina a borsa i altres actius de risc similar sol situar-se al voltant del 35 %.
Agressiu
L’inversor amb un perfil agressiu busca maximitzar la rendibilitat, i per això la seva exposició al risc és elevada. Per tant, es destina la major part del capital a renda variable o a actius amb un risc similar. Lògicament, aquest perfil suporta volatilitats més grans, per la qual cosa la diversificació cobra una rellevància especial per a mitigar els efectes d’una exposició més gran al risc. Normalment, aquest tipus d’inversor sol tenir més experiència i un coneixement més profund de com funcionen els mercats.
Et pot interessar: Invertir amb la màxima rendibilitat: quin risc podem assumir?
Com és l’inversor espanyol
Segons Micappital, associat a l’Associació Europea d’Assessoria i Planificació Financera a Espanya (EFPA), «en el cas de l’inversor espanyol, podríem afirmar que mostra un perfil majoritàriament conservador i amb una tolerància baixa al risc. Aquesta és la raó per la qual un 40 % dels estalviadors no es decideixen ni tan sols a fer el pas de convertir-se en inversors, i es limiten a emmagatzemar el seu capital en comptes corrents i dipòsits que gairebé no els generen rendibilitat».
Pel que fa a això, els centennistes (menors de 26 anys) estalvien principalment per fer créixer el seu capital (un 30 %), els mil·lennistes (de 26 a 38 anys) i la generació X (de 39 a 50 anys) per fer front a imprevistos (un 34 % i un 29 %, respectivament), mentre que els baby boomers (de 51 a 70 anys) i la silent generation (de més de 70 anys) ho fan per complementar la seva jubilació (un 33 % en els dos casos), segons es desprèn del VI Baròmetre de l’Estalvi de l’Observatori Inverco.
Els productes per mitjà dels quals canalitzen aquest aquests estalvis són els dipòsits i la renda variable en el cas dels centennistes, mentre que els mil·lennistes, la generació X i els baby boomers opten pels plans de pensions, els dipòsits i la renda variable; aquests dos últims actius són, al seu torn, els més sol·licitats per la silent generation.
Part del perfil conservador de l’inversor espanyol mitjà respon a la baixa cultura financera que hi ha al nostre país. Segons l’Enquesta de competències financeres, elaborada pel Banc d’Espanya i la CNMV, Espanya se situa per sota de la mitjana entre els països de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) quant a coneixements financers.
Et pot interessar: Així és el perfil de l’inversor en fons
Altres classificacions
Més enllà de la tipologia en funció de l’aversió al risc, hi ha altres classificacions per determinar quin tipus d’inversions encaixen millor amb una persona. Per exemple, en funció de l’objectiu de la inversió. En aquest cas, hi ha dos tipus d’inversors: els estratègics i els financers.
En el primer cas, sol tractar-se de companyies que tenen relació amb l’empresa en què s’invertirà, com pot ser un competidor, un proveïdor, un client… Amb aquesta inversió es pretén crear valor afegit. Per la seva banda, les inversions financeres busquen generar un retorn financer sobre la inversió realitzada, per la qual cosa se centren en sectors on pot produir-se un fort creixement.
Et pot interessar: Quines són les inversions amb més potencial en la «nova normalitat»
Una altra «vara de mesurar» els inversors és segons la seva manera d’operar. D’aquesta manera, hi ha els anomenats friends, family and fools; els àngels inversors; els gestors de patrimoni familiar, o el capital risc. Els friends, family and fools constitueixen un grup de persones properes a l’entorn de l’empresa, que financen amb l’objectiu que el projecte tiri endavant. Generalment, presten quantitats petites a curt termini a canvi d’una rendibilitat baixa o, fins i tot, nul·la.
El cas dels àngels inversors és diferent. Es tracta de particulars que inverteixen el seu propi patrimoni, l’experiència i els contactes en noves empreses, com les startups, amb la finalitat d’obtenir una participació accionarial i un guany futur. Segons l’últim informe de l’Associació Espanyola d’Àngels Inversors, el 45 % dels inversors d’aquesta categoria té menys de cinc inversions a la vegada, mentre que la quantitat mitjana que es destina a una startup és de 37.600 euros.
Per la seva banda, els gestors de patrimoni familiar representen grups familiars que desenvolupen una gestió integral dels seus patrimonis per si mateixos o per mitjà d’entitats especialitzades. Poden abastar serveis com la planificació financera i fiscal global, l’administració d’actius, la gestió d’inversions…
Dins del capital risc, on es fan inversions en empreses amb alt potencial de creixement per mitjà de l’entrada en l’accionariat, es distingeixen dues vessants: el capital d’inversió (private equity) i el capital de risc (venture capital). En el primer cas, s’inverteix en tota mena d’empreses privades a canvi de controlar un percentatge elevat de l’empresa, mentre que, en el cas del capital de risc, s’aposta per empreses tecnològiques o startups. Solen destinar-se quantitats més petites, i normalment s’adquireix entre un 20 % i un 30 % de la companyia.
Sobre el capital risc, la CNMV argumenta que «la incertesa sobre l’evolució del negoci fa que es tracti d’una activitat reservada a inversors professionals (disposats a assumir el risc a canvi de plusvàlues importants, en cas que l’evolució de l’empresa sigui satisfactòria) o a ens públics (que per motius estratègics poden estar interessats a fomentar el desenvolupament d’un determinat sector industrial)».
Et pot interessar: Gestionar l’entrada d’inversors en aquesta nova realitat
Per acabar, les inversions temàtiques, és a dir, aquelles en les quals els objectius de les empreses s’alineen amb els interessos dels inversors, cada vegada tenen més protagonisme. Hi ha nombrosos productes que permeten guanyar exposició a tendències tan concretes com l’envelliment demogràfic, el canvi climàtic, les dades massives, la intel·ligència artificial (IA), els esports electrònics…
Com explica Javier Rúa, expert de l’Àrea de Direcció d’Estratègia de Clients de Banc Sabadell, «aquesta gamma d’inversions ofereix una versatilitat més gran de cara a la selecció d’actius, i faculta l’inversor amb la possibilitat d’invertir directament en temàtiques concretes. A més, aquestes es poden alinear amb la seva forma de pensar i els seus valors i, per tant, oferir alguna cosa més que no tan sols rendibilitat, sinó també la possibilitat de contribuir amb finançament a aquestes causes en les quals un creu».
La inversió temàtica traspassa barreres com la capitalització o la geografia. Ofereix un enfocament molt diversificat en el qual l’expert identifica companyies guanyadores en les tendències de fons que suposaran una transformació en la societat. Són inversions pensades a llarg termini.
Et pot interessar: La digitalització, la robòtica i la sostenibilitat, opcions d’inversió temàtica reforçades per la COVID-19
