La contractació pública també ha estat objecte de revisió en les mesures aprovades pel Govern espanyol a causa de l’impacte del coronavirus. Ara, després de més d’un mes i mig d’aturada, l’Executiu ha posat fi a la suspensió de terminis dels contractes públics i permet la posada en marxa de noves licitacions sempre que es faci per via electrònica. Això ho recull el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) publicat el 6 de maig.
Des de la declaració de l’estat d’alarma, els contractes públics de serveis i de subministraments de prestació successiva vigents l’execució dels qual fos impossible com a conseqüència de la COVID-19, restaven suspesos automàticament.
Amb aquest nou decret llei, en vigor des del 7 de maig, s’aixequen les limitacions imposades a la contractació pública arran de la declaració de l’estat d’alarma el 14 de març passat. La nova norma, a més de permetre que es puguin continuar executant els contractes que estiguessin en vigor i que se’n puguin posar en marxa de nous, modifica algunes de les mesures recollides el Reial decret llei 8/2020, de 17 de març.
Per exemple, en el cas dels contractes de subministraments o de serveis successius que hagin hagut de rebre una indemnització, la nova norma permet una bestreta a compte de l’import estimat de la indemnització que correspongui al contractista.
D’altra banda, per als contractes d’obres i de serveis que s’hagin vist afectats, hi havia la possibilitat de restablir l’equilibri econòmic ampliant la durada del contracte inicial —fins a un màxim del 15 %— o modificant-ne les clàusules econòmiques derivades de la pèrdua d’ingressos i l’increment dels costos, entre els que es consideraran les possibles despeses addicionals salarials. La norma en vigor des del 7 de maig introdueix una novetat, i és que això s’aplicarà només a la part afectada de manera efectiva, no a tot el contracte, i un cop l’Administració pública n’hagi comprovat l’afectació.
Excepcions en la suspensió del contracte
L’anterior decret llei, que suspenia la contractació amb el sector públic, excloïa els contractes següents:
- De serveis o subministrament sanitari, farmacèutic o d’un altre tipus, l’objecte dels quals estigui vinculat amb la crisi sanitària provocada por la COVID-19.
- De serveis de seguretat, neteja o de manteniment de sistemes informàtics.
- De serveis o subministrament necessaris per garantir la mobilitat i la seguretat de les infraestructures i els serveis de transport.
- Els contractes adjudicats per les entitats públiques que cotitzin en mercats oficials i no obtinguin ingressos dels pressupostos generals de l’Estat.
La norma que ha entrat en vigor el 7 de maig aixeca, de manera general, les suspensions, independentment del sector.
Què vol dir la contractació d’emergència?
Entre les mesures decretades arran de l’estat d’alarma, a més de la suspensió dels contractes, convé destacar la contractació d’emergència.
En cas de catàstrofe o de perill greu per a la seguretat nacional, es pot ordenar de manera immediata que es posi en marxa una obra, un subministrament o un servei sense necessitat d’aprovar-ne un expedient. Això es recull a l’article 120 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.
La situació actual generada per la COVID-19 encaixa perfectament en aquest règim excepcional de la contractació pública, per la qual cosa el Govern espanyol va incloure un apartat en relació amb els contractes al Reial decret llei 7/2020, de 12 de març. En concret, s’hi determina la tramitació d’emergència per a la contractació de tota mena de béns o serveis que necessiti l’Administració general de l’Estat per a l’execució de qualssevol mesures per fer front a la COVID-19.
L’Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIReScon) ha publicat una guia amb l’objectiu de compilar i sistematitzar la normativa, perquè serveixi de suport tant als òrgans de contractació com als contractistes i operadors econòmics mateixos, les activitats dels quals tinguin relació amb la contractació pública.
