movi-image-china-modelo-predictivo-1
Envia'ns suggerències
Competència i Mercats
4 min del teu temps

COVID-19: L’experiència xinesa com a model predictiu

Tue Apr 28 10:14:52 CEST 2020

El gegant asiàtic ja va assumint la ‘nova normalitat’, que arribarà més endavant a Espanya

Queden lluny els dies que el món mirava cap a la Xina amb certa inquietud arran de l’embat que patia per un brot degut a un nou coronavirus que va acabar generant la COVID-19. Eren dies en què el país asiàtic concentrava la majoria de casos del que, en aquell moment, no es temia que es convertís en una pandèmia global. Així, el món mirava amb sorpresa i admiració com els ciutadans eren capaços de confinar-se de manera ferma i ràpida.

Aquesta decisió no va ser fàcil des del punt de vista social i econòmic, però que sí que ha demostrat ser determinant en el llarg termini. El tancament de Wuhan primer, de la província de Hubei després i, finalment, les restriccions a l’activitat de fàbriques, comerços i altres negocis a tota la Xina, van coincidir amb el començament de les celebracions de l’Any Nou Lunar, època en la qual el país ‘s’apaga’.

El primer descens en la producció no va generar gaire preocupació, perquè es va atribuir parcialment a l’aturada estacional més que no pas a l’epidèmia, i es va assumir que no hi hauria disrupcions a la cadena de subministraments mundial quan tot tornés a la normalitat. Res més lluny de la realitat.

Perquè la Xina no és només la segona economia mundial: també és la primera potència exportadora, i per això se l’anomena la ‘fàbrica del món’. Molts països depenen de la Xina per al seu abastiment. Només en l’àmbit dels components electrònics, copa prop del 30% de les exportacions mundials. A això, s’hi afegeix el seu paper com a principal importadora de matèries primeres del món, fent honor al seu sobrenom.

Aquest tancament de províncies i ciutats va alentir fins a tal punt l’economia, que gairebé va paralitzar-la. Tot plegat en un moment que la Xina anava acostumant-se a una moderació en el seu creixement (l’any 2019 va créixer al ritme més baix en 29 anys) i transformant el seu model econòmic.

Aquest rol principal de subministrador global ja s’havia vist afectat per l’increment lògic del cost laboral a la Xina, que havia comportat que la producció d’articles amb escàs valor afegit anés desplaçant-se a països més atractius, com ara Bangladesh, Sri Lanka, Vietnam, Cambodja i altres economies d’aquesta regió.

La Xina havia abraçat aquest canvi, en línia amb l’objectiu de fabricar productes de més valor afegit i qualitat. El propòsit era, i és, fer el salt tecnològic i d’innovació necessari perquè l’economia xinesa passés d’una fase d’expansió a una de maduresa. La seva posició dominant en la tecnologia 5G potser és el millor exemple d’aquest canvi i també el pas següent en la guerra comercial oberta amb els Estats Units.

En aquesta tessitura, la disjuntiva de la Xina davant del brot era decidir entre mantenir l’activitat normal i agafar el camí del creixement econòmic, o bé prendre mesures dràstiques per contenir el brot, a risc de posar les finances del país en un perill seriós.

Entre les dues opcions, va guanyar com a prioritat frenar l’epidèmia i sacrificar el creixement econòmic. En aquest sentit, es van adoptar mesures extremes de confinament a tot el país, que es van seguir de manera minuciosa des del primer dia. La Xina entrava en un túnel amb una sortida difícil de predir, fins i tot amb l’antecedent del brot de la SARS.

La ‘nova normalitat’ xinesa

Les mesures, encara que al principi van poder semblar extremes, han acabat donant fruit. Gràcies al confinament, les dades de l’epidèmia van començar a millorar. Com si es tractés de vasos comunicants, la situació anava prosperant a la Xina al mateix ritme que anava empitjorant a la resta del món.

Avui, la Xina es troba a mig camí, enmig d’aquesta tornada a la ‘normalitat’. A poc a poc, tots els negocis van tornant a funcionar, malgrat que encara hi ha restriccions, acompanyades de molts controls.

En aquesta línia, el Govern xinès ha adoptat un seguit de mesures a l’hora de reiniciar l’activitat econòmica, que són les que ara s’avaluen a Europa:

  • S’ha anat prioritzant per sectors. No s’ha tornat a la normalitat de manera massiva, sinó gradual i per parts.
  • S’ha dut a terme de manera coordinada en totes les administracions.
  • S’ha acompanyat d’una política fiscal flexible amb una pròrroga per al pagament d’impostos.
  • S’ha permès als bancs ajornar el deute a les empreses sense que això afecti les seves xifres de morositat.
  • S’està treballant en un programa d’estímul econòmic per al país i, fins i tot, per a altres nacions importadores. És a dir, una mena de Pla Marshall per estimular en altres mercats la compra de productes fabricats a la Xina.

En definitiva, la recuperació de la República Popular de la Xina dependrà tant de la seva demanda interna com de la restitució dels seus mercats exteriors, perquè siguin capaços de tornar a comprar els seus productes, atès que en gran mesura continua depenent de l’exportació. Fins que arribi aquesta recuperació exterior, la reactivació de l’activitat domèstica és fonamental.

Pot interessar-te: El que hem après de la reactivació econòmica de la Xina


Una finestra al futur

Diversos plans de desescalada del confinament han pres Wuhan com a exemple a seguir. En el cas de Madrid, els temps de la ciutat xinesa marcarien el 29 de maig com la tornada a aquesta nova ‘normalitat’.

Més enllà de dates concretes, la realitat és que el gegant asiàtic duu mesos d’avantatge en aquesta pandèmia, i de la seva experiència se’n poden extreure unes quantes lliçons, sempre amb la prudència deguda.

  • S’ha d’assumir un nou context econòmic. Aquesta pandèmia està canviant el món, ha transformat el país i, quan acabi de passar, ens trobarem amb una realitat diferent, que a la Xina rep el nom de ‘nova normalitat’.Fins i tot es parla d’una desglobalització.
  • L’Administració ha entès que no és possible una recuperació econòmica sense flexibilitat.
  • Es dona una atenció especial a les necessitats dels empleats de les empreses, dels petits comerços, de les pimes, que en la majoria dels casos tenen una capacitat de supervivència limitada. En concret, prop de la meitat de les petites empreses del país podrien fer fallida dins dels sis mesos vinents, segons Bloomberg.
  • S’han creat nous hàbits. El teletreball es converteix en una opció necessària, els consumidors centren les compres de productes i serveis en canals online i, per tant, les companyies de missatgeria i logística són indispensables. Es consumeix menys i es tria d’una altra manera. L’ús de les noves tecnologies i de les xarxes socials s’ha instal·lat encara més en el nostre dia a dia.
  • Tota llar necessita ara mascaretes i desinfectants. També les empreses. Es mantenen distàncies i hi ha menys trasllats. Es fa servir el transport públic, però ara hi ha controls d’accés i tot comporta més temps. La geolocalització també significa cedir part del nostre dret a la privacitat en nom d’aquesta seguretat.

L’experiència xinesa pot ser-nos molt útil quan a Espanya el brot remeti. En aquest moment, serà necessària una resposta de tota la societat, com ha passat a la Xina i com ja està començant a succeir al nostre país.

Avui, des de la Xina, ens ha d’arribar un missatge d’esperança. Primer va venir de Wuhan: “Sí, es pot vèncer aquesta pandèmia”. Ara ens correspon a nosaltres posar-ho en pràctica.

 
Fotografia de Cheng Feng a Unsplash
-Temes relacionats-
up