El bitcoin, la criptomoneda més popular, està en una muntanya russa embogida. Ha passat recentment de tocar màxims històrics —fins als 42.000 dòlars (34.500 euros), sis vegades més que a l'exercici anterior— a caure fins als 29.000 dòlars (24.000 euros) una setmana més tard. Tot és un misteri al voltant d'un producte que ningú no ha vist i que ningú no ha pogut tocar. Malgrat el vertigen dels vaivens i el desconeixement general, són moltes les persones i les empreses que aposten per les criptomonedes. El DUX Internacional de Madrid, un club de futbol que competeix a la Segona Divisió B, va protagonitzar el primer fitxatge amb criptomonedes el 15 de gener i cada vegada són més els negocis que l'accepten com a mitjà de pagament. Què és el que sabem del bitcoin i de la resta de criptomonedes? Podem confiar-hi? Aquestes són algunes de les preguntes que els inversors es formulen.
Què és una criptomoneda?
És una moneda virtual basada en la tecnologia blockchain, que actua com un llibre de comptabilitat en el qual es registren les operacions i que compta amb programadors independents com a verificadors. D'aquesta manera, les transaccions no passen per un únic lloc central, sinó que s'aproven des de diferents llocs. La criptomoneda es compon d'un arxiu digital amb un codi únic que es llegeix a través de diferents programes que serveixen per visualitzar-lo, conservar-lo i fer transaccions. Jorge Soriano, cofundador i director executiu de Criptan, plataforma de compravenda de criptomonedes amb servei de custòdia, anuncia que es tracta «d'una nova forma de diners que porta una manera diferent d'interactuar-hi».
El bitcoin va ser una de les primeres criptomonedes que van aparèixer al mercat. Ho va fer gràcies al japonès Satoshi Nakamoto després de la crisi financera del 2008. Un personatge misteriós de qui no es coneix la identitat, i fins i tot se sospita que pugui ser el nom d'un col·lectiu. Aquest any va publicar un article sobre bitcoin i va generar un debat que va desembocar en la creació d'un software per fer transaccions.
Es tractava de la creació d'una moneda digital descentralitzada; és a dir, sense un banc central que la controlés, sense comissions a les seves transaccions i sense cap grup d'elit que prengués decisions sobre el seu ús o valor.
Quantes criptomonedes diferents hi ha al mercat?
Es compten més de 7.000 tipus de criptomonedes, d’acord amb les dades de CoinMarketCap, un web en què es mostra el seu mercat de capitalització. Les cinc més esteses són: bitcoin, ethereum, litecoin, dash i ripple. El bitcoin acapara el mercat de les criptomonedes, seguit de l'ethereum.
Per a què es fan servir les criptomonedes?
La inversió és un dels seus punts forts, però es van crear com a mitjà de pagament. Empreses com Criptan tenen en projecte llançar una targeta de dèbit i una passarel·la de pagaments en bitcoin per a més de 10.000 hotels i per a una cadena de supermercats. Hi ha immobiliàries que permeten pagar habitatges en bitcoin i el novembre de l'any passat PayPal va anunciar que permetria pagaments amb aquest tipus de monedes el 2021. El 15 de gener, a més, es va fer el primer fitxatge d'un jugador de futbol amb criptomonedes: David Barral, ex del Real Madrid Club de Fútbol, del Real Sporting de Gijón i del Real Racing Club de Santander, fitxat als 37 anys pel DUX Internacional de Madrid, un club de futbol de Segona Divisió B de què Criptan és patrocinador. La quantitat encara no s'ha revelat.
Com i on es poden comprar les criptomonedes?
Per accedir-hi les opcions són comprar-les, acceptar-les com a pagament o crear-les. El sistema està dissenyat perquè els anomenats minadors resolguin problemes matemàtics amb els quals es generen més criptomonedes. El seu treball es remunera amb aquesta mateixa divisa.
Grans equips informàtics controlats per grups econòmics potents, que es coneixen com a balenes, en són els principals productors. «Hi ha autèntiques granges d'ordinadors dedicades a aquesta feina», reconeix Jesús Pérez, fundador de Crypto Plaza, un centre que funciona com a ecosistema d'emprenedors sobre encriptació i finances, i director de la consultoria Digital Assets Institute.
Una altra manera més segura i fàcil és fer-ho a través d'una plataforma de compra o d’un intermediari financer. També es poden adquirir en caixers creats exclusivament per a criptomonedes. Abans de fer-ho, convé llegir-ne les condicions, ja que cada entitat cobra comissions diferents. Un cop comprades, se'ls assigna una contrasenya única i personal, que convé tenir en un lloc segur.
Quin és el valor de la moneda digital més popular: el bitcoin?
No té un valor únic ni estable, ja que el valor fluctua segons l'oferta i la demanda. Per exemple, a principis del 2020, el bitcoin cotitzava a poc més de 7.000 dòlars (5.760 euros) i a començaments del 2021 va marcar un rècord històric de 42.000 dòlars (34.500 euros); mentre que, a la setmana del 18 de gener, el bitcoin havia perdut fins a un 30 % del seu valor i la seva cotització va arribar a una mica menys dels 29.000 dòlars (24.000 euros). El divendres 22, però, protagonitzava una recuperació de fins als 31.000 dòlars (25.500 euros). Per conèixer el valor de cada criptomoneda en cada moment convé consultar les pàgines especialitzades.
Puc invertir en criptomonedes?
Sí, però és un mercat arriscat i especulatiu on és possible guanyar i perdre grans quantitats en poc temps. Les més rendibles i menys perilloses són, segons apunten els experts, el bitcoin i l’ethereum.
El bitcoin és, en l'actualitat, el setè actiu que més capitalitza al món —al voltant d'uns 700.000 milions de dòlars (gairebé 575.000 milions d'euros)—, per darrere d'Amazon o Google. És important tenir present la dita que circula a la borsa: rendibilitats passades no garanteixen rendibilitats futures.
On es guarden les criptomonedes?
S'emmagatzemen en els anomenats moneders (wallet en anglès) que cal crear ex profeso, i segons Statista ja n’hi ha uns 64 milions a tot el món. Es tracta d'un software que es pot emmagatzemar en un ordinador, en un mòbil o en qualsevol altre dispositiu digital, però la forma més còmoda és deixar-los en custòdia en un banc de criptomonedes.
Hi ha una regulació per a les criptomonedes?
No, però des del 2015 la Unió Europea (UE) considera el bitcoin i altres criptomonedes com una forma de pagament, amb la mateixa validesa que l'euro. Malgrat això, Christine Lagarde, la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), mostra les seves reticències i ha declarat que cal regular el bitcoin perquè és «un actiu molt especulatiu». El BCE ha anunciat la creació d'un euro digital, una forma electrònica de diners que els europeus podrien fer servir per fer els seus pagaments diaris com a complement de l'efectiu. No es tractaria d'una nova divisa ni d’una criptomoneda, sinó que un euro digital tindria el mateix valor que un euro en efectiu.
El model se centrarà a provar la creació de tokens, que representen de manera digital els diners i que els bancs els distribueixin de manera sectorial als seus clients a través de la Xarxa-i, un entorn de proves controlat ja disponible. Es pretén experimentar amb els aspectes pràctics i les possibles opcions de disseny, analitzant el seu possible impacte en el sector, així com fomentar la innovació en pagaments i la digitalització de l'economia, preparant nous serveis digitals basats en diners digitals programables i intel·ligents.
Aquesta prova és una continuació de la iniciativa sectorial de pagaments programables Smart Payments duta a terme també per les grans entitats espanyoles, com Banc Sabadell, que es va completar amb èxit el juliol del 2020 i que va permetre validar la viabilitat d'iniciar transferències immediates programades en contractes intel·ligents (smart contracts) des de xarxes- blockchain, mitjançant la seva connexió amb el Sistema Nacional de Compensació Electrònica (SNCE). D'aquesta manera, es van aconseguir completar més de 20.000 transferències immediates.
A Espanya, qualsevol despesa o ingrés derivat d'operacions de compravenda amb criptomonedes s'ha d'incloure a la declaració de la renda. L'octubre del 2020 es va publicar el Projecte de llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal en el qual s'introdueix l'obligació de subministrar informació sobre els saldos i els titulars de les criptomonedes i de les operacions de compra, cobraments, pagaments i transferències, entre altres transaccions..
Fora de la UE, a mesura que s'estén el seu ús es regula. El cantó de Zug, a Suïssa, acceptarà des del febrer el pagament d'impostos amb bitcoin. El Japó també ha reconegut aquesta moneda com a mitjà de pagament, els Estats Units (EUA) han obert un mercat de futurs —on s'especula amb matèries primeres, monedes, etc.— per a bitcoin i a la Xina aposten més pel iuan digital que per les criptomonedes, llevat de Hong Kong, on l'ús de bitcoin és habitual.
Quins són els avantatges de les criptomonedes?
Per a Jesús Pérez, de Crypto Plaza, els principals beneficis són la descentralització, que no depenen de cap banc —«només el comprador té la contrasenya per accedir-hi»—, que es poden enviar a qualsevol part del món ràpidament i sense cost i la impossibilitat de falsificar-les.
L'escassetat és un altre dels avantatges, ja que no sotmet la criptomoneda a la inflació. De fet, el bitcoin —no la resta— està limitat a 21 milions —fins ara se n'han emès uns 18,6 milions— i es calcula que s'arribarà al límit el 2140, data establerta pel creador. Els poc més de dos milions de bitcoin que resten s'aniran minant a un ritme molt més lent que fins ara.a.
Quins riscos comporta invertir en criptomonedes?
El principal risc és la volatilitat (fortes pujades i baixades de valor) que pot provocar grans pèrdues en hores. «Encara que també hi ha criptomonedes estables que tenen paritat amb el dòlar o l'euro com l'USD Coin (USDC) o el DAI», asseguren a Criptan.
Un altre risc gens menyspreable és la pèrdua de la clau del moneder. «És irrecuperable», apunta Pérez. Segons les dades de Chainalysis, empresa experta en blockchain, entre un 17 % i un 23 % dels bitcoin estan perduts. Diversos casos han saltat a la premsa. El més recent és el d'un programador de San Francisco (EUA) que va perdre el paper on havia anotat la contrasenya del moneder on emmagatzemava 7.002 bitcoin, que avui serien més de 220 milions d'euros. Encara que no sigui un risc, cal assenyalar que les transaccions són fixes; és a dir, si es fa un enviament a una altra persona no es pot aturar ni desfer. El risc d’estafa associat a les criptomonedes també s'ha de tenir en compte: segons assenyala un informe de la companyia Cipher Trace, dedicada al desenvolupament, la seguretat i el rastreig de divises digitals, els ciberdelinqüents s'han embutxacat més de 4.260 milions de dòlars (3.501 milions d'euros) el 2020.
