Molt poca gent sap que Samsung, que a Espanya té una quota de mercat de telèfons mòbils de més del 20 %, el 1938 va començar sent una empresa d’exportació i importació de productes peribles, principalment verdures. De la mateixa manera, gairebé ningú hauria predit que el 1997 un videoclub com Netflix arribaria a convertir-se en una de les plataformes de streaming més importants del món.
Les dues firmes són un clar reflex de la importància d’adoptar mètodes creatius per reinventar les companyies. I és que realment l’única constant en el món empresarial és que sempre hi ha canvis. De les més petites a les més grans, les empreses necessiten anar readaptant el seu negoci per seguir creixent i aconseguir ser reeixides a llarg termini. De fet, segons el Fòrum Econòmic Mundial, la creativitat es convertirà en una de les tres habilitats principals que més es valoraran dels treballadors.
Segons explica Álvaro de la Rica Aspiunza, degà de la Deusto Business School, doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials i amb un màster en Gestió Avançada, en un entorn com l’actual, prepara els seus alumnes «per ser creatius, ser capaços de generar noves respostes i adaptar-se a un entorn en canvi permanent. La situació que ens ha tocat viure aquests mesos ha posat de manifest la necessitat de persones resilients en el mercat laboral».
Et pot interessar: La resiliència, clau en temps de crisi.
La importància de la creativitat i de la innovació, ja sigui a escala individual o grupal com la veritable riquesa de les nacions, no és cosa d’aquesta crisi. El 2018 l’Assemblea General de les Nacions Unides ja va voler subratllar el paper que tenen, designant el 21 d’abril com el Dia Mundial de la Creativitat i la Innovació.
Però què és la creativitat? Tal com explica Simón Lee, director general de Peninsula, «és el primer pas cap a la innovació, però no tot el que és creatiu vol dir innovació. La innovació és alguna cosa creativa però que es ven o es fa servir». Per tant, la creativitat és el germen de la idea, mentre que la innovació és la conversió d’aquesta idea en alguna cosa que generi valor. «Si no es fan coses diferents, es competeix per preu.» «Guy Kawasaki diu “o ets diferent o ets barat”», afegeix Lee.
Et pot interessar escoltar les claus de Simón Lee sobre «Métodos creativos de las empresas para superar la crisis» al podcast de Banc Sabadell.
Adaptar-se o rendir-se
La pandèmia ha posat de manifest de manera accelerada com poden patir els negocis que no es vagin adaptant als canvis. De fet, aquesta crisi sanitària ha accelerat abruptament hàbits de consum com la compra en línia. Espanya es troba entre els països on més ha augmentat el comerç electrònic, al costat de les Filipines i Malàisia, segons l’informe «Global E-commerce 2020», d’eMarketer. Les dades de l’informe mostren que aquestes tres regions lideren el rànquing de països a escala mundial amb creixements propers o superiors al 20 % en les vendes al detall per comerç electrònic. Així mateix, segons dades de Nielsen, amb la crisi s’ha multiplicat el nombre de llars que en algun moment fan la compra en línia, que ha passat de 450.000 a prop d’1,1 milió.
«En qualsevol situació de canvi sempre hi ha una oportunitat de creació. El sentiment d’urgència, sense cap dubte, ha fet replantejar moltes idees preconcebudes», remarca Lee, referent en innovació corporativa i solucions disruptives. L’expert assenyala, a més, que «tots els sectors més tradicionals són més reticents als canvis, perquè el que tenen ja els funciona, però alhora són més susceptibles de patir una disrupció per un element extern, ja siguin hàbits de consum, innovacions tecnològiques o una startup».
Per exemple, a causa de la COVID-19, s’ha produït una digitalització accelerada de la societat liderada pel teletreball com a mètode de prevenció. Amb la nova normalitat, moltes companyies han hagut de redissenyar les seves instal·lacions per seguir la normativa i els protocols en matèria de seguretat enfront de la pandèmia.
Et pot interessar: Els canvis laborals que han arribat per quedar-se.
Això sí, Simón Lee adverteix que «a priori les idees no són bones o dolentes, hi ha idees ben executades i altres que no, i es veu sempre a posteriori. La millor idea mal executada és una mala idea». Per tant, no es tracta només de tenir un moment eureka, sinó de buscar una manera diferent de fer les coses. La creativitat no deixa de ser una part més del procés de creació, enfocat, per exemple, a la producció de nous productes o serveis.
En aquest punt entren en valor mètodes com el Lean, del qual Lee és fidel defensor i que es basa en l’experimentació i una cosa tan simple com l’assaig-error. El que diferencia aquesta fórmula de treball d’altres és l’enfocament low cost i la rapidesa d’execució. Així s’aconsegueix reduir els costos i riscos de llançar una empresa, un nou producte o servei o posar en marxa un projecte.
L’experiència no és suficient
Tot i que sovint moltes empreses tenen els recursos necessaris, els falta la capacitat d’adaptació. Un exemple és Apple, que durant molts anys ha tingut una dependència excessiva del seu producte estrella, l’iPhone, mentre que altres competidors han diversificat els seus negocis. No obstant això, l’empresa no es vol quedar enrere, com demostra el fet que ha posat en marxa Apple TV+, la seva plataforma de streaming; Apple Arcade, un servei de videojocs per subscripció, o Apple News, que aglutina notícies de tot el món.
En relació amb això, des de Peninsula destaquen que «avui en dia, no n’hi ha prou amb tenir una àmplia experiència en el sector o el nínxol de mercat en el qual estem situats. És cert que tenir experiència empresarial pot ajudar a solucionar molts problemes, però si no innovem pot implicar-ne molts altres».
Et pot interessar: Com ha de canviar la nostra cultura empresarial en la pròxima dècada.
En aquest sentit, és imprescindible estar pendent del món que ens envolta, per poder identificar què està passant i adaptar-se al negoci. Com que de vegades és complicat agafar perspectiva per descobrir què necessita l’empresa, està en auge el que es coneix com a innovació oberta, una estratègia en la qual es col·labora amb agents externs per buscar noves idees i processos.
En aquest context, «veure que una empresa d’automoció fabrica respiradors amb l’ajuda de petits proveïdors, que empreses de roba fan mascaretes o que hi ha hotels que es converteixen en hospitals, indica que la disrupció és a la frontera del teu negoci i la col·laboració és necessària. Les organitzacions ja no són sistemes tancats, s’han d’obrir i produir una cadena de valor amb diferents players que han de procurar donar valor a l’usuari», assenyala Simón Lee. I és que amb un món que canvia a gran velocitat, és difícil que les empreses en solitari puguin desenvolupar tecnologies que no quedin obsoletes.
Et pot interessar: Creativitat: una de les claus per superar la crisi.
