La situació provocada per la pandèmia de la COVID-19 no només obliga els empresaris a fer números cada dia, sinó també a pensar què passarà quan tot això acabi. Els canvis que s'han produït són importants i, com en tota conjuntura adversa, hi ha lloc per a les oportunitats. Apostar per diferenciar-se amb el negoci propi és una de les vies per sortir de la recessió, i més enfortits.
Al món empresarial, el fet de pensar a replantejar-se el model de negoci es coneix com a Moonshot Thinking. Aquest mètode, el nom en anglès del qual es pot traduir com “fent les coses apuntant a la lluna”, implica fixar-se objectius molt alts, encara que siguin inabastables, i convida a tenir idees creatives per dur endavant una organització i aconseguir resultats que en el seu moment van ser inimaginables. “És un marc mental; un model a aplicar en moltes de les activitats d'un negoci, des de modificar el llançament d'un producte, observar el que fa la competència per anar per davant, repensar quins productes es poden oferir a més dels habituals, etc. Es tracta d'un pensament exponencial, no lineal, per trobar millores i per fer un salt productiu”, explica Iván Bofarull, director d'Innovació d'Esade.
Aquest expert, autor del llibre Moonshot Thinking. Transforma la innovación disruptiva en una oportunidad (Arpa, 2020), afirma que aquest mètode “serveix per marcar el futur terreny de joc”. L'empresari ha de ser capaç de desenvolupar idees, “encara que li puguin semblar un risc disruptiu”, assegura. “És exercir la creativitat i no conformar-se amb el que ja existeix”, puntualitza Bofarull.
El director d'Innovació d'Esade ressalta un punt respecte d’aquest model: “Cal pensar a llarg termini”. Bofarull insisteix que diferenciar-se i anar més enllà de les anomenades zones de confort és una tasca que requereix temps.
Forçar la creativitat
“Per sortir de qualsevol crisi, el més important és ser creatiu”, afirma Bethlem Boronat, directora del màster Design Thinking de l’EAE Business School. “El que es busca amb aquest mètode és incitar el desenvolupament d'idees que semblen 'boges'; en definitiva, forçar la creativitat de l'empresari”, assegura l'experta, per a qui el millor és “que es transmet que cal sortir del que és habitual, el que per a molts no està ben vist”.
Valentia davant del possible fracàs és un altre dels avantatges de 'disparar a la lluna'. Boronat afegeix que “el treball creatiu al món dels negocis ha existit sempre, però que s'hagi convertit en un mètode empresarial no deixa de ser positiu”.
Diferenciar-se de la competència, obrir un camí cap al qual no està inventat és clau a l'hora d'encarar el futur postcrisi, afirma l'experta de l'EAE Business School. No cal rebutjar aquest punt de bogeria del Moonshot Thinking. “Imaginem que el propietari d'un restaurant decideix que promocionarà aliments gourmet per menjar a l'espai. Sembla un disbarat, però el que és bo és que inicia un procés innovador que el pot portar a noves creacions que tinguin èxit i a provar tecnologies ad hoc que li poden ser molt convenients”, explica Boronat.
Pensa en gran
Fran Chúan, professor de l'EDEM Escola d'Empresaris i fundador d’InnoQuotient, creu que és positiu que l'empresari «pensi en gran, com convida a fer-ho el Moonshot Thinking, i que actuï en petit». Aplicar originalitat, creativitat i imaginació al negoci són idees molt favorables, «encara que l'important és fer accions que generin valor», subratlla.
Chúan recomana prendre’s les coses amb calma i anar a poc a poc perquè del que es tracta és de diferenciar-se, no d’estavellar-se. «Cal sortir del confort que suposa el que coneixem i el que ha funcionat sempre, però pas a pas», reitera. De la mateixa manera que el director d'Innovació d'Esade, Chúan demana paciència i recorre, per il·lustrar-ho, al que es considera el primer gran exemple de Moonshot Thinking: l'anunci que va fer el 1961 el president nord-americà John F. Kennedy que l'home trepitjaria la Lluna. «Llavors va semblar gairebé un deliri, una idea desmesurada i impossible i, vuit anys després, el 1969, es va aconseguir. Això sí, després de moltes proves, molts intents i 10 missions Apol·lo precedents. Però el somni es va fer realitat», destaca.
El professor de l'EDEM Escola d'Empresaris sosté que l'important per a un empresari en època de recessió «és detectar les tendències del sector perquè les crisis desactiven moltes coses, però en desenvolupen altres». Les oportunitats, afegeix, són hipòtesis «i cal validar-les, amb un primer moviment potser arriscat, però després s’ha d’anar pas a pas».
Bofarull resumeix el que es necessita al món empresarial d'avui: «Vivim en una cultura basada en l'evidència de les dades. Això està molt bé per al 95% de les decisions, però sempre n’hi ha un 5% que produeixen resultats sense ser lineals. Cal tenir un punt innovador perquè, si no, tothom prendria les mateixes decisions i faria el mateix. Per a mi, cal seguir les dades, però també ser originals uns minuts».
