Jornades de teletreball que s'allarguen fins a hores intempestives, correus electrònics que es contesten durant els caps de setmana o reunions per videotrucada fora de l'horari. Aquests són alguns exemples de pràctiques que no respecten el dret a la desconnexió digital dels empleats; i la realitat és que el teletreball, fórmula consolidada en moltes empreses des que es va decretar l'estat d'alarma, ha fet que siguin molt més freqüents els casos en què els treballadors veuen vulnerat aquest dret. La digitalització comporta avenços, com el treball en remot, però també implica diversos inconvenients. El major d'ells és la gairebé impossible desconnexió digital, tot i ser un dret recollit en la Llei orgànica 3/2018, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.
«Acostumo a dir que les lleis no fan miracles, són una potent palanca de canvi, però en molts casos no són suficients», afirma Concepció Camps Acuña, doctora en Dret i Directiva Pública Professional. «En aquest cas, la regulació podria ser suficient si s'acompanyés de les mesures organitzatives i operatives necessàries per a la seva implantació. La regulació espanyola fixa les bases per garantir aquest dret, però en la pràctica depèn en gran mesura del voluntarisme de cada organització», aprofundeix l'especialista.
Una obligació de les empreses
El dret a la desconnexió digital és el dret dels empleats a no contestar trucades de vídeo, emails, Whatsapps o qualsevol altre tipus de comunicació fora del seu horari laboral. Consisteix a respectar el temps de descans, els permisos i les vacances, a més de la intimitat personal i laboral dels treballadors. A més, la llei també recull l'obligació de l'empresa d'establir una política interna de desconnexió digital, prèvia audiència dels representants dels treballadors, perquè es garanteixi.
Per als experts, aquestes polítiques de les empreses, acordades amb els treballadors, i altres mesures com el registre de la jornada diària i de les hores extraordinàries afavoreixen l'exercici del dret a la desconnexió digital. Per exemple, la prolongació indeguda de la jornada sense retribució, encara que sigui una realitat, és una infracció de normes sancionable, igual que el treballador segueixi connectat de forma irregular durant els descansos o fora de la jornada. Però hi ha altres factors més enllà de la regulació.
La influència del teletreball
Les mesures que empresa i treballadors negociïn han d'encaminar cap a un ús raonable de les eines tecnològiques «que eviti el risc de fatiga informàtica i l'obesitat digital. Seran les diferents opcions que es disposin per les organitzacions les que ens diguin si s'estan fent bé les coses», destaca l'advocada. El primer any de la llei no va ser molt destacable. Segons Comissions Obreres, poc més d'un 11 % dels convenis laborals signats un any després de l'entrada en vigor de la llei esmentaven el dret a la desconnexió.
La COVID-19 ha fomentat que sigui més difícil desconnectar. Per millorar-lo, el Govern va donar lloc al Reial decret llei 28/2020 sobre el teletreball, que va entrar en vigor l'octubre de 2020, i que també garantia la desconnexió digital, entre altres mesures. «Recentment el Parlament Europeu ha aprovat una resolució demanant a la Comissió que treballi en una llei per garantir aquest dret en l'àmbit del teletreball, ja que la pandèmia ha tingut un impacte global i ara mateix es tracta d'una necessitat generalitzada», explica Camps Acuña.
Els riscos d'estar sempre disponible
La manca de desconnexió digital no és un assumpte intranscendent. La consultora tecnològica Capgemini assenyalava, a mitjans de 2020, que els professionals es sentien més cansats i un 56 % donava com a causa la connexió permanent; a més, segons la Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball (Eurofound), les persones que treballen des de la llar amb regularitat són més del doble de propenses a treballar per sobre del límit màxim de 48 hores setmanals i corren el risc de descansar menys de les 11 hores requerides entre dies laborables.
Per als experts, la por de perdre la feina i la cultura de la presencialitat fa que al treballador li costi desconnectar. «És un tema complicat perquè en molts casos el treballador es pot veure condicionat pel biaix de 'si no atenc la trucada o no responc el correu ara, puc perdre la meva feina o limitar les meves possibilitats de promoció professional', especialment en un escenari d'incertesa i crisi», comenta l'experta. Per a ella, encara que hi hagi diferències entre els empleats, «no s'ha de confondre responsabilitat professional amb esclavitud digital».
Pot interessar-te: Conciliació: què hem après després d'un any de pandèmia?
Del benestar dels treballadors a una nova cultura laboral
Un altre problema és que el teletreball s'ha impulsat a causa de la pandèmia sense una preparació prèvia. La urgència econòmica ha fet que moltes persones pengin el cartell de 'sempre disponible'. Una anàlisi recent de GlobalWebIndex afirmava que el 74 % dels teletreballadors revisa el seu correu fora de l'horari laboral, davant el 59 % dels que no treballen en remot. Per això, una altra de les conseqüències més destacables, juntament amb l'anomenat tecnoestrès, és menyscabar la conciliació familiar i la intimitat, la qual també influeix en la bretxa de gènere.
Pot interessar-te: Teletreball: conciliació familiar i productivitat laboral
La clau resideix, no només en garantir el dret a la desconnexió digital i el compliment de la llei, sinó en fomentar un entorn de confiança, donar autonomia als empleats, ajudar a la flexibilitat, marcar pautes organitzatives i preocupar-se pel benestar amb plans de salut, remarquen els especialistes. Per exemple, empreses com Banc Sabadell han posat a disposició dels seus empleats psicòlegs per aprendre a afrontar els nous escenaris i ajudar-los a gestionar l'estrès emocional que pot provocar la situació derivada de la COVID-19.
No obstant això, el repte serà construir una nova cultura laboral. El 2017, un informe d'ESADE i InfoJobs recollia que el 51 % de la població activa espanyola declarava respondre correus electrònics i atendre trucades de treball durant el seu període de vacances o en els seus caps de setmana i que només el 28 % de les empreses espanyoles tenia alguna política de desconnexió digital. En aquells dies no hi havia pandèmia, però, tal com destaquen els experts, aquesta pot servir per reformular quina podria ser la millor manera de treballar.
