El comerç amb la Xina no és tan fàcil com en temps passats. La pandèmia del coronavirus i la situació d’incertesa actual són nous esculls que les empreses han de superar per dur a terme amb èxit els intercanvis comercials amb el país asiàtic.
El professor de Comerç Internacional i de Comerç Exterior de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) i president de l’empresa China Gestión, Luis Hernández, afirma que, tal com s’havia previst, aquest escenari fa més complex comerciar amb la Xina.
Pot interessar-te: Gestionar la nova regulació del comerç internacional post-COVID-19
En concret, Hernández atribueix aquesta dificultat a “la impossibilitat de viatjar al país per dur a terme tasques comercials” i d’assistir a fires i simposis, a més de “la incertesa del mercat local a Espanya”. Així mateix, també imputa aquests obstacles a la contracció que va patir el mercat xinès durant l’etapa més forta de la pandèmia, un fet que “distorsiona tant l’oferta com la demanda”.
A parer seu, encara que la comunicació telemàtica funciona sense problemes, “la presència física continua sent, moltes vegades, fonamental”. Especialment per a les companyies que ja tenen establertes sucursals al país asiàtic.
Però, alhora, tota crisi és un esperó per a les oportunitats. Hernández assenyala que “a la competència també l’afecten” la incertesa i la contracció del mercat, de manera que, si s’aterra per primera vegada en aquest país, “es podrien obrir més possibilitats”.
La primera potència exportadora
Amb dades dispars mentre no es faci el tancament anual, les xifres oficials del país aportades per l’Administració General de Duanes apunten a una recuperació del comerç internacional de la Xina al setembre, amb creixements al voltant del 10% interanual.
En concret, els intercanvis de la Xina amb la resta del món van arribar l’any passat als 3,07 bilions de iuans (384.832 milions d’euros). Aquestes dades posen en relleu que les exportacions del país en iuans van augmentar un 8,7%, mentre que les importacions ho van fer en un 11,6%.
De fet, tal com explica el director de l’Oficina de Representació de Xangai de Banc Sabadell, Guillermo Díaz, la Xina és “la primera potència exportadora” i molts estats depenen de Pequín per als proveïments. A això s’hi suma el paper que té com a “importador principal de matèries primeres del món”.
Pot interessar-te: COVID-19: L’experiència xinesa com a model predictiu
Segons Díaz, “deixant de banda dates concretes, la realitat és que el gegant asiàtic duu mesos d’avançada en aquesta pandèmia”, i algunes de les lliçons que es poden extreure d’aquest aprenentatge avantatjat són l’assumpció d’un nou context econòmic i la realitat social que es presenta després dels mesos més durs de crisi sanitària.
Un mercat per als excedents
Entre les tendències actuals d’exportació, s’ha observat que moltes empreses de tot el món, en constatar la reducció de la demanda interna, acudeixen a la Xina a la recerca d’un mercat que absorbeixi els seus possibles excedents, ja que el país manté i incrementa el seu consum intern. Segons les últimes dades, aquest mes d’agost les vendes al detall van superar les previsions i van pujar un 0,5% respecte al 2019.
Malgrat això, Hernández afegeix que, atès que la moneda nacional xinesa, el iuan, està lligada al dòlar, “la seva possible devaluació respecte a l’euro fa que els productes espanyols resultin menys competitius”.
Pel que fa a la importació, Hernández considera que “molts països occidentals temen ser massa dependents” de la producció xinesa, una situació que va quedar patent a l’inici de la pandèmia amb la importació de mascaretes i tests per combatre el coronavirus.
Per això, moltes nacions “intenten ara potenciar les produccions”, sobretot estratègiques, de manera interna. L’especialista en comerç xinès subratlla que aquest augment de la producció interior “suposarà una oferta superior en els mercats occidentals de productes que fins ara es portaven de la Xina”.
Falta de presència a la Xina
“Desgraciadament, el comerç exterior amb la Xina continua sent deficitari per a Espanya”, destaca Hernández. Considera que la presència de productes espanyols en aquell mercat és molt limitada i que és necessari incrementar-ne al màxim la visibilitat. “La Xina és un consumidor important i Espanya no es pot permetre no aconseguir-hi una bona quota de mercat”.
En aquest sentit, la directora d’Asian Desk Corporate & Investment Banking de Banc Sabadell, Eva Wu, ha assenyalat recentment que es constata la “tendència brutal” d’empreses xineses a desembarcar a Espanya i Portugal. “És un bon moment per establir una relació estreta amb les empreses xineses”, va assegurar al webinari ‘Reptes i oportunitats per a les empreses espanyoles a la Xina post-COVID’ organitzat per HUB Empresa de Banc Sabadell.
Un terreny amb noms propis
En plantejar l’entrada al mercat xinès, és important conèixer alguns dels líders que el dominen. És el cas del gegant del comerç electrònic Alibaba, al qual pertanyen AliExpress i Taobao. Hernández assenyala que “té una influència enorme en les compres dels particulars, però no tanta en les compres d’empresa a empresa”.
Si el que es vol és endinsar-se en el mercat d’importació de productes xinesos a Espanya, Hernández apunta que “tot depèn del mercat que es tracti i del tipus de producte”. Per exemple, no és el mateix la compra puntual de béns de consum de petit valor que les importacions periòdiques de components industrials, on la influència d’aquesta mena de marketplaces és “pràcticament inexistent o molt petita”.
En aquest últim àmbit cal contactar amb els fabricants directament, i no sempre és fàcil, de manera que una opció interessant són les empreses assessores amb experiència en el terreny, que poden saber quins són els proveïdors més competitius i fiables. Hernández sosté que en l’etapa post-COVID-19 el més important és “assegurar-se que la demanda dels productes que s’importaran serà suficient i estable”.
El decàleg de l’exportador
A l’hora d’internacionalitzar-se, les empreses espanyoles també “han de preparar-se a fer inversions per donar-se a conèixer en el mercat i tenir paciència”, ja que l’entrada a la Xina és lenta. El més aconsellable, segons Hernández, és aterrar-hi de la mà d’experts. Actualment hi ha diverses empreses espanyoles amb gran experiència en aquest mercat “que poden ajudar a economitzar despeses d’entrada i a minorar el temps per fer-ho”.
Amb la finalitat de fer costat a les companyies que volen iniciar negocis en altres països, hi ha manuals com ‘Exportar per créixer’. Aquesta guia inclou el ‘Decàleg de l’exportador’, del qual es poden extreure diverses claus aplicables al gegant asiàtic.
Per exemple, s’hi destaca la necessitat d’obtenir informació sobre la reputació i la solvència del comprador abans d’iniciar qualsevol procés, així com assegurar-se que el contracte comercial sigui “complet, precís, vàlid i executable”.
A més, és important determinar el mitjà de pagament, conèixer els possibles controls o les restriccions a la importació en el país de destinació i informar-se sobre l’existència de barreres no aranzelàries com, per exemple, normes específiques relatives a les marques. A més, les empreses han de seguir els sistemes per classificar els productes, triar correctament els termes internacionals de comerç (incoterms) i fixar unes condicions de lliurament pactades amb l’interlocutor.
