Un 45 % dels consumidors mantindrà el seu nivell de despesa aquest Nadal tot i la COVID-19. Així ho assenyala un informe elaborat per Think with Google i The Cocktail Analysis, que revela com és el nou consumidor en la segona onada de la digitalització, accelerada a causa de la pandèmia.
Precisament, l'arribada del Nadal és un exemple de l'impacte que la COVID-19 ha suposat en l'usuari, tant en l'àmbit econòmic com emocional. No només hi haurà més contenció econòmica —el percentatge de població que sembla haver entrat en una actitud de controlar les despeses puja un 17 % des del setembre—, sinó també social, ja que el nou consumidor projecta que mantindrà una actitud de mínims, d’inhibició i contenció del comportament pel que fa als seus hàbits.
Consolidació de les eines digitals
La segona onada de la digitalització en què la societat es troba immersa no està causant tant impacte com la primera, sinó que es consolida en àmbits en els quals ja era rellevant, n’incrementa la importància en altres on era incipient i es filtra cap a esferes de la vida on no era present i no se l'esperava, segons explica aquest informe.
Així, l'àmbit digital es reafirma com «el gran solucionador», perquè dona resposta a totes les necessitats de l'usuari i ho fa, a més, d'una manera més natural i omnipresent, deixant enrere totes les connotacions negatives.
Els codis QR, el pagament contactless o la pregestió de desplaçaments i visites, que en el seu moment van sorgir per mantenir les mesures d'higiene, es consoliden ara com indispensables, de la mateixa manera que altres usos obvis que ja es feien d’allò digital, com la banca digital, per exemple.
Hàbits nous
La pandèmia no només ha suposat un impuls potent de la digitalització, sinó que ha revelat nous hàbits i n’ha consolidat d’altres que ja havien sorgit abans de l'esclat de la crisi sanitària.
Així, l'oci domèstic (plataformes de pagament de televisió, eBooks i podcasts) ha consolidat el seu paper, encara que molts usuaris esperen nous formats i fórmules per recuperar l'interès, ja que després del confinament hi ha més predisposició a l'oci fora de la llar.
Pot interessar-te: La cultura per 'streaming' ja no serà gratis a l'era post-COVID-19
Pel que fa al benestar personal, fins a un 34 % d'usuaris van començar a fer exercici a casa arran del tancament dels gimnasos i els posteriors canvis d'aforament i horaris; una experiència que esperen mantenir (fins a un 27 %) per l’estalvi de temps i diners, per la flexibilitat i varietat (hi ha apps i classes online de tot tipus de disciplines esportives) i, per descomptat, per evitar el risc de contagi.
També en l'àmbit de la salut, un altre dels més importants en aquesta pandèmia, l'atenció virtual ha crescut un 20 % i s'ha constatat que algunes consultes bàsiques poden fer-se en remot, a més de la millora i l’agilitat dels serveis de cites i historials mèdics. Han cobrat importància també les assegurances mèdiques, ja que els usuaris han començat a tenir més en compte quines qüestions cobreixen i quines no.
Un altre àmbit que també ha canviat és el de la gestió administrativa. El confinament estricte a l'inici de la pandèmia va impedir l'atenció presencial i va provocar un col·lapse telefònic que va desencadenar en un ús intensiu de les plataformes digitals de tot tipus d'administracions públiques. Tot i que aquest servei ha de millorar molt —apunta l'informe—, és una altra de les qüestions més valorades i sol·licitades pels usuaris —fins a un 42 % continuarà funcionant amb aquests serveis—, especialment per l'estalvi de temps.
Finalment, a les relacions socials i davant l'ús forçat de plataformes com Zoom o Whatsapp —en format videotrucada— durant el confinament, fins a un 41 % dels consumidors mantindran l'ús d'aquestes eines en detriment de les anomenades tradicionals, ja que aquest nou format permet trucades en grup, més expressió i fins i tot practicar jocs entre participants.
Aposta per la proximitat
Encara que tots aquests canvis conviden a pensar que ara el consumidor serà eminentment digital gràcies a les comoditats que ofereix la xarxa, el mateix informe assenyala un altre canvi de tendència: la vida al barri.
Més enllà de les restriccions, des del setembre s'ha experimentat una caiguda en els hàbits d'oci i de compra als centres comercials, i tota aquesta activitat s’ha traslladat als barris i als petits comerços, una tendència impulsada també per la implantació del teletreball, que ha reduït la mobilitat dels consumidors, i la solidaritat ciutadana, com a gest de suport per als que més han patit aquesta crisi.
Pot interessar-te: El consum a les pimes espanyoles augmenta amb la COVID-19
Així, la majoria dels consumidors estan d'acord en el fet que, des de la COVID-19, intenten resoldre les seves necessitats d'oci i serveis a prop de casa, comprant a l'entorn físicament proper i donant suport al petit comerç i a l'hostaleria. A més, hi ha més preocupació per l'origen dels productes, amb preferència dels productes local i nacional.
D'aquesta nova —i recuperada— manera de consumir, els usuaris valoren la menor aglomeració de clients, la confiança amb els comerciants, la facilitat per als pagaments i l'accessibilitat i la comoditat en les compres.
