Des que la pandèmia va esclatar, les nostres vides no han tornat a ser iguals. Ni com a treballadors, ni com a consumidors i tampoc com a estalviadors. Aquests mesos ens han fet reflexionar i pensar més que mai en com serà el nostre futur.
Aquesta inquietud s'ha vist reflectida en les cerques que els usuaris espanyols han realitzat a Google. Lucy Sinclair, la seva directora de dades a Europa, Orient Mitjà i Àfrica (EMEA), explica que les cerques relacionades amb la seguretat laboral han estat una tendència constant des del principi de la pandèmia, la qual cosa té sentit en un context marcat pels ERTO i la caiguda de l'activitat econòmica. En les últimes setmanes, a mesura que els principals països han recuperat en bona part la normalitat, han augmentat les consultes sobre termes financers i, en el cas particular d'Espanya, s'ha notat un pic en l'interès pels termes ‘pensió de jubilació’.
El confinament i el consegüent descens en els ingressos de moltes cases han elevat la conscienciació cap a l'estalvi i la necessitat de complementar les pensions públiques amb instruments d'estalvi per a la jubilació.
Et pot interessar: Així pots calcular com serà la teva pensió de jubilació
N'hi haurà prou amb la pensió pública?
El sistema públic afronta una despesa en pensions de l'11% del PIB, un percentatge superior al de la mitjana dels països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) que és al voltant del 7,5%. De moment, el sistema es manté però no és capaç de donar resposta a totes les necessitats. Un exemple: les aportacions dels treballadors actius són actualment suficients per afrontar les dotze pagues mensuals als pensionistes, no obstant això, per a les altres dues remuneracions extraordinàries, d'estiu i Nadal, cal recórrer als Pressupostos Generals de l'Estat. És a dir, aquests pagaments es financen via impostos i no a través de cotitzacions socials, com hauria de ser.
El problema de la sostenibilitat del sistema de pensions a Espanya ve des de fa anys, però ha tornat a agafar protagonisme amb l'aprovació del Fons de Recuperació Europeu el passat 21 de juliol. Entre les recomanacions que Brussel·les ha fet a Espanya per rebre els diners hi ha la seva revisió. En concret, proposa tres canvis en el sistema de pensions: acostar l'edat de jubilació real (64 anys i 5 mesos) a la legal (65 anys i 10 mesos), desvincular la pujada de les pensions de la inflació i reduir la taxa de reemplaçament, és a dir, el percentatge de la quantia de la pensió respecte a l'última nòmina, ja que a Espanya és molt elevada en comparació amb altres països.
El cert és que el sistema de pensions fa dècades que reclama reformes per poder fer front a una societat cada vegada més envellida. Segons les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), ja hi ha a Espanya 125 majors de 64 anys per cada 100 menors de 16.
Pel que fa a la relació cotitzant- pensionista es va tancar l'any 2019 amb una xifra de 2,2, i es considera una equació sostenible a partir de 2,5. “Aquest valor mínim no garanteix, en el curt termini, la sostenibilitat del sistema de pensions i exigeix donar resposta urgent a reptes com la cronificació sistemàtica de l'atur entre alguns segments de la població, el desenvolupament de nous nínxols de mercat o l'impuls d'incentius fiscals i laborals que impactin en les famílies i estimulin la natalitat”, analitza Francisco Mesonero, director general de la Fundació Adecco.
A més, tal com ressalta Juan Carlos Higueras, analista econòmic i professor d'EAE Business School, “en els pròxims anys s'incorporaran els baby boomers, augmentarà la longevitat de la nostra població i hi haurà bases de cotització més grans”, per la qual cosa l'impacte sobre les arques públiques serà molt més gran. “És necessari el redisseny total del nostre sistema de pensions si volem mantenir una taxa de substitució similar a la que actualment hi ha del 78% i, que la nostra gent gran i les futures generacions puguin mantenir un nivell de vida digne quan ja siguin vulnerables i sense possibilitats de generar ingressos”, assegura.
Canvis en l'estalvi a causa de la situació actual
Una enquesta sobre estalvi realitzada a tota Europa fa unes setmanes conclou que el 33% dels participants diu haver estalviat més que abans de la pandèmia. Per grups d'edat, la generació Z és la que més ha guardat durant els mesos de confinament. En concret gairebé la meitat, el 45%, d'aquests joves europeus entre 18 i 24 anys ha incrementat els seus estalvis. De l'anterior generació, la compresa entre els 25 i els 34 anys, el 38% ha engreixat més la guardiola.
Una altra enquesta, efectuada a Espanya entre maig i juny d'aquest any amb l'objectiu d'estudiar els canvis d'hàbits després del confinament, revela que la meitat dels espanyols intentaran gastar menys i estalviar més que abans de l'actual crisi. Destinar aquests diners a complementar la pensió pública, pot ser una de les millors finalitats. De fet, el ‘VI Baròmetre de l'Estalvi de l'Observatori Inverco’ confirma que els plans de pensions són la primera opció d'estalvi (57%), seguida dels dipòsits (53%), les accions (38%) i els fons d'inversió (36%).
I com es pot estalviar per a la jubilació?
L'instrument típic i el dissenyat específicament per complementar la pensió de jubilació és el pla de pensions. Les aportacions a aquests vehicles d'estalvi van créixer un 13% el 2019, un any històric en rendibilitat, ja que van assolir un 8,8% de mitjana. Un retorn que el 2020, i després de les conseqüències del començament de la pandèmia, ha disminuït fins a presentar pèrdues de l'1,73% en 12 mesos. No obstant això, cal recordar que aquesta mena d'estalvi és a llarg termini i el balanç en períodes més inflats sí que presenta guanys.
Els plans de pensions estan pensats per estalviar de manera privada a llarg termini, normalment fins al moment de la jubilació, per això només es pot accedir als diners quan un arriba al retir o en algun altre cas excepcional. Per incentivar-ne la subscripció, aquests plans compten amb un avantatge fiscal inigualable: les aportacions serveixen per disminuir la base imposable, de manera que en la Declaració de la Renda es paguen menys impostos.
Esther Pichardo, directora d'Estalvi i Pensions de BanSabadell Vida i Pensions, troba actualment grans avantatges en aquesta mena de vehicles d'estalvi. En primer lloc, perquè si compten amb alguna cosa de renda variable a la cartera, encara es poden beneficiar de les oportunitats de preu que han deixat les fortes caigudes borsàries del començament de la crisi. “Ara es presenta una gran oportunitat per realitzar aportacions a preu baix, tenint en compte que l'objectiu de cobrament és la jubilació i, per tant, són inversions a llarg termini”.
En segon lloc, recorda que “els plans de pensions permeten també el cobrament durant el període d'acumulació, en cas d'invalidesa, en cas de malaltia greu del titular, del cònjuge, d'un fill o d'un pare, o d'atur quan s'ha exhaurit la seva prestació pública”.
I fins i tot serveixen, de vegades, per mitigar situacions temporals difícils per les quals pot passar una persona. Si en la crisi del 2008, i davant de problemes de liquiditat, els plans es van poder utilitzar per fer front al pagament de la hipoteca, ara també s'han adaptat a les actuals circumstàncies i aquests vehicles “col·laboren amb el bé general i permeten complementar els ingressos d'autònoms i treballadors que hagin vist reduïda la seva facturació per la crisi de la COVID-19”, afirma Pichardo. Efectivament, és possible accedir a part dels diners estalviats, com a màxim el salari o els ingressos que s'hagin deixat de percebre a conseqüència d'estar afectat per un ERTO o, en el cas dels autònoms, per reducció d'activitat.
No obstant això, adverteix la responsable d'Estalvi i Pensions de BanSabadell Vida i Pensions, cada persona ha de valorar, en funció de les plusvàlues o minusvàlues que tingui en el pla, si ara és un bon moment per recuperar-ho o si és millor esperar i avaluar altres opcions.
MÉS ALTERNATIVES
Altres vies per preparar un complement a la pensió pública poden venir per la banda de les assegurances. Començant pels Plans de Pensions Assegurats (PPA), que compten amb els mateixos avantatges fiscals que els plans de pensions però que, a més, garanteixen un mínim de rendibilitat, encara que actualment aquesta no sigui gaire elevada.
També cal tenir en compte els PIES. Els Plans Individuals d'Estalvi Sistemàtic són assegurances en què el titular tria fer una única aportació o diverses, que poden ser periòdiques, i aquestes es remuneren d'acord amb un tipus d'interès mínim pactat amb la companyia asseguradora. A diferència dels plans de pensions, es pot accedir als diners estalviats quan es requereixi, sense haver d'esperar al moment de la jubilació. Això sí, per tal que els seus guanys quedin exempts de tributació s'ha de deixar passar almenys cinc anys des de la primera aportació i percebre-les en forma de renda vitalícia.
Existeix una altra modalitat que també pot servir per estalviar de cara a la jubilació, els anomenats Plans d'Estalvi 5. Els ofereixen tant les asseguradores com els bancs i en ambdós casos es garanteix almenys el 85% de la inversió. També compta amb un avantatge fiscal, ja que estan exempts de tributar aquelles aportacions que no sobrepassin els 5.000 euros anuals i que es mantinguin durant cinc anys. Es poden recuperar abans, però es perdria aquest avantatge.
Per últim, i en aquest cas per a perfils menys conservadors, cal esmentar els fons d'inversió. Es poden rescatar els diners sempre que es necessitin i el seu avantatge fiscal radica en el fet que es poden moure els diners entre diversos fons sense haver de tributar per les plusvàlues fins que finalment es desfaci la inversió.
I si es té una mica de paciència, l'any 2022 es començaran a comercialitzar els Productes Paneuropeus de Pensions Individuals (PEPP, en anglès), és a dir, una espècie de pla de pensions individual però que tindrà validesa a tota Europa.
