movi-image-elpais-coste-vida-incrementado-1
Envia'ns suggerències
Habitatge
4 min del teu temps

El cost de la vida ha pujat o només sentim que s'ha incrementat?

12/08/2021

La pandèmia ha empès els consumidors a un canvi d'hàbits que ha impactat en el tipus de despesa. Tot i això, els preus, en general, s'han mantingut en el mateix nivell que l'any passat

Mascaretes, gels hidroalcohòlics i productes de desinfecció per a la llar. Qui anava a imaginar que aquests articles es convertirien en part essencial de la nostra cistella de la compra? El canvi d'hàbits provocat per la crisi sanitària a conseqüència de la COVID-19 ha generat costos extra per fer front a la situació d'emergència. Tot això sense deixar de banda la quantitat de diners requerida per adquirir altres béns i serveis. Però, ha pujat el cost de la vida de veritat o el que passa és que es té la sensació que s'ha gastat més?

Si es pren com a referència l'índex de preus de consum (IPC), que és l'indicador principal del cost de la vida, aquest va baixar sis dècimes al febrer respecte al mes anterior i va situar la seva taxa interanual en un 0 %, és a dir, es va mantenir igual que en el mateix mes de 2020, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Tot i que hi va haver una pressió a l'alça per l'augment en el preu dels carburants, va ser compensada, principalment, gràcies a la reducció en el cost de l'electricitat.

Així mateix, també ha contribuït la partida d'habitatge (per la caiguda en els preus de l'electricitat), així com l'estabilitat en el cost dels hotels, les cafeteries i els restaurants, segons l'INE. Altres sectors, com l'oci i la cultura, també han influït en l'estabilitat de l'IPC al descendir els seus preus un 0,4 %. Les variacions, però, han estat diferents segons els territoris. De manera general, en el segon mes de l'any, la taxa anual de l'IPC va disminuir en totes les comunitats autònomes pel que fa al mes de gener. Els majors descensos s'han produït a Andalusia, Aragó, Canàries i Cantàbria, amb una baixada de sis dècimes en totes elles. Navarra és la regió on menys ha baixat la taxa anual, que ho va fer en una sola dècima.

Però, encara que les dades de l'INE mostren que els preus no han pujat aquest any respecte a l'any passat, la sensació que tenen dos de cada tres espanyols és que s'han gastat més. L'enquesta Coste de vida tras el COVID-19 confeccionada per la consultora Ipsos, mostrava al juny de 2020 que el 68 % dels espanyols havia percebut que el cost de la vida va augmentar durant els primers mesos de la pandèmia.

Espanya era el segon país d'Europa, només per darrere de Bèlgica (aquí va ser el 79 %), on més increment van notar els ciutadans. En el conjunt dels 26 països en què Ipsos va realitzar el sondeig, entre els quals es trobaven totes les grans economies del món menys la Xina, aquesta percepció en l'encariment es va situar en el 63 %. Ha estat en els aliments (67 %), els subministraments, com l'electricitat, l' aigua i internet (39 %) i els articles d'entreteniment, com l'electrònica, les pel·lícules i els llibres, entre d'altres (27 %), on els espanyols han percebut especialment l'alça.

L'enquesta, a més, reflecteix que els ciutadans atribuïen aquesta pujada al fet que admetien haver comprat productes més cars (50 %) ja que el fet de passar més temps a la llar a causa del confinament havia comportat l'adquisició de serveis addicionals que abans no necessitaven (35 %).

«Sentim que gastem més perquè comprem coses que abans no necessitàvem», diu Massimo Cermelli, professor d'Economia a Deusto Business School. «Hem deixat de sopar fora de casa, de viatjar o de fer alguna activitat i això compensa la despesa que fem en altres articles», afirma. «L'efecte de la COVID-19 pot notar-se sobretot en que ha canviat de forma important el patró de consum per les restriccions aplicades», abunda Josep Lluís Raymond, catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

El que és cert és que la pandèmia ha empès a un canvi d'hàbits. Així ho va reconèixer el mateix INE a l'abril de l'any passat i és el motiu pel qual es va plantejar modificar la manera en la qual mesurava l'IPC. La raó darrere d'aquesta decisió va ser que alguns productes de la cistella de la compra havien guanyat més pes (com aliments, begudes no alcohòliques, béns de consum durador i productes farmacèutics, entre d'altres), mentre que altres havien perdut rellevància (transport, calçat, vestit, oci i cultura). Des de gener d'aquest any, l'IPC reflecteix aquesta nova ponderació.

Addicionalment a aquest canvi, l'INE va establir dos índexs paral·lels a l'IPC: el grup de «béns COVID-19» (integrat per productes de gran consum, aliments, begudes, tabac, productes de neteja de la llar i de cura personal i menjar per a animals ) i el de «serveis COVID-19» (llum, lloguer, calefacció, aigua, telèfon, així com música i plataformes en streaming i assegurances). L'índex «béns COVID-19» va augmentar l'1,1 % al febrer, en termes anuals. En ell, els aliments sense elaboració van tenir el major creixement (un 2,6 %) i els productes per als animals domèstics (un 1,8 %), mentre que els articles de cura personal, els béns no duradors per a la llar i els farmacèutics van presentar baixades.

L'índex «serveis COVID», va presentar una caiguda de l'1,3 % en el segon mes de l'any. Els conceptes electricitat, gas i altres combustibles; i els de telefonia i fax mostrar la major caiguda, amb un 3,6 % i un 3,2 % respectivament.

L'habitatge, un indicador essencial

«El preu de l'habitatge i el lloguer és el component principal del cost de vida», afirma Ferran Font, director d'estudis de Pisos.com. En la majoria de les ciutats es van presentar descensos en el preu del lloguer al febrer, respecte al del any anterior, segons les dades de Fotocasa. Entre els més destacats estan: Barcelona (-14,1 %), Palma de Mallorca (-10,6 %), Màlaga (-10,2 %) i Madrid (-10,1 %). «És un fenomen que no vèiem des de feia més de sis anys», explica l'analista de Fotocasa. De mitjana, a més, el preu de venda del metre quadrat es va reduir un 4,4 % entre el segon semestre del 2019 i el de 2020, d'acord amb les dades de l' XXXII informe sobre el mercado de la vivienda elaborat per Tecnocasa i la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

La radiografia és molt clara: 2021 presenta un destacat canvi de tendència, explica Font. «En 2020 la inclinació era de pujada de preus (justament abans de l'esclat de la pandèmia) i a dia d'avui podem veure clarament com les conseqüències de la COVID-19, (crisi econòmica, restriccions de mobilitat, auge del teletreball i classes online d'universitaris) han augmentat l'oferta, obligant als preus a moderar-se», destaquen.

LA DIFERÈNCIA EN EL COST DE LA VIDA A MADRID O EXTREMADURA

D'acord amb una anàlisi de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), basat en dades de 2017, el cost de la vida a Espanya té importants diferències entre les comunitats autònomes i les seves ciutats. Viure a la Comunitat de Madrid és un 15,7 % més car que la mitjana espanyola. Mentre que fer-ho a Extremadura suposa un 13,6 % menys.

L'anàlisi explica que, sobre una mitjana espanyola de 100, la Comunitat de Madrid està en 115,7 i Catalunya en 107,6. Pel costat contrari, Múrcia està en un 87,8 i Extremadura en 86,4. Aquesta diferència implica que realitzar la compra a la capital resulta molt més onerós que en altres zones de país. Després de la Comunitat de Madrid i Catalunya el segueixen Balears, Cantàbria, Aragó, el Principat d'Astúries, Navarra, Canàries i Andalusia. Per sota d'Extremadura li segueix Castella-la Manxa, amb més de 10 punts per sota del nivell de preus mitjans. La Comunitat Valenciana se situa en una posició intermèdia.

La diferència entre el cost de la vida a la Comunitat de Madrid i Extremadura, explica Josep Lluís Raymond, catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, s'explica a través de diversos factors. Un dels més importants és el diferent cost de l'habitatge, tot i que pot afectar a molts altres béns i serveis que suposen un major preu en la Comunitat de Madrid que a Extremadura. «Les diferències de preu es deuen sobretot a habitatge i serveis. Per contra, el que són béns industrials, des d'automòbils a televisors, són més homogenis en tot el territori», afegeix l'expert, coautor de l'informe El coste de la vida en las CCAA, Áreas Urbanas y Ciudades de España publicat al novembre.

Raymond ho il·lustra de la següent manera: una família que viu a Extremadura o a la Comunitat de Madrid, pot adquirir pel mateix preu un televisor o una rentadora. Això no obstant, un tall de cabell o un sopar en un restaurant, per a un mateix estàndard de qualitat, possiblement resulti més costós a Madrid que a Extremadura.

 

 

Fotografia de Charlie Deets a Unplash
-Categories i etiquetes-
up