La hibernació que ha patit l’economia durant el confinament també ha arribat a l’univers crowdfunding, el finançament alternatiu utilitzat per emprenedors, autònoms i pimes per tirar endavant projectes gràcies al micromecenatge i a préstecs de ciutadans anònims que aposten i inverteixen a canvi d’una compensació, ja sigui material, monetària o accionarial.
Des de la plataforma Univers Crowdfunding reconeixen aquesta «aturada generalitzada», tot i que expliquen que, dels quatre tipus de crowdfunding –recompenses, donacions, inversió i préstecs– els donatius «s’han disparat». El seu conseller delegat, Ángel González, preveu que la COVID-19 suposarà un «reconeixement» per al crowdlending –préstecs a empreses–, però adverteix que «en funció de com es vagin comportant les companyies per l’impacte de la pandèmia el risc d’inversió pot augmentar».
«El crowdfunding, també conegut com a finançament participatiu, segueix sent un instrument molt útil en moments de crisi, perquè deriva estalvi i inversió a sectors que poden ser decisius en un futur proper. Si bé la crisi ja és un obstacle per a futurs augments de la recaptació, també podria suposar un revulsiu. Especialment, si és capaç de finançar nous projectes que donin una resposta eficient als reptes econòmics, socials i ambientals a què ens enfrontem», assenyala l’informe «Crowdfunding en España 2019», publicat recentment per la plataforma esmentada en col·laboració amb la Universitat Complutense de Madrid i el generador de plataformes Crowdants.
L’any passat, el crowdfunding va moure a Espanya més de 200 milions d’euros, un 25,7 % més respecte al 2018, segons l’estudi de Univers Crowdfunding. Del total, el 41 % correspon a la modalitat de crowdlending o préstecs, seguida del crowdequity o la inversió per a ser accionista/propietari d’un negoci, amb el 23,6 %, i del crowdfunding immobiliari, amb prop del 20 %. Les recompenses i les donacions van acaparar aproximadament un 7 % cadascuna.
En comparació amb Europa, Espanya encara està molt lluny d’arribar als nivells de recaptació de països veïns com Alemanya, França o Holanda. Un dels estudis de referència a escala europea, que va elaborar la Universitat de Cambridge el 2018, serveix per comprovar la dimensió del finançament alternatiu. Sense incloure el Regne Unit, que és on aquesta modalitat està més estesa, amb un volum de 10.370 milions d’euros, el crowdfunding va arribar als 7.700 milions d’euros, gairebé el triple que l’any anterior. La regió d’Ibèria (Espanya, Portugal i Andorra) va arribar als 436 milions, enfront dels 191 de l’exercici anterior.
Avantatges i inconvenients del ‘crowdfunding’
Aquest finançament alternatiu es presenta com una via per accedir a la liquiditat d’una manera ràpida, segons «Crowdfunding en España 2019», perquè hi ha menys burocràcia, i és més factible, per la reducció de condicionants. Per als prestadors per antonomàsia dels emprenedors, els anomenats FFF o 3FS (sigles en anglès de friends, family i fools), «el crowdfunding permet gestionar millor un préstec entre coneguts, perquè facilita eines per suportar-lo», destaca González, tot i que la plataforma Univers Crowdfunding recorda que la modalitat de crowdlending no està oberta a qualsevol empresa, ja que és necessari que aquesta tingui un cert recorregut històric per sol·licitar el préstec.
Aquesta fórmula consisteix a prestar diners a una empresa perquè pugui créixer, ja sigui per construir una nau, llançar un producte o comprar maquinària. La plataforma intermediària li assigna un perfil creditici i en funció d’aquest perfil s’estableix l’interès ofert al prestador. Com diu aquesta màxima del món de la inversió: «Com més risc, més rendibilitat.»
D’altra banda, és important advertir de la morositat. S’han donat casos en què una empresa no ha tornat el préstec i la plataforma no ha estat capaç de solucionar-ho, una situació que ha acabat amb el tancament de nombrosos intermediaris. Des de Univers Crowdfunding s’adverteix que «hi ha elements que no són tan transparents» i s’alerta que «les plataformes que creixen molt ho fan perquè també creix el risc que assumeixen com a intermediaris».
Creixen les donacions
Any rere any s’ha observat com es van consolidant les plataformes de crowdequity i crowdlending, en detriment de les de donacions i recompenses. El 2019 van créixer un 85,4 % i un 19,2 %, respectivament, però, a diferència d’altres exercicis, les donacions també van augmentar de manera «significativa» a un ritme del 63 %. «Atesa la situació econòmica provocada per la pandèmia, és probable que cada vegada més projectes recorrin a aquest model de finançament, cosa que podria convertir les donacions en una opció cada vegada més demanada», apunta l’informe del crowdfunding a Espanya.
Les plataformes verticals o de marca blanca, aquelles que s’especialitzen en un sector, també es van obrint pas. «Com més a prop estigui la plataforma de la seva comunitat, més opcions de finançar projectes tindran els promotors», assenyala González.
L’esperit de cocreació, a més d’atreure inversors particulars que donen suport a projectes amb els quals se senten identificats o simplement per proximitat, també desperta l’interès de les administracions públiques, una cosa que és habitual en els països més avançats, i no només avalant projectes, sinó també cofinançant. És el cas del cabildo de Tenerife, que ha creat Tenerife Solidari i ha llançat una campanya per aconseguir recursos per ajudar a pal·liar situacions difícils provocades per la pandèmia entre els ciutadans. La iniciativa ja ha promogut prop d’un centenar de projectes de crowdfunding i porta més de 300.000 euros recaptats.
Aquest paper s’engloba en l’anomenat matchfunding, un model de finançament col·lectiu de projectes amb suport econòmic d’una organització. El mecanisme busca mobilitzar les aportacions de particulars, doblant la donació per cada contribució individual, cosa que aconsegueix més impacte.
Normativa insuficient
Actualment no hi ha cap marc legislatiu europeu en matèria de crowdfunding; a Espanya, la Llei de foment de l’activitat empresarial regula aquesta activitat des de fa una dècada, però és una norma que, tant per a les empreses com per als inversors, es queda curta.
La norma distingeix entre dos tipus d’inversors. D’una banda, els acreditats, que són inversors institucionals sense límit d’aportació –empreses amb actius valorats en 2 milions d’euros o recursos propis de 300.000 euros, fons amb actius valorats en 1 milió d’euros i persones físiques amb un patrimoni superior a 100.000 euros o ingressos anuals per sobre dels 50.000 euros–; de l’altra, l’inversor no acreditat, el particular, al qual se li imposa un límit de 3.000 euros per projecte i de 10.000 euros en diferents projectes d’una mateixa plataforma. Segons l’informe de Univers Crowdfunding, a Espanya només el 9 % dels inversors estan acreditats.
Els límits per a les empreses es troben en l’import que es finançarà, que no pot superar els 2 milions d’euros si va dirigit a l’inversor particular i de 5, a l’institucional.
Caldrà esperar que el finançament alternatiu augmenti el seu recorregut al nostre país perquè puguin aconseguir-se canvis legislatius que flexibilitzin les inversions i atreguin inversors estrangers.
