Els qui busquen obtenir una rendibilitat a partir dels seus estalvis saben que invertir sempre comporta un risc. Tanmateix, hi ha opcions per als inversors més conservadors que es posicionen com a atractives en temps d’inquietud econòmica com l’actual. La incertesa és sempre l’enemic principal a l’hora d’invertir i, per aquest motiu, optar per les fórmules més consolidades aporta una certa calma, sobretot als qui tenen més aversió al risc.
L’escenari que ha dibuixat la pandèmia és inèdit i, pel que sembla, ni tan sols alguns dels mecanismes d’estalvi i inversió més clàssics queden al marge de la inestabilitat generada per la COVID-19. El referent que reflecteix clarament aquesta situació és el dòlar. La moneda estatunidenca és el valor universal, un referent sòlid durant les últimes dècades i un índex obligat al qual cal acudir per entendre la dinàmica de l’economia global.
La seva fortalesa habitual, fins i tot amb alts i baixos, també ha suportat els envits del començament d’aquesta crisi. Però la incertesa generada per la persistència del virus i altres esdeveniments com ara la guerra comercial entre els Estats Units (EUA) i la Xina, les eleccions estatunidenques del novembre i el fet que el mercat mundial hagi patit un alentiment global són factors que han provocat una certa devaluació d’aquesta divisa que posa en dubte la seva preponderància i genera dubtes entorn de la seva rendibilitat actual, si més a curt termini.
Et pot interessar: L’impacte de la COVID-19 a les divises mundials
Incertesa sobre el futur del dòlar
Com assenyala Glen Spencer Chapman, director de la Direcció d’Anàlisi de Banc Sabadell, “venim d’un període en què el dòlar estava clarament sobrevalorat, per l’aversió al risc i pel diferencial de tipus que portava l’euro a ser la divisa predilecta per finançar operacions de carry trade internacional en dòlars. Amb l’esperada recuperació econòmica i les baixades de tipus als EUA, aquesta sobrevaloració s’està revertint”.
Altres experts indiquen que aquest comportament pot respondre, malgrat tots els condicionants, a un comportament cíclic de l’economia i que en tot cas, sense el dòlar, no hi ha cap altra moneda capaç d’assumir aquest protagonisme, per més que l’euro hagi reforçat la seva posició i que avui es canviï a gairebé 1,20 dòlars.
Si el futur pot donar més capacitat a la moneda comuna europea és una incògnita a la qual els analistes intenten donar resposta: “Lògicament, aquest moviment d’apreciació de l’euro representa una oportunitat per a aquells clients importadors (compradors de divisa) que encara no s’han cobert, atès que poden tancar cobertures a uns canvis molt més atractius, i és un problema per als exportadors (venedors de divisa), ja que reben menys euros per les seves vendes a l’estranger”, opina Héctor Sanchís , director de Distribució Empreses Madrid de Banc Sabadell.
La situació especial en què ens trobem impedeix fer pronòstics fiables amb vista a un futur a mitjà termini, si bé Spencer Chapman considera que, a curt termini, és difícil de revertir: “La depreciació del dòlar en els últims mesos ha estat molt ràpida. Seria raonable veure una consolidació de nivells en un rang lateral més o menys ampli durant algunes setmanes o mesos, però el biaix a llarg termini és cap a una depreciació més gran”.
Tot i que les inversions dels particulars també es veuen afectades per aquest escenari, aquests vaivens del dòlar són especialment delicats per a les empreses l’activitat de les quals implica importació o exportació de productes o pagaments i cobraments amb aquesta divisa. Sobre aquest tema i sobre les perspectives del mercat durant aquest any i les solucions de cobertura tracta el seminari web organitzat per HUB Empresa de Banc Sabadell en el qual tots dos experts participen.
Et pot interessar: seminari web ‘Perspectives del mercat de divises i solucions de cobertura’, organitzat per HUB Empresa de Banc Sabadell, amb Glenn Spencer Chapman, director de la Direcció d’Anàlisi, i Hector Sanchis, director de Distribució Empreses Madrid, tots dos de Banc Sabadell
És el moment de l’or?
Així doncs, a l’hora d’invertir, les mires dels inversors que busquen més seguretat per als seus fons no han tingut més remei que dirigir-se cap a altres opcions. La més òbvia és l’or. Es tracta d’una opció capaç de revalorar-se any a any. Certament, després d’estar en màxims el 2011, només en els últims temps està recuperant el seu nivell, fins al punt que s’ha revalorat un 30 % en el que portem de 2020 i fins i tot a principis d’agost va superar la barrera dels 2.000 dòlars per unça, una fita inèdita en la seva cotització recent. Aquestes xifres, en augment gradual, converteixen l’or en un ‘valor refugi’, un qualificatiu que redunda en aquesta estabilitat que proporciona a l’inversor, sobretot a mitjà i llarg termini.
L’or és, també, una opció molt especial. Davant d’actius que busquen rendiment en inversions ‘abstractes’, aquest metall preciós és tangible, tant que durant centenars d’anys ha estat associat al luxe i al poder, cosa que avui és òbvia i que es manifesta en un altre fet significatiu: la majoria dels bancs centrals disposen d’una reserva d’or a les seves cambres. De fet, proveir-se d’or és una mica més freqüent en temps d’una certa inestabilitat.
Adquirir grans quantitats és una cosa que només es poden permetre els governs, però a escala individual també es pot accedir a aquest material. L’or està disponible en forma de lingots, monedes i barres, i és cert que, si bé és un ‘valor segur’, cal tenir clar com i on adquirir-lo, perquè hi entren en joc les comissions, l’emmagatzematge (guardar-lo a casa no és la millor opció) i quina part de la inversió s’hi dedicarà: es recomana que es limiti a un 10 % del total, atès que la seva rendibilitat és més gran a llarg termini.
El maó, millor a mitjà i llarg termini
Un altre tipus d’inversió és el sector immobiliari. Encara que els anys del boom del maó van quedar enrere i serà difícil recuperar aquells nivells, adquirir un immoble continua sent una alternativa que promet una rendibilitat gairebé assegurada a mitjà termini. I no tan sols consisteix a adquirir un habitatge: un local comercial, un garatge o un traster, molt sol·licitats en els últims temps, també permeten recuperar la inversió traient una renda o un benefici més gran en vendre’ls al cap d’un temps.
L’inconvenient en aquesta mena d’operacions és que la inversió inicial per fer front el cost acostuma a exigir una quantitat més gran i, posteriorment, hi ha obligació d’assumir les despeses de manteniment, cosa que requereix fer números de manera minuciosa abans de llançar-se a signar aquest tipus d’operacions.
A la recerca de la rendibilitat
Al marge d’aquestes opcions d’inversió, per descomptat també hi ha els productes financers específics. Per exemple, els dipòsits: els dipòsits són una opció amb molt poc risc, ja que es tracta de destinar una quantitat de diners durant un temps a canvi d’una rendibilitat coneguda en el moment de formalitzar l’operació. Un cop transcorregut aquest període, es recupera la quantitat aportada i els interessos que corresponguin.
També hi ha els fons, però ja impliquen una mica més de risc. Els diners destinats a aquest efecte es reinverteixen en una altra mena de valors, d’acord amb la política del producte i sota la gestió i la supervisió de l’entitat que els comercialitza, generalment diversificant entre diverses vies. En funció del risc que s’estigui disposat a assumir es poden obtenir rendibilitats molt més elevades, però l’inversor ha d’entendre que amb aquest recurs també pot arribar a tenir pèrdues. Una bona solució per minimitzar aquest perill és apostar per productes combinats entre dipòsit i fons.
Fora d’aquesta categoria, i pensant en el llarg termini, és clar que una de les alternatives d’estalvi que estan més en auge i que confereixen més seguretat són els plans de pensions. Es tracta d’una eina per mitjà de la qual es poden fer aportacions puntuals o periòdiques a un fons personal pensant a recuperar-lo quan arribi el moment de la jubilació. Els avantatges principals d’aquests productes són el mínim risc que tenen, els interessos acumulats durant molt de temps i els avantatges fiscals de què disposen.
