Del fort revés a una solució transformadora. L'economia, sumida en els efectes de la situació derivada de la pandèmia, necessita reparar-ne els danys i sortir reforçada de la crisi actual. Per fer-ho, la Unió Europea (UE) ha creat el Fons Next Generation EU, conegut també com a Fons de Recuperació Europeu. Es tracta d'un pla dotat amb 750.000 milions d'euros, dels quals Espanya rebrà 140.000 milions d'euros; 72.700 milions d'euros arribaran en forma de transferències i ajudes directes d'aquí al 2023. Més enllà de les ajudes, un nou paradigma comença a entreveure’s.
Aquests fons s'estructuren al voltant de dos grans vectors de transformació: la transició ecològica, amb un 37 % de les ajudes, i la transformació digital, amb un 33 % del total dels recursos (per sobre del mínim del 20 % fixat per la UE). La igualtat de gènere i la cohesió social i territorial s'inclouen com a eixos transversals. Espanya serà un dels grans beneficiats d'aquestes partides, i el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència està inclòs en els pressupostos generals de l'Estat.
Aquest marc implica que «els fons tindran una cobertura molt àmplia i seran molts els sectors que se’n beneficiïn; impulsaran el teixit empresarial i ajudaran tant les grans empreses com les petites i mitjanes empreses» assenyala Blanca Montero, subdirectora general, directora de Negocis Institucionals i responsable dels Fons Europeus de Banc Sabadell. No obstant això, per fer-ho Espanya haurà d'esforçar-se, especialment a l'hora de millorar la seva posada en marxa.
Un pla ambiciós i exigent per a tots
Tal com assenyala Montero, «el Fons de Recuperació Europeu és d'un import elevadíssim, ambiciós en els objectius que pretén, i té un termini temporal molt exigent per executar-lo i desenvolupar-lo, la qual cosa requerirà una bona planificació per part de l'Administració pública i de tots els agents econòmics, ja que ens juguem l'oportunitat de transformar la nostra economia».
Pot interessar-te: El Fons de Recuperació Europeu, motor de la reactivació
En el cas de Catalunya, la Generalitat ha seleccionat 27 projectes emblemàtics per optar als fons d'entre més de 500 propostes. Les iniciatives, impulsades per empreses, clústers, centres de recerca i tecnològics, impliquen un pressupost de més de 41.000 milions d'euros. El gran objectiu és aconseguir un model productiu «més pròsper, inclusiu, resilient i sostenible», tal com destaca el programa presentat pel Govern de Catalunya Next Generation Catalonia. Entre els projectes més rellevants, destaquen els centrats en l'energia, com Carbon Recovery, Battery Hub i Hydrogen Valley of Catalonia.
El primer és el que té un pressupost més elevat, de 7.282,1 milions d'euros, i té com a objectiu «posicionar Catalunya com un referent europeu en descarbonització i economia circular», explica el document. El segon gran projecte pretén «reforçar la cadena de valor de les bateries elèctriques a Catalunya i al sud d'Europa», amb un pressupost de 6.869,9 milions; mentre que el tercer pla busca crear «una plataforma regional aglutinadora de diferents iniciatives al voltant de l’hidrogen verd». El seu cost global és de 6.555,8 milions d'euros.
El camí cap a l'èxit: evitar la dispersió dels recursos
«El pitjor que pot passar ara és que els fons europeus es fraccionin per finançar múltiples projectes, tots amb algun interès, però que en conjunt no tinguin la capacitat de transformar el nostre país», van exposar recentment al fòrum Diàlegs a La Vanguardia sobre Fons europeus. Catalunya com a destinació de la inversió diversos experts del comitè creat per la Generalitat per gestionar els recursos. Per a ells, l'èxit de la gestió dels fons europeus passa en bona part pel fet que sigui la Generalitat la que fixi amb claredat la destinació d'aquests recursos i n'eviti la dispersió.
En aquest sentit, els experts parlen d'establir missions que transformin l'economia catalana des dels seus fonaments. Alguns exemples són generar indústries avui inexistents a partir dels centres de recerca, com el disseny del xip europeu; transformar el turisme perquè sigui més productiu i tingui la capacitat de pagar millors salaris; ser més eficients en sanitat; transformar la indústria automobilística per produir vehicles elèctrics i autònoms, o consolidar l'ecosistema català de start-ups del sector digital i bio com un dels més potents d'Europa.
Una nova estratègia per a les empreses
Un altre grup d'analistes, responsables de l'últim Informe econòmic i financer anual de l'escola de negocis d’Esade, destaca la gran oportunitat que suposa aprofitar i gestionar aquests fons. Una tasca «colossal», segons destaca aquest estudi. «Assegurar que les ajudes van acompanyades de reformes estructurals per a un millor aprofitament dels fons i que es canalitzen els projectes de més valor afegit per a l'economia serà la tasca principal del Govern aquest 2021», esmenten els seus autors, alhora que reclamen que s'arribi a les petites i mitjanes empreses.
Per la seva banda, Montero considera «fonamental que s'estableixi una relació fluida entre el Govern i les comunitats autònomes, i entre l'àmbit públic i el privat». Però no és l'única relació imprescindible, ja que també és necessari el paper actiu de les entitats financeres. De fet, els ajuts i les subvencions mai no seran del 100 %, adverteix la subdirectora general de Banc Sabadell, per la qual cosa és clau que les empreses revisin les seves estratègies, que preparin les seves estructures financeres i la seva capacitat d'endeutament.
A Banc Sabadell estem desenvolupant plans d'ajuda i acompanyament perquè les empreses estiguin assessorades durant el procés de definició del projecte i, així, encaixin amb les directrius d'accés al Pla de Recuperació Europeu. «Per als empresaris serà un repte i no només pel Next Generation EU; sinó també per les convocatòries del Marc Financer Plurianual. Han de començar a preparar-se, fent una reflexió estratègica per veure com s’hauria de transformar l'empresa al futur en algun dels eixos prioritaris», conclou Montero. .
Pot interessar-te: Banc Sabadell t'ajuda a descobrir les claus del Fons de Recuperació Europeu
