La transformació digital és un dels pilars bàsics del programa Next Generation EU de la Unió Europea (UE), un pla dotat amb al voltant de 750.000 milions d'euros per mitigar els efectes econòmics produïts per la COVID-19. Es tracta d'un factor clau i estratègic per a molts estats membres; entre ells, Espanya, que opta a una recepció de fons important per a aquest propòsit a través de diferents vies, com l'Instrument d'Inversions Estratègiques, el Programa Horitzó Europa o el Mecanisme per a la Recuperació i Resiliència (MRR).
En relació amb el MRR, el Govern va presentar, a finals del 2020, un full de ruta per invertir, fins al 2023, al voltant de 71.600 milions d'euros en l'economia —tot i que a Espanya, en total, li corresponen 140.000 milions d'euros; 71.600 milions seran en transferències directes i, la resta, en préstecs—, i l'eix fonamental és la digitalització per, entre altres fites, modernitzar el teixit industrial i dur a terme iniciatives punteres en àmbits com la mobilitat, la ciència i la innovació, les infraestructures o l'administració pública.
Als pressupostos generals de l'Estat (PGE) del 2021 ja s'ha incorporat una primera partida de 26.600 milions d'euros corresponents als fons de Next Generation EU. L'Executiu ja ha confirmat que es dedicarà a la transformació digital, almenys, un terç dels 71.600 milions d'euros que es rebran en total, per sobre del percentatge mínim taxat per la mateixa Comissió Europea en les seves comunicacions als països membres de la UE, que és del 20 %.
La digitalització, element clau per a Espanya
El juliol del 2020, el Govern va presentar l'anomenada Agenda Espanya Digital 2025 que, entre les seves premisses fonamentals té la d'aconseguir una connectivitat digital adequada per a tota la població i afavorir, així, la desaparició de la bretxa digital entre zones rurals i urbanes. Per fer-ho, es destinaran uns 15.000 milions d'euros a una sèrie d'eixos estratègics, com la ciberseguretat, la digitalització de les pimes, la creació d'ecosistemes de base tecnològica, la transferència d'innovació, la 5G o la formació en competències digitals; mentre es fomenta, a nivell ciutadà, l'ús d'Internet, de l’e-commerce o dels serveis d'administració digital. D'aquests, els PGE d'enguany inclouen un total de 3.750 milions d'euros procedents, en la seva àmplia majoria (97 %), dels fons europeus.
D'acord amb els PGE del 2021, es dedicaran als eixos de l'Agenda Espanya Digital 2025: 1.097 milions d'euros per impulsar les competències digitals; 583 milions d'euros per estendre la connectivitat digital a tota la població; 418 milions d'euros per digitalitzar el teixit productiu nacional; 370 milions d'euros per digitalitzar el sector públic, impulsant la digitalització en àmbits com la justícia, la sanitat, les polítiques d'ocupació, la xarxa de consolats i l'administració territorial; 330 milions d'euros dedicats a desplegar tecnologies disruptives com la intel·ligència artificial i l'economia de la dada; 315 milions d'euros per a projectes tractors de transformació digital de sectors estratègics, com el de la sanitat, el del turisme, el sector agroalimentari, el de la mobilitat o el del comerç; 300 milions d'euros destinats a desplegar la 5G; 213 milions d'euros per desenvolupar la ciberseguretat; 109 milions d'euros per desenvolupar el pla Spain Audiovisual Hub; i més de 15 milions d'euros per als drets digitals, destinats a l'actualització de les proteccions legals vigents en un context d’alta digitalització.
En relació amb els organismes que distribuiran les ajudes, les convocatòries les publicaran les diferents àrees responsables dins dels ministeris, així com altres ens administratius, com red.es, l'Empresa Nacional d'Innovació (Enisa), l'Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE), o el Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), entre d'altres. A més, moltes de les transferències previstes es destinen a les comunitats autònomes i a les entitats locals, de manera que les administracions territorials també publicaran les seves pròpies convocatòries.
Accelerar la transformació digital a Espanya
Els PGE semblen indicar una vocació clara de Govern per atorgar un fort pes a la digitalització com a vector de transformació. Així, els programes incideixen, precisament, en aquelles àrees on hi ha una bretxa respecte de la mitjana europea, com són la integració de la tecnologia digital en les empreses, especialment en el teixit de les pimes, i la capacitació digital. Un dels problemes estructurals d'Espanya és que no té capital humà tecnològic d'alt nivell en comparació amb altres economies; a causa, entre altres raons, de l'especialització productiva i de l'escassa o testimonial participació de manufactures d'alt contingut tecnològic. Els fons posen l'accent en l'administració pública, encara que molt focalitzats en la justícia, la sanitat, la Seguretat Social i els serveis d'ocupació.
Pot interessar-te: Captar talent digital: només una de cada sis ofertes de treball troba el perfil capacitat
En l'àmbit de la connectivitat i les infraestructures de suport, Espanya no surt amb desavantatge, ja que el desplegament de fibra òptica dels últims anys ha generat condicions més favorables per avançar cap a la tecnologia 5G, si bé el repte rau a aconseguir la connectivitat del territori. Segons el Consell Europeu de Fibra, Espanya disposa de més instal·lacions connectades amb fibra, en la modalitat Fiber To The Home (FTTH, que permet una velocitat de gigabits), que la suma de França, Alemanya, Itàlia i el Regne Unit, amb 10.261. No obstant això, entre els pròxims reptes en aquest camp per a Espanya sembla haver-hi la celebració de la subhasta d'espectre per a les bandes de freqüències clau per desplegar la tecnologia i que no tindrà lloc, en el millor dels casos, fins el juny del 2021.
En termes d'impacte, és d'esperar que els sectors identificats a l'Agenda Espanya Digital 2025 com a tractors siguin receptors de fons a curt termini, tot i que es prioritzaran alguns especialment afectats per la crisi, (com el del turisme), i aquells àmbits que puguin aportar externalitats positives més enllà de la modernització tecnològica, com la lluita contra el canvi climàtic (mobilitat sostenible i sector agrari) o la seguretat i la salut (indústria biosanitària). Una altra de les lectures clau sembla ser que el sector de les telecomunicacions hi tindrà un paper central, en la mesura que servirà d'input en tot aquest desenvolupament. No només se’n beneficiaran les empreses tradicionals de xarxes, sinó que també se’n beneficiaran les activitats de programació i consultoria informàtica, desenvolupadors d’apps, d’indústries de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) o el segment audiovisual, entre d'altres.
