L'economia espanyola té una gran oportunitat amb l'arribada dels fons procedents de la Unió Europea. Entendre’n bé els objectius i com es canalitzaran als estats membre és clau perquè el teixit productiu pugui beneficiar-se d'aquests ajuts i així transformar-se en més sostenible, digital i resilient.
La pandèmia de la COVID-19 ha alterat l'escenari econòmic mundial i ha provocat una profunda crisi que no té parangó des de la Segona Guerra Mundial. L'evolució de la situació sanitària ha submergit la majoria de les indústries en una situació de gran incertesa i els mercats financers en una volatilitat sense precedents. Per afrontar aquest impacte econòmic inèdit, la Unió Europea (UE) va acordar la creació del Fons Next Generation EU, conegut com a Fons de Recuperació Europeu, un pla dotat amb 750.000 milions d'euros, dels quals Espanya rebrà 140.000 milions en el període 2021-2026.
Aquests fons s'estructuren al voltant de dos grans vectors de transformació: la transició ecològica, amb un 37 % dels fons, i la transformació digital, amb un 33 % del total dels recursos en el cas d'Espanya (per sobre del mínim del 20 % fixat per la UE). La igualtat de gènere i la cohesió social i territorial s'inclouen com a eixos transversals clau. El Pla Nacional de Recuperació, Transformació i Resiliència també desenvolupa 10 polítiques palanca que integren 30 línies d'actuació.
Aquest marc implica que «els fons tindran una cobertura molt àmplia i seran molts els sectors que se’n beneficiïn; impulsaran el teixit empresarial i ajudaran tant les grans empreses com les petites i mitjanes empreses», assenyala Blanca Montero, subdirectora general, directora de Negocis Institucionals i responsable de Fons Europeus de Banc Sabadell.
La gestió d'aquests fons per a Espanya
Dels 140.000 milions d'euros als quals Espanya pot accedir, 72.700 milions seran via transferències o ajudes directes (suma no reemborsable que s'anirà materialitzant fins a l'any 2023) i, la resta, en préstecs. De fet, al llarg de 2021, s'espera rebre ja al voltant de 34.000 milions d'euros, dels quals 26.634 milions ja s'han incorporat als pressupostos generals de l'Estat (PGE), mentre que la resta anirà dirigit directament a les comunitats autònomes (Fons React EU). A aquests diners se sumaran els gairebé 80.000 milions d'euros previstos pels fons estructurals i per la Política Agrícola Comuna per al període 2021-2027.
Amb tot, la recepció d'aquests recursos no està exempta de reptes. D'una banda, «els fons europeus estan subjectes a condicionalitat, han de complir les prioritats marcades per la UE i les recomanacions del Consell Europeu per a Espanya, la qual cosa implica que el compliment dels objectius i les fites marcades serà objecte de revisió periòdica per part de Brussel·les», explica Montero.
Així mateix, Espanya haurà de dur a terme un ambiciós esforç des del punt de vista de l'execució d'aquests fons, ja que l'absorció de fons europeus en el període 2014-2020 va ser només del 39 %. Amb els canvis normatius aprovats recentment, la involucració més gran de les administracions públiques i la inclusió en els PGE haurà de millorar el grau d'execució. Tal com assenyala Montero, «el Fons de Recuperació Europeu és un repte perquè pretén impulsar una transformació del model productiu espanyol sota les premisses de la sostenibilitat, la digitalització i la cohesió social i territorial i la igualtat; i, tot això, amb un termini temporal molt exigent per al seu desenvolupament, que requerirà una bona planificació per part de tots, ja que ens hi juguem la competitivitat com a país».
En aquest sentit, destaca el paper dinamitzador que està tenint la posada en marxa dels fons, que ha despertat un interès d'inversió i de mobilització de tots els actors privats inèdit en els últims anys. «Tant les cambres de comerç, els col·legis professionals, les associacions empresarials territorials i sectorials, com les patronals, encapçalades per la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE), els clústers i les universitats estan tenint un paper molt actiu en la identificació de projectes i en la provisió d'informació i assessorament», destaca Montero.
Per a la gestió d'aquests fons (regulada en l'àmbit europeu tant pel Reglament 2020/2094, de 14 de desembre de 2020, com pel Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre), estaran involucrats els òrgans creats, la Comissió per a la Recuperació, Transformació i Resiliència; un Comitè Tècnic, que donarà suport tècnic i legal a la Comissió; la Conferència Sectorial, presidida pel Ministeri d'Hisenda, i que servirà per canalitzar la participació de les comunitats autònomes; i els fòrums consultius d'experts i agents socials. «Serà fonamental que s'estableixi una relació fluida entre el Govern i les comunitats autònomes, i entre l'àmbit públic i el privat», sentencia Montero.
Quant als instruments que es faran servir per distribuir els fons, cal destacar-ne tres: en primer lloc, la figura dels Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE), que fomenta la col·laboració publicoprivada per identificar projectes singulars; en segon lloc, per mitjà de subvencions per al finançament d'actius privats mitjançant convocatòries de concurrència competitiva; i, finalment, a través de licitacions públiques. «El Govern pretén que, en aquest pla d'inversions públiques, hi hagi una tracció del sector privat, amb un efecte multiplicador que permeti que per cada euro públic se n'inverteixin uns altres quatre des de l'àmbit privat. Per aconseguir-ho, prossegueix Montero, és imprescindible que hi hagi una important col·laboració publicoprivada i un paper actiu de les entitats financeres».
Com poden accedir les empreses a aquests fons
Segons una enquesta realitzada per KPMG i la CEOE, el 45 % de les empreses a Espanya aspira a optar al Fons de Recuperació Europeu, però la pràctica totalitat de les pimes asseguren que tenen un important desconeixement de com funciona. En el cas de les grans empreses, quatre de cada 10 assenyalen que tenen dubtes rellevants en relació amb l'oportunitat real de presentar algun projecte. Com assegura Montero, «els empresaris hauran d'estar molt atents per informar-se sobre les nombroses convocatòries que publicaran els ministeris, els organismes dependents, les comunitats autònomes o les entitats locals. Per a ells suposarà un repte, però, també, una gran oportunitat, perquè s'ha dinamitzat l'interès per totes les ajudes europees, no només per Next Generation EU, sinó també per les del Marc Financer Plurianual. Han de començar a preparar-se, fent una reflexió estratègica per veure com s’hauria de transformar l'empresa a futur en algun dels eixos prioritaris».
Des del punt de vista dels PERTE, els criteris que es valoraran per a qualsevol projecte seran «que s'afavoreixi el creixement econòmic i la creació d'ocupació, que aporti solucions reals i eficaces a les deficiències del mercat i als reptes socials existents, que tingui un important caràcter innovador, que promogui un efecte d'arrossegament en el mercat interior, que afavoreixi l'impuls d’entorns col·laboratius entre entitats i que contribueixi de manera concreta, clara i identificable a un o més objectius del pla de recuperació», explica Montero. A més, es crearà un registre per a totes les empreses que vulguin participar en algun projecte relacionat amb un PERTE.
El Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, a més de crear la figura dels PERTE, reconeix tres instruments de col·laboració publicoprivada per a l'execució dels fons: les agrupacions (s'han de constituir abans de la sol·licitud encara que estiguin condicionades a ser beneficiàries d'un ajut), els consorcis (que han de comptar amb un informe favorable previ del Comitè Tècnic) i les societats d'economia mixta (que estaran formades per una majoria de capital públic amb capital privat). En paraules de Montero, «tots hem d'intentar veure aquests fons des d'una òptica diferent, ja que, per assolir l'èxit, cal pensar en fórmules de col·laboració, fins i tot entre competidors, i aglutinar el nombre més gran d'interessos amb un enfocament integrador, que pugui ser mesurable i verificable més endavant».
Ministeris com el de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, el d'Afers Econòmics i Transformació Digital o el d'Indústria, Comerç i Turisme ja han llançat convocatòries per a la presentació de manifestacions d'interès. En aquest sentit, detalla la subdirectora general de Banc Sabadell, «hi ha sectors molt importants de l'economia espanyola, com el del turisme, que ja han presentat una manifestació d'interès per optar a un macroprojecte de finançament en el qual participaran al voltant de 70 entitats de diferent grandària de la indústria i que en representen tota la cadena de valor». I, segons afirma, «em consta que són moltes altres les indústries que ja estan treballant en aquesta mateixa línia», com la de la construcció, la del sector alimentari i la de l'hostaleria.
En qualsevol cas, Montero adverteix que les ajudes i les subvencions mai seran del 100 %, per la qual cosa és molt important que les empreses revisin les seves estratègies, preparin les seves estructures financeres i la seva capacitat d'endeutament. I és per això que el paper de les entitats financeres serà clau, tant per complementar les necessitats econòmiques que tinguin les empreses, com per oferir-los un servei d'informació, d'assessorament professionalitzat i d'acompanyament en el procés que els aporti seguretat i confiança i els permeti beneficiar-se dels fons i aprofitar-los de manera òptima.
Pot interessar-te: Banc Sabadell t'ajuda a descobrir les claus del Fons de Recuperació Europeu