La crisi de la COVID-19 s'ha convertit en un dels reptes més greus que ha hagut de fer front la Unió Europea (UE) en els últims 20 anys. Quan va esclatar, estava en joc veure si els estats membres anirien cadascú pel seu compte mirant només pels seus propis interessos i competint els uns amb els altres, o si bé predominaria la consciència que hi havia un enemic comú contra el qual només es podria lluitar de manera eficaç si es feia conjuntament. Després d'un any des de l'esclat de la pandèmia al Vell Continent, tot apunta que les actuacions posades en marxa poden suposar un pas important per a la integració europea.
Aquesta és una de les principals conclusions de l'últim Policy Brief elaborat pel grup d'opinió i reflexió en economia política europeG, en què s'explica que la pandèmia del coronavirus s'ha convertit en una crisi de supervivència molt diferent de les anteriors, d'una naturalesa diferent, però probablement d'una capacitat destructiva sobre el futur de la UE bastant gran, si no se li fa front amb l'altura de mires i el convenciment imprescindibles.
La crisi va arribar en un moment complex per al bloc comunitari exposat a una gran vulnerabilitat per la frenada en el procés d'integració política, l'aparició de moviments de caràcter populista i euroescèptic i un cert desconcert i incertesa respecte del paper de la UE en l'escenari mundial.
Després d'uns primers moments de vacil·lació i de debats relativament intensos sobre el grau de condicionalitat que havien de tenir les ajudes proporcionades per fer front als efectes de la crisi, l'Eurogrup va aprovar un primer paquet de mesures el 9 d'abril de 2020. Aconseguia un volum total de 540.000 milions d'euros en forma de préstecs. A més, es va aprovar la relaxació gairebé absoluta de les regles de disciplina fiscal i dels procediments de correcció previstos en cas de dèficit excessiu.
El segon gran paquet va ser el Fons de Recuperació Europeu, també conegut com a Next Generation EU, amb un import total que arriba als 750.000 milions d'euros. Aquests recursos es canalitzaran en forma de subvencions (390.000 milions) i de préstecs (350.000 milions). El 70 % de les subvencions s’han de comprometre en els dos primers anys i el 30 % restant el 2023.
Pot interessar-te: El Fons de Recuperació Europeu, motor de la reactivació
Impacte de la resposta europea
Tot i que l’europeG reconeix que és aviat per poder fer un balanç a fons de la resposta europea a la crisi, sí que destaca la rapidesa i la determinació amb què ha reaccionat la UE, amb mesures contundents i amb una orientació integracionista, davant l'orientació intergovernamental que havien tingut moltes de les decisions de la Unió en els últims 20 anys. A més, ressalta el predomini d'una filosofia partidària amb una implicació molt activa dels poders públics contrària a les polítiques d'austeritat, davant del que va passar amb la Gran Recessió. De fet, l’europeG creu que la resposta de la UE pot significar un pas molt important en la línia d'una unió fiscal.
En aquest context, l'informe assenyala que la resposta a la crisi de la COVID-19 pot suposar un pas qualitativament important en l'acceleració del procés d'integració europea, ja que obre la via a avenços interessants cap a la unió fiscal en els tres pilars en què es fonamenta: "Un pressupost comunitari digne d'aquest nom, uns recursos obtinguts directament en forma d'impostos pagats pels ciutadans i un Tresor capaç d'emetre deute".
A més, el document destaca que la resposta de la UE pot contribuir a fer un pas cap a la Unió del Mercat de Capitals, en la mesura que es posarà en circulació un nou actiu de seguretat inqüestionable com són els bons emesos per la Comissió. Així mateix, "reforça el paper de la Comissió i del Parlament, en detriment dels acords intergovernamentals". I afegeix que "per sobre de tot, la resposta de la UE constitueix un missatge inequívoc de la voluntat de fer front conjuntament a les adversitats".
Els fons, una aposta "majúscula" i clau
En concret, l’europeG assegura que l'aposta "majúscula" que suposa el Fons de Recuperació Europeu pot suposar una empenta important per al procés d'integració política si es "duu a terme una fiscalització rigorosa dels recursos destinats als diferents països i es deixen enrere pràctiques tradicionals, com la de la perdigonada; és a dir, la fragmentació per acontentar tothom, en innombrables projectes d'interès dubtós, o la de prioritzar els interessos polítics o dels grups econòmics pròxims al poder per sobre dels d'interès general".
Pot interessar-te: Les empreses es mobilitzen per accedir al Fons de Recuperació Europeu
"Si l'aposta surt malament i els fons van diluint-se en projectes dels quals ningú es recordarà al cap d'uns quants anys, llavors aquesta iniciativa haurà servit per a poc, representarà una oportunitat perduda i serà difícil, per bastants anys, intentar operacions d'integració política d'una certa envergadura. Tampoc no s'enfonsarà el món, probablement, la UE ha passat ja per altres situacions molt complicades i els interessos en joc perquè no es trenqui són molt grans. La pèrdua de confiança entre els seus socis, però, serà molt important i tot això contribuirà al fet que s’aturi el procés", conclou l’europeG.
Pot interessar-te: Banc Sabadell t'ajuda a descobrir les claus del Fons de Recuperació Europeu
