La partida d'habitatge rebrà l'any que ve el pressupost més alt de la història. En concret, 2.253 milions d'euros, xifra que suposa un increment de gairebé un 368 % respecte de la quantitat que s’hi va destinar l'any passat, tal com es desprèn dels pressupostos generals de l'Estat (PGE) per al 2021 aprovats al Congrés i pendents de rebre llum verda definitiva abans que acabi l'any, després de passar també pel Senat. Aquesta xifra s'engloba dins de la partida consolidada de 16.664 milions d'euros per al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA), una de les carteres més beneficiades dels comptes i que, a més, és la més elevada dels últims deu anys.
A què respon aquest increment per a l'àrea d'Accés a l'Habitatge i Foment de l'Edificació? La resposta és que l'habitatge és un dels sectors econòmics que més ajudes rebrà dels Fons Europeus de Recuperació. En concret, percebrà un 6,19 % del total de les ajudes comunitàries incloses en els PGE, que suposa 1.651 milions d'euros. A més, rebrà una altra injecció extra de 602 milions d'euros del pressupost nacional, un 25 % més que l'any passat. Això suma un total de 2.253 milions d'euros, que equival, a grans trets, al conjunt de les quantitats que l'agenda urbana va rebre en l'últim lustre, ja que rondava al voltant dels 500 milions d'euros anuals.
A què es destinarà el pressupost?
El protagonisme de l'habitatge en els comptes públics és del 0,1 %, xifra que augmenta fins al 0,5 % si hi entren en joc els fons europeus. Què es pretén impulsar amb aquest pressupost? A grans trets, i segons el Govern, l’accés a l'habitatge per part dels joves i dels col·lectius vulnerables, l'ampliació del parc públic d'habitatges assequibles de lloguer social, i el foment de la rehabilitació. De fet, aquest últim s'emmarca en els objectius que ha establert la Unió Europea (UE) per complir amb la “neutralitat energètica” el 2050, en un context en què a Europa els edificis són responsables del 40 % del consum d'energia total i del 36 % de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle generades durant la construcció, utilització, renovació i demolició de l'edificació.
La partida més gran se l'emporten els programes de rehabilitació, per un import de 1.620 milions d'euros procedents dels fons europeus. Aquesta quantitat es destinarà, d'una banda, a programes de rehabilitació per a la recuperació econòmica i social que desenvoluparan les comunitats autònomes, per 1.550 milions d'euros, i de l’altra, a la rehabilitació sostenible i digital d'edificis públics, per 70 milions d'euros. A més, destaquen altres partides que seran finançades pel Mecanisme de Recuperació europeu, com la remodelació de barris i la renovació urbana mitjançant un programa d'ajudes a projectes pilot de Plans d'Acció Local de l'Agenda Urbana Espanyola, dotat amb 20 milions d'euros.
Aquestes actuacions en matèria de rehabilitació urbana s'emmarquen dins de l'aposta del Govern espanyol i dels organismes europeus per la transició ecològica, que coparà el 37 % dels recursos del Fons Europeu de Recuperació. En aquesta línia, el pla de recuperació preveu que, durant els pròxims tres anys, es rehabilitaran més de 500.000 habitatges amb l'objectiu de fer-los més eficients des del punt de vista energètic. En aquest escenari, el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) d'Espanya proporciona el marc director del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència d'Espanya, a través del qual l'Executiu nacional preveu renovar 1,2 milions d'habitatges en els propers deu anys, amb el focus en l’aïllament tèrmic dels edificis.
A més, per la seva banda, el Govern ja treballa en el Pla d'Inversions i Reformes 2020-2022, amb el qual espera mobilitzar 2.000 milions d'euros, que poden procedir en part d'aquests fons europeus, però que també necessitaran el suport de la inversió privada.
La digitalització de la construcció
Juntament amb la transició ecològica, la digitalització és l'altre vector que guia els fons europeus. En concret, Espanya destinarà un 33 % dels recursos procedents d'Europa a aquesta tasca, un percentatge superior al 20 % establert per la Comissió Europea. Aquí hi ha certes activitats que seran prioritàries per impulsar la digitalització, entre les quals destaca la construcció. La incorporació de la tecnologia de modelatge digital i les edificacions intel·ligents són només alguns dels exemples que impulsaran la transformació digital d'aquest sector.
La construcció és una de les indústries de l'economia espanyola que tindran més impacte positiu dels Fons Europeus de Recuperació, juntament amb les telecomunicacions i les utilities.
I és que en l'àmbit de l'habitatge, la pandèmia de la COVID-19 ha posat de manifest més que mai la necessitat de repensar el model de ciutat, tenint en compte, a més, que s'espera que més del 70 % de la població mundial viurà en ciutats o en zones urbanes el 2050, segons l'Organització de les Nacions Unides (ONU). Per això cal avançar cap al concepte de ciutats multifuncionals, més accessibles, amb contacte social en espais oberts i verds, i tot això sense renunciar al concepte de sostenibilitat. Precisament, el document dels PGE també destaca que entre els objectius que es pretenen aconseguir mitjançant la partida en habitatge hi ha l'impuls cap a una arquitectura més sostenible i saludable, la millora i el foment de les condicions d'accessibilitat i de qualitat de l'edificació, i el reforç de les actuacions de recuperació del patrimoni arquitectònic, entre d'altres.
Pot interessar-te: Per què el Fons Europeu de Recuperació marca una nova era per a la societat i les empreses espanyoles
