La crisi sanitària del coronavirus ha obligat molts propietaris de lloguers turístics a plantejar-se nous models de negoci i adreçar-se a una altra mena de clientela, o reconsiderar la temporalitat amb lloguers de llarga estada i fins i tot residencials. Es tracta d’alternatives que molts propietaris ja tenen presents per mitigar l’impacte de la COVID-19.
La responsable de relacions institucionals de l’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur), Silvia Pastor, explica que el confinament ha generat “greus problemes de finançament”. S’han hagut d’afrontar les despeses fixes sense disposar dels ingressos, a més d’haver de bregar amb dificultats per accedir a ajudes ICO, una normativa confusa i uns pagaments dels ERTO que han arribat tard o que, fins i tot, les famílies encara no han rebut.
L’estiu ha portat bones notícies, com la reobertura de les fronteres i dels aeroports, però el pessimisme no s’ha dissipat. “Hi havia l’esperança que almenys els mesos de juliol i agost poguessin cobrir part de les despeses fixes, però a mesura que passen les setmanes la situació no millora”, constata Pastor.
Segons la responsable de relacions institucionals d’Apartur, “les reserves no augmenten i, a més, les noves obligacions de portar mascareta i l’increment de brots estan fent créixer les cancel·lacions”, situació que planteja un escenari difícil d’afrontar des del punt de vista financer.
Passar a lloguers més duradors
Davant d’això, molts propietaris s’han plantejat l’opció del lloguer residencial en detriment del turístic. De fet, segons dades d’un estudi intern que Apartur va fer al maig del 2020, un 40% dels habitatges d’ús turístic (HUT) de Barcelona (uns 3900 del parc de 9600 habitatges d’ús turístic amb llicència que hi ha a la ciutat) es decantaran pel lloguer més prolongat, el de llarga estada.
Pastor assenyala que per als propietaris resulta “molt fàcil” passar d’un lloguer turístic a un de residencial en poc temps. Malgrat això, no tenen tan clar que a llarg termini el lloguer residencial sigui més estable que el turístic, ja que el context és “molt incert”.
“Amb l’impacte econòmic que està causant aquesta crisi, no es pot assegurar que un lloguer tradicional sigui més estable ni més segur”, avisa Pastor.
Esperança estival?
Per a Apartur, “veient com evoluciona la temporada d’estiu, moltes de les empreses que resistien amb les esperances posades en aquesta campanya estival acabaran tancant”, ja que no es preveu una recuperació fins a l’estiu del 2021.
Per a aquesta temporada estival, les previsions d’ocupació se situen entre el 20% i el 30%, mentre que en un estiu “normal” el volum estaria entre el 85% i el 90%.
Malgrat això, destaquen que quan la necessitat d’evitar aglomeracions és més gran que mai, els lloguers turístics poden erigir-se com a opció no massificada: “Pensem que els habitatges d’ús turístic estan molt més ben posicionats que els hotels en aquest futur immediat, ja que garanteixen el distanciament social i no tenen zones comunes”.
Davant d’aquesta incertesa, els propietaris se senten inquiets i, com a conseqüència, fan més consultes sobre com afrontar la situació. Per exemple, exposen els seus dubtes sobre les ajudes econòmiques a què poden acollir-se, interpretacions, tràmits... “Les consultes han estat constants des que es va decretar l’estat d’alarma el dia 13 de març”, recorda Pastor.
Un canvi de model àgil
Canviar de model de negoci en tan poc temps és senzill, en el cas concret dels habitatges d’ús turístic. “La tipologia d’allotjament ens permet tenir molta flexibilitat i poder passar del lloguer turístic al de temporada, al residencial o al social de manera bastant àgil”, aclareix la responsable d’Apartur.
Tot i això, Pastor avisa que “hi ha un canvi enorme des del punt de vista de model de negoci: els canals que s’utilitzen són molt diferents i hi ha un impacte important quant a estructura i personal contractat”.
Així, a banda de la comercialització del lloguer de l’habitatge, “els llocs de treball directes i indirectes que genera un HUT es perden amb aquest canvi”, que és un altre dels factors que cal tenir en compte.
Per adaptar-se a la nova realitat, Pastor aconsella “tenir un pla de contingència en el marc de prevenció de risc que garanteixi una seguretat tant per al treballador com per al client”.
Protocols de seguretat
Pastor explica que, tant des d’Apartur com de Federatur (la patronal catalana) i Fevitur (la patronal nacional), s’ha col·laborat amb les administracions pertinents per adaptar els protocols de seguretat al sector.
A parer seu, les administracions han d’escoltar més els empresaris per conèixer les necessitats reals del sector, consensuar-hi mesures i ser més clars i previsors a l’hora de legislar, facilitant canals de suport per accedir a les diferents ajudes.
En aquest àmbit, des de Fevitur celebren la campanya ‘Spain for sure’ del Ministeri d’Afers Exteriors, el Foro de Marcas Renombradas Españolas, la Cambra de Comerç d’Espanya i la CEOE. Un projecte que, segons es recull en el seu web, pretén “atreure els turistes estrangers i transmetre un missatge de confiança una vegada superat el pitjor de la pandèmia del coronavirus”. Han comptat amb celebritats com Pau Gasol, Rafa Nadal, Fernando Alonso, els germans Roca, Ferran Adrià, Valentí Fuster, María Blasco...
Lloguers de temporada
La Judith, propietària d’un apartament turístic a Catalunya que prefereix no donar més dades personals, confessa que ha tingut “poques reserves” des de la reobertura de fronteres i la tornada a una certa normalitat en el sector. “Arran del confinament de Lleida he tingut un gran nombre d’anul·lacions”, explica.
Per a ella, el futur dels lloguers turístics és “indecís i impredictible” fins que no hi hagi una vacuna per combatre el virus. Aleshores, ¿es planteja canviar el seu model de negoci a llarg termini? “Si no arriba aviat la vacuna, hauré de passar les meves propietats a lloguers de temporada”, admet.
Per a la Judith, “és possible” que el lloguer residencial sigui més estable que el turístic: “Però, particularment, prefereixo llogar les meves propietats per temporada que de manera convencional, ja que corro el risc de perdre la meva llicència turística”.
De moment, les mesures que ha pres per adaptar-se a la nova situació en els seus lloguers han estat la desinfecció per nebulització als apartaments, la facilitació de kits de protecció per als hostes, cartells informatius als apartaments i la instal·lació de panys electrònics per fer el check-in a distància.
Menys clientela
Manuel Vidal-Quadras, empresari turístic i fundador de 1840 Sitges (Barcelona), detalla que els seus apartaments, de propietat i gestió familiar, registren “molta menys gent de la que venia” abans a la localitat de Sitges, però remarca que és un alleujament poder obrir les instal·lacions i tenir clients.
“Tenim molt més client nacional del que teníem abans. Hem hagut de fer molts esforços per enfocar-nos més a aquest client”, explica Vidal-Quadras, que detecta ara estades més llargues de les habituals en els clients locals.
Els seus allotjaments ja ofereixen gel hidroalcohòlic i han estat desinfectats amb ozó. A més, tot el personal ha rebut els equips de protecció recomanats. “També hem habilitat més espai en les zones comunes”, afegeix.
Quant al futur dels seus lloguers, espera que durant l’estiu del 2021 el negoci “es recuperi”, de manera que ara per ara no es planteja un canvi de model.
Malgrat això, avisa: “Si el 2021 no millora i no aconseguim fer bon negoci, llavors, evidentment, haurem de canviar a una altra mena d’apartament més residencial”. El seu anhel és que Sitges, com altres localitats costaneres, sigui atractiu no només a l’estiu, sinó també la resta de l’any. Per això, vol aconseguir “estades una mica més llargues”.
