movi-image-eleconomista-mercado-oficinas-grandes-1
Envia'ns suggerències
Inversions
4 min del teu temps

El mercat de les oficines: més grans, però més buides

11/06/2021

El 52 % dels enquestats per la consultora CBRE ha triat el sector de les oficines com el preferit per als inversors amb presència a Espanya

Sens dubte, teletreball va ser una de les paraules estrella durant l'any passat. Si bé aquesta modalitat laboral no estava molt estesa entre les empreses espanyoles, les mesures restrictives pel que fa a la mobilitat de les persones van suposar un impacte sense precedents. De fet, abans de l'esclat de la pandèmia, el 86 % dels treballadors a Espanya tenia una experiència limitada amb el teletreball o no n’havia fet mai, segons dades de la consultora CBRE.

Molts experts assenyalen que el futur laboral passa per un model mixt que combini la presencialitat amb el treball en remot. Tant és així que, segons un estudi publicat per Hewlett-Packard (HP) el passat mes d'octubre, per al 42 % dels nord-americans i el 44 % dels europeus, la facilitat per organitzar-se que suposa treballar des de casa és més important que el sou. En el cas d'Espanya, aquest percentatge s'eleva al 47 % dels entrevistats.

Pot interessar-te: El 80 % de les empreses adoptarà models de treball híbrids

Referent a això, d'acord amb les dades de CBRE, només el 26 % dels treballadors creu que no tornarà a teletreballar quan tot torni a la normalitat. Això sí, davant l'opció de poder treballar el 100 % del temps a casa o a l'oficina, el percentatge que triaria l'oficina passaria del 55 % al 81 % si l'oficina es trobés a 15 minuts o menys a peu des del seu domicili.

En aquest context, la bona resposta dels empleats a treballar en remot durant el confinament, i la paralització de molts negocis a causa de la pandèmia, està fent que moltes empreses es replantegin les seves necessitats d'espai i la forma en què treballaran en el futur. Així, el mercat d'oficines ha estat un dels principals afectats per la crisi sanitària. La inversió a Espanya va arribar als 2.100 milions d'euros el 2020, un 50 % menys respecte a l'any anterior, en què es va registrar la xifra més alta de l’última dècada, amb 4.200 milions d'euros d'inversió, segons dades de la consultora immobiliària Savills Aguirre Newman.

No obstant això, Pedro Luengo, director de l'àrea d'Oficines Inversió del proveïdor de serveis immobiliaris Knight Frank, assenyala que «en aquest moment hi continua havent moltes ganes d’invertir, però l'interès per les oficines ha disminuït en benefici de la logística o del build to rent (BTR). Soc optimista i no tinc cap dubte que aviat tornarem a veure xifres com les del 2019, quan es recuperi l'absorció d'oficines i hi hagi més oportunitats de compra».

De fet, les oficines continuen sent el sector preferit per als inversors amb presència a Espanya. El 52 % dels enquestats per la consultora CBRE l'ha triat com a preferit, cosa que reflecteix un notable sentiment positiu de mercat sobre el futur a llarg termini de les oficines d'alta qualitat. Així mateix, els inversors preveuen que la reducció de la demanda d'oficines serà moderada, inferior al 10 %.

Pot interessar-te: El mercat immobiliari resisteix l'impacte de la pandèmia

Com seran les oficines del futur?

Si bé l'oficina física continuarà sent el principal lloc on desenvolupar l'activitat laboral i on dur a terme la majoria d'interaccions amb els companys de treball, com apunten des d’EY, els espais grans i superpoblats estan destinats a desaparèixer. Per això, com expliquen des de la consultora, els edificis han de fomentar la salut i el benestar, la qualitat de les instal·lacions i els espais flexibles. Les oficines que no ho aconsegueixin, s'arriscaran a l'obsolescència, a una major desocupació i a una pèrdua de valor.

Pot interessar-te: WELL, el certificat que avalua els edificis i mesura el benestar dels empleats

Abans de la crisi, els estudis ja indicaven que els espais d'oficines tendien a estar infrautilitzats. Els treballadors, de mitjana, no passaven més del 40 % de la jornada laboral en els seus llocs de treball, de manera que es preveu que, cap al 2030, el coworking ocuparà prop del 30 % dels espais d'oficines en comparació amb el 5 % que ocupen actualment.

El coworking és un mètode de treball col·laboratiu en què professionals independents, emprenedors, freelances i petites empreses comparteixen un espai físic de treball a manera d'oficines, encara que també pot ser virtual. Entre els principals avantatges d'aquests espais destaquen disposar d'un espai de treball professional a un preu reduït; la flexibilitat, ja que permet adaptar les necessitats al creixement del negoci; o la possibilitat de compartir experiències i sinergies entre diferents projectes.

Per la seva banda, l'informe Smart Workplaces, realitzat per Robert Walters, recull que les oficines post-COVID-19 seran espais inspiradors, de disseny semiobert, amb hot desking (espais que es reserven per als treballadors durant un període de temps determinat) i àrees funcionals. En aquest sentit, el 68 % dels professionals enquestats prefereixen treballar en espais semioberts (una combinació entre open space i sales tancades), mentre que només el 5 % de les empreses han assenyalat els espais totalment tancats o compartimentats; i, entre els treballadors, amb prou feines el 12 % es decanta per aquest tipus d'entorn laboral.

«Un disseny d'oficina que ofereixi àrees funcionals d'acord amb la seva variada plantilla resultarà un autèntic smart workplace, ja que cobrirà les diferents necessitats dels seus empleats. Segons la naturalesa i el sector de l’empresa, els tipus de perfils d'empleats i estils de treball seran diferents, però, de qualsevol manera, alinear les preferències dels treballadors al disseny de l'espai de treball afavorirà l'atracció i la retenció del talent, la productivitat i un bon clima laboral», exposa Ignacio Sánchez, sènior manager a la divisió de Construcció, Immobiliari i Infraestructures de Robert Walters.

Pot interessar-te: Saber gestionar el talent, un actiu per a les empreses que volen atreure i fidelitzar professionals

Si és el cas, el sistema de hot desking es basa en la teoria que mai serà necessària una taula de treball per a tots els empleats de la plantilla al mateix temps. En conseqüència, en aquest tipus d'entorn laboral no es disposa d'un escriptori per persona, sinó que hi haurà al voltant d'un 25 % menys de taules respecte al nombre total d'empleats. Es tracta d'un sistema encara minoritari (tan sols el 17 % de les empreses ha incorporat el concepte de hot desking en el disseny de les seves oficines), però es considera que aquest tipus d'organització creixerà els anys vinents després de l'estandardització dels models flexibles de treball, expliquen des de Robert Walters.

Una altra tendència que està guanyant terreny són les conegudes com a oficines satèl·lits. Es tracta de petits locals pròxims als llocs on viu el personal per descomprimir la densitat de l'oficina i solucionar els problemes que pugui generar el teletreball. A més, suposen un cost més baix per a les empreses perquè solen ser en zones sense tanta demanda. L'estudi de CBRE revela que al 62 % dels empleats li agrada la idea de l'ús d'oficines satèl·lits en el futur.

Per tant, la flexibilitat esdevé un aspecte clau per a les empreses, els empleats, les oficines i, en definitiva, per al treball íntegrament. Des d’EY observen nous enfocaments centrats en la qualitat dels espais, no només de les oficines, sinó també en els habitatges i altres ubicacions on els diferents professionals puguin desenvolupar la seva activitat. En definitiva, el futur del sector va cap a un model híbrid, flexible i saludable.

Pot interessar-te: La flexibilitat en les relacions laborals, una conseqüència de la pandèmia

Edificis saludables

El concepte d'edifici saludable ha estat en el radar del sector immobiliari des de fa anys per molts motius: millorar les condicions laborals dels empleats, augmentar la productivitat, reduir els costos o atreure el capital inversor són algunes de les motivacions per apostar per la construcció sostenible. D'aquesta manera, els criteris ESG (acrònim d’Environmentalsocial i Governance) s'han convertit en un component rellevant. Segons un estudi de KPMG, el 83 % dels executius de la indústria immobiliària consultats creu que hi haurà un augment significatiu en la demanda d'aquesta mena d'immoble.

Com expliquen des d’Aberdeen Standard Investments, els edificis tenen un impacte directe en el medi ambient, ja que són actius molt intensius en energia, des del carboni necessari per fabricar els maons, el ciment i l'acer, fins als costos de manteniment. De fet, les propietats immobiliàries representen el 40 % del total de les emissions de carboni.

L'aplicació de criteris ESG pot contribuir a reduir el consum d'energia, però també pot ajudar a millorar el medi ambient, per exemple, en zones on sigui important controlar les inundacions o a l'hora de gestionar sòls contaminats. A més, aquestes polítiques també poden tenir un impacte indirecte en la millora de les propietats. Per exemple, pel que fa a qüestions com el transport públic, a com es desplacen els empleats fins a la feina, a punts de recàrrega per a vehicles elèctrics o a aparcaments de bicicletes per a treballadors.

Així mateix, els immobles formen part de les comunitats i hi tenen un efecte. Accions com ara plantar vegetació o oferir un ús alternatiu per a activitats socials no només tenen un impacte positiu en la societat, sinó que també contribueixen a crear una imatge positiva de l'actiu. Pel que fa al govern corporatiu, les propietats immobiliàries compten amb una extensa cadena de subministrament, per la qual cosa és essencial comptar amb una administració responsable en tots els punts de la cadena.

En aquest context, defensen des d’EY, la tecnologia, la digitalització i l'optimització de processos, especialment l’automatització, poden tenir un paper clau en la creació d'edificis saludables per protegir els empleats. Un edifici saludable requereix un seguit d'actuacions, però la base de l'èxit ha de ser un bon disseny, que no només prengui en consideració la fase d'obra, sinó que també tingui en compte l'ús posterior de l'edifici.

Pot interessar-te: Edificis intel·ligents per millorar l'eficiència ambiental de les empreses

 

Fotografia de Volodymyr Bahrii a Unsplash
-Categories i etiquetes-
up