movi-image-mercado-covid-terreno-rustico-1
Envia'ns suggerències
Habitatge
3 min del teu temps

El mercat post-COVID-19 del terreny rústic

29/12/2020

La crisi sanitària i econòmica derivada del coronavirus ha impulsat l’interès per les cases i les finques de camp

Es diu que la crisi sanitària de la COVID-19 ha fet créixer l’interès per les parcel·les de terreny rural allunyades del brogit i les aglomeracions de la ciutat. La gran beneficiada d’aquesta circumstància pot ser l’anomenada ‘Espanya buida’, un conjunt de llogarets despoblats i propietats abandonades.

Des d’una perspectiva formal, la pandèmia del coronavirus ha impulsat el retorn als cànons clàssics de l’habitatge: la llum, les zones exteriors i l’opció de tenir un despatx han guanyat pes, per davant de criteris com la proximitat als mitjans de transport o al centre urbà.

Tornar al camp

Aquesta tendència la corrobora el registre de cerques del portal immobiliari Fotocasa, que va recollir un increment del 46% en les cerques de finques rústiques el mes d’abril passat, al costat d’una caiguda del 14% en els pisos, que fins aleshores regnaven de manera absoluta en les preferències dels espanyols

Els augments en les cerques de xalets (en un 36%) i de cases adossades (en un 24%) també apunten cap al mateix punt: l’habitatge entès com una finalitat en si mateix i no com a mitjà, com un lloc de destinació i no de parada, amb més comoditats i espai i situat en un entorn agradable.

Un altre informe, aquest cop del portal Idealista, revela un augment notable de les cerques d’habitatges en municipis de menys de 5.000 habitants. Si al gener les cerques d’aquest perfil eren el 10,1% del total, al juliol, amb la pandèmia ja instal·lada en la quotidianitat, rondaven el 13,2%. L’eclosió del teletreball, la por del contagi i la incertesa que regna a les ciutats intensifiquen el desig sempre latent de pau i aire pur, i tot plegat condueix a un acostament al medi rural.

Pot interessar-te: Ciutats emergents, on viurem després de la COVID-19?

Ferran Font, director d’estudis de Pisos.com, també confirma la tendència de la població a marxar cap a un entorn més natural: assegura que durant aquesta crisi les cerques d’aquest estil s’han disparat al web del grup. “S’ha arribat a superar en un 50% l’audiència prepandèmia”, comenta.

Un mercat amb les regles pròpies

Malgrat tot, encara és aviat per dir que ha començat un èxode al camp. Per bé que és inqüestionable que la COVID-19 ha catalitzat un interès pels immobles residencials rústics, la realitat del mercat de terrenys rurals és molt diferent i, sobretot, molt específica.

“Hi ha un canvi de tendència, però no tan acusat com es pensava”, afirma Javier Cabrera, gerent d’Inmocampo, immobiliària especialitzada en terrenys rurals. I les xifres ho confirmen: segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), a l’agost d’aquest any es van fer 10.170 compravendes de finques rústiques, però al gener se’n van fer 12.655. De fet, al maig la xifra d’operacions va tocar fons, amb 4.097.

Hi ha poc espai estadístic, doncs, per parlar d’un retorn massiu a la vida rural. “Sí, s’ha fet alguna operació motivada per la COVID-19, però la materialització d’aquest interès no arriba al volum que s’esperava”, relata Cabrera. “No hi ha hagut un creixement significatiu del nostre volum de negoci”.

Els immobles rústics com a inversió

Quan se’ls pregunta sobre el potencial dels terrenys rústics com a inversió, la resposta dels experts consultats és tímida. Font al·ludeix al mercat immobiliari en general i el qualifica de “bon nínxol per invertir amb seguretat i amb més rendibilitat que els productes financers o la borsa”, però fa un matís en relació amb les finques rurals: “L’adquisició necessita una inversió inicial important, així que la rendibilitat actual és baixa”.

“Invertir en el sector rústic és molt diferent de fer-ho en un terreny agrícola”, explica Cabrera. “Al camp hi ha molt poc espai per a la compra i venda massiva, perquè les despeses són molt elevades, per exemple les d’intermediació i notaria. La gent inverteix en el camp per al gaudi personal o per a l’explotació agrícola o ramadera, no per esperar que pugi el valor del sòl”.

El gerent d’Inmocampo és categòric a l’hora d’explicar què es necessita per fer rendible un terreny rústic: “Projectes agrícoles amb tècniques de cultiu molt noves que puguin fer acumular alts marges de beneficis”, sentencia.

Pot interessar-te: Reforma de la PAC: cap a un sector més sostenible, digital i resilient


Abans de negociar

Tot el que s’acaba d’assenyalar llança un missatge contundent: abans de decidir l’adquisició d’un terreny rústic, cal tenir molt clar com se n’enfocarà l’aprofitament. I tant si es vol arriscar en un negoci de cultiu o bestiar com si la intenció és simplement guanyar qualitat de vida, convé prendre algunes precaucions:

  • Sol·licitar una nota simple al Registre de la Propietat per verificar la identitat del propietari i les possibles càrregues sobre la finca.
  • Comprovar que totes les dades de la finca (superfície, referència cadastral, arres i tributs que paga cada part, entre d’altres) estan especificades en el contracte.
  • En el cas que es tracti d’una finca de regadiu, confirmar que té concessió de reg i amb quins límits. Tampoc és sobrer comprovar si té algun deute de reg, informació que es pot obtenir a través de la comunitat de regants.
  • Verificar si l’impost de béns immobles (IBI) s’ha pagat regularment.

Una vegada fetes aquestes comprovacions, es podrà passar a la negociació, sempre amb un full de ruta molt clar per poder explotar la rendibilitat dels terrenys rústics amb encert.

Fotografia de Derek Torsani a Unsplash
-Categories i etiquetes-
up