Una bona administració dels recursos i una clara vocació en la gestió i la presa de decisions són dues de les claus perquè aquest sistema tingui una aplicació útil i eficaç per a qualsevol inversor, i més en èpoques de gran volatilitat en els mercats.
Isabel I, possiblement la primera gran reina del pròsper Imperi britànic del segle XVII, ho va tenir pràcticament tot: des de grans victòries militars fins a la conquesta de nous territoris, passant per l'oportunitat de conèixer algunes de les figures més reconegudes de la cultura britànica, com els dramaturgs William Shakespeare o Christopher Marlowe. Quan estava punt de morir, després de 44 anys de regnat i més de mitja vida lluitant contra Felip II per l'hegemonia als mars, explica la llegenda que va dir al seu confessor que «canviaria totes les meves possessions només per una mica més temps».
Quatre segles després, els éssers humans semblen sentir cada cop més aquesta sensació que el dia no té prou hores, gràcies a les obligacions laborals que saturen les agendes, la necessitat d'haver d'atendre els fills o les rutines de cadascú com, per exemple, anar a comprar o portar el cotxe al taller. Per a molts, la clau rau a aconseguir una organització eficaç de les tasques, amb l'ajuda de la tecnologia per establir alarmes i calendaris digitals, calcular el temps real de cada activitat o, fins i tot, cercar la ruta més ràpida i amb menys trànsit entre un lloc i un altre. No obstant això, per a un grup de persones cada vegada més gran, el secret d'arribar a tot es troba simplement en un tros de paper i un bolígraf, gràcies als quals no només han après a aprofitar millor la jornada, sinó també a gestionar amb més eficiència les seves carteres d'inversió i aconseguir resultats positius.
Constància i paciència
El dissenyador de productes digitals Ryder Carroll és el creador del mètode Bullet Journal (o BuJo, com ho escurcen els seus seguidors col·loquialment). A grans trets, és un organitzador personal que serveix per registrar i fer un seguiment de totes les tasques i accions que s'han planejat. La premissa és sintetitzar i fer més fàcil allò que és complex, de manera que es pugui disposar d'una major claredat per jerarquitzar les activitats pendents i, així, generar-hi un compromís més fort, si és possible.
El plantejament inicial de Carroll es basa a numerar les pàgines en blanc d'un quadern, per tal d’establir un índex que es crearà més endavant, cosa que facilita l'accés a la informació que es vagi escrivint classificada en compartiments diferents. Dins de cada tasca, amb independència del lloc on es trobi, s'hi afegeix una clau (key en anglès), que es tracta d'un codi pictogràfic que serveix per catalogar-la segons la seva importància, la seva utilitat o la quantitat de temps que es trigarà a realitzar-la. A la part final del quadern es deixen unes pàgines denominades logs, que serveixen d'eix per planificar altres idees o objectius futurs gràcies a l'experiència que s'ha anat guanyant durant la realització de les activitats, gairebé com si es tractés d'alguna cosa inspiracional. En aquest apartat és possible establir reptes diaris, a curt i mig termini, o fins i tot d’altres de caràcter vital l’assoliment dels quals s’ha de treballar dia a dia.
Et pot interessar: ‘Benchmark’ en temps d’incertesa: vital per protegir la inversió
Al final de períodes de temps sempre de la mateixa durada, per exemple cada setmana, cal revisar quines tasques s'han realitzat i quines no i dedicar uns minuts a reflexionar què ha pogut fallar i com instrumentar estratègies que ajudin a completar-les en el futur. D'aquesta manera, i recolzant-se en l'experiència acumulada d'anar repetint aquesta fase de meditació regularment, el quadern del BuJo es converteix en una eina poderosa de Visual Thinking que contribueix a estimular la creativitat i el desenvolupament de nous plantejaments i noves idees.
Aplicar-ho a la gestió d'una cartera
Moltes persones s’han marcat algun objectiu vital a llarg termini que els empeny a estalviar i, fins i tot, a preveure una planificació de les seves finances, per gaudir d'una vellesa tranquil·la i sense sobresalts, poder garantir la millor educació universitària als seus fills o fer la volta al món amb la parella quan arribin a la jubilació. No obstant això, al llarg d'un període de temps extens com és, per exemple, una carrera professional, passen moltes vicissituds tant en els mercats —són els cicles econòmics— com en la vida personal, que afecten en major o menor grau una cartera d'inversió. Per tot això, un mètode com el BuJo pot convertir-se en un aliat poderós per ajudar a prendre decisions sobre les finances amb una òptica de flexibilitat i d’adaptació permanent.
Una conjuntura com la recent crisi sanitària ha tingut un efecte sobtat en els mercats, a causa de l'increment extraordinari de la volatilitat que, en el cas de la cotització de moltes accions, ha suposat la concatenació d'importants pujades i baixades, fet que ha causat pànic en molts estalviadors arreu del món. A més de l'ajuda professional que pot obtenir-se, principalment, a través dels assessors financers que, entre altres vies, ofereix la indústria bancària, és fonamental per a qualsevol inversor minorista mantenir el cap fred, ordenar més que mai les seves idees i intentar comportar-se tenint present en tot moment que vol complir els objectius, tant els de llarg termini com els immediats.
Amb aquestes premisses, una possible estratègia per al quadern del BuJo és marcar-se cada setmana tasques orientades a obtenir informació i coneixement dels mercats, planificar possibles formes de diversificar les inversions o, fins i tot, plantejar-se amb quins instruments s’ha de comptar per poder generar puntes de liquiditat que permetin participar en les oportunitats potencials que sorgeixin. Analitzar de manera periòdica els èxits (i els fracassos) per implementar-hi canvis, afegir-hi noves metes o incloure-hi tasques que es cregui que poden contribuir a incrementar les possibilitats d'èxit són alguns dels beneficis que aporta aquest mètode.
Et pot interessar: Com podem mesurar de manera objectiva la salut financera
A més, el període de reflexió continu destinat a valorar noves idees o enfocaments d'inversió o, fins i tot, a entreveure quina pot ser la direcció dels mercats servirà tant per trampejar la gestió de la volatilitat a curt termini com per ajudar a mitigar qualsevol presa de decisió emocional si, per exemple, un fons d'inversió de què s'és partícip té un mal comportant o si la Unit Linked en la qual s'ha confiat per obtenir estalvis de cara a la jubilació està recollint mals números. En definitiva, el BuJo ajuda tant a planificar el futur financer guiant-se sempre pels objectius vitals marcats a llarg termini com a controlar millor els impulsos humans i, de vegades, poc racionals que qualsevol estalviador corre el risc de patir en moments de gran volatilitat. I tot això és possible amb tan sols un quadern, un bolígraf i, sobretot, amb la capacitat d'utilitzar el potencial de la ment per gestionar de la millor manera possible la cartera d'inversions.
Et pot interessar: Finances conductuals en temps d'incertesa
