La planificació és clau per a l'èxit financer, sobretot quan parlem de jubilació. Tot i que les pensions públiques estan garantides per llei a Espanya, moltes vegades la prestació no és suficient per mantenir el nivell de vida després de la jubilació. I aquest problema anirà creixent en el futur a mesura que el sistema hagi de suportar més pressió amb les jubilacions de la coneguda com a generació del baby boom.
Segons les últimes previsions demogràfiques de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), si es mantenen les tendències actuals, el 26 % de la població resident a Espanya tindrà 65 anys o més d'aquí a 15 anys. Es tracta d'una xifra molt preocupant que evidencia el repte demogràfic que té per davant el país i la pressió que patirà el sistema de pensions.
La pensió que percep cada ciutadà quan es jubila depèn de les quantitats que ha aportat al sistema durant els seus anys en actiu. És cert que a Espanya les pensions són generoses en comparació amb altres països de l'entorn, però cada vegada ho seran menys a causa de les reformes que han posat en marxa els últims governs per contenir les despeses i les que vindran en el futur.
Calcula quant tindràs quan et jubilis si comences a estalviar avui
Què es pot fer per mantenir el nivell de vida després de la jubilació? Hi ha moltes opcions d'estalvi. Potser la més estesa i popular són els fons o els plans de pensions individuals, instruments que contracta el ciutadà. Són instruments pensats per estalviar a llarg termini i es diferencien d'altres perquè compten amb un avantatge fiscal important: les aportacions es poden deduir a l'IRPF. No obstant això, el Govern ha inclòs en els pressupostos del 2021 un canvi fiscal amb el qual vol reduir el límit d'aportacions màximes anuals de 8.000 euros a 2.000 euros. De moment, els comptes són només un projecte i s'han de debatre a les Corts Generals, on poden patir canvis abans de la seva entrada en vigor, així que caldrà esperar unes setmanes per veure com es resol definitivament la mesura.
Com s'estan comportant els plans de pensions? Segons les xifres de l'Observatori de l'Associació d'Institucions d'Inversió Col·lectiva i Fons de Pensions (Inverco), el patrimoni mitjà en plans de pensions del sistema individual va superar els 10.623 euros al tancament del 2019, fet que suposa un creixement de l’11,3 % respecte del 2018.
L'augment del patrimoni d'aquests productes es va produir en totes les comunitats autònomes. Navarra es manté com la regió amb més estalvi mitjà per partícip, amb 15.733 euros; seguida del País Basc, amb 14.164 euros —excloent-hi les entitats de previsió social voluntària basques (EPSV)—, i de la Comunitat de Madrid, amb 13.397 euros de mitjana. L'estalvi total acumulat en aquests plans va créixer un 10,6 % i es va situar en 79.896 milions d'euros, fet que suposa un màxim en la sèrie històrica.
Segons les dades d'Inverco, el 40 % de les famílies espanyoles estalvia en plans de pensions. És una bona notícia, sens dubte, però és un percentatge que convindria elevar en els propers anys. Destaquen les famílies que resideixen a les comunitats de Madrid, La Rioja i Aragó, on més de la meitat de les llars participen en algun pla de pensions individual.
A més, el perfil d'inversió mitjà del partícip en aquest tipus de plans ha anat evolucionat cap a posicions amb una major exposició al risc, de manera que els fons mixtos han passat de representar el 29 % del patrimoni total el 2012 a situar-se en el 60,1 % el 2019. En canvi, els productes garantits han perdut importància i amb prou feines representen el 10,2 % del total, enfront del 33,6 % que suposaven l'any 2012. En els últims set anys, el patrimoni amb alguna exposició a mercats d'accions (mixt o de renda variable) ha passat del 37,4 % al 74,2 % del total.
El CEO de Pensium, Miquel Perdiguer, explica en el Podcast de Banc Sabadell la importància de començar a planificar i estalviar per a la jubilació al més aviat possible. Al seu parer, d'aquí a 20 anys la gent es jubilarà una mica més tard i tindrà «menys diners a la butxaca».
Tal com explica Perdiguer, és fàcil fer els números. Actualment hi ha gairebé 10 milions de pensionistes a Espanya que cobren, de mitjana, uns 1.000 euros al mes del sistema públic. En conjunt, això suposa un desemborsament per a les arques públiques de gairebé 10.000 milions de despesa cada mes, l'1 % del producte interior brut (PIB) espanyol.
Es tracta d'una quantitat important que, a més, continuarà augmentant any rere any perquè al sistema hi estan entrant persones que han tingut sous millors que els que en surten i que, per tant, tenen dret a una pensió més alta. A més, la demografia, segons les seves paraules, és «inexorable». El 2035 una de cada quatre persones tindrà més de 65 anys. A aquesta circumstància cal afegir l'efecte de l'augment de l'esperança de vida, ja que cada vegada vivim una mica més. Un home, de mitjana, té una expectativa vital de 20 anys després de la jubilació, i una dona, de 24 anys. «Són molts anys pagant pensions revalorades», sosté Perdiguer.
En aquest context, sembla bastant lògic pensar que en el futur caldrà jubilar-se més tard i percebre una pensió pública més baixa perquè el sistema sigui sostenible. La taxa de reemplaçament a Espanya, un percentatge que explica el que suposa la pensió pública respecte de l'últim sou, és del 82 %; 10 punts per sobre de la taxa mitjana a Europa i 20 punts per sobre de la taxa mitjana de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). D'aquí a 20 anys, segons el CEO de Pensium, estarem més a prop del 70 %.
Pot interessar-te: Reflexions post-COVID-19: com serà la nostra jubilació?
La part positiva de tot això, segons explica l'expert, és que se sap el que passarà i es pot preparar la societat. Caldrà conscienciar els ciutadans de la necessitat d'estalviar per complementar les seves pensions en el futur. Un altre aspecte important a tenir en compte és la tendència cultural a invertir en el sector immobiliari, que farà que molts ciutadans no hagin de pagar el lloguer quan es jubilin o que obtinguin ingressos i rendes d'aquest patrimoni.
Tot i així, Perdiguer creu que tots els ciutadans haurien d’estalviar cada mes prop d'un 10 % del salari que perceben. Reconeix que no és una tasca senzilla tenint en compte que el sou mitjà a Espanya ronda els 1.700 euros i el salari mitjà, el sou més comú entre els residents, és de 1.400 euros al mes.
Encara que sigui tot un repte, és important continuar treballant per fomentar la cultura de l'estalvi a Espanya perquè, a més, la jubilació es percep ara com una etapa activa que requereix més ingressos per poder gaudir-la. A més, molts ciutadans hauran d'afrontar, de mitjana, tres anys de dependència severa o molt severa, i això implica que necessitaran uns 2.000 euros al mes per pagar una residència.
Al marge de l'estalvi personal que ha de generar cada persona, Perdiguer assenyala que hi ha empreses que estan treballant en «bones idees» per ajudar els ciutadans en situació de dependència. És el cas de Pensium, que ha posat en marxa ResiRent, juntament amb Banc Sabadell. Es tracta d'una iniciativa adreçada a persones grans amb necessitats assistencials i a les seves famílies que permet fer front al cost de la plaça residencial privada o les cures assistencials necessàries sense perdre el seu patrimoni, sense cap tipus d'hipoteca i sense gastar els seus estalvis. El client cedeix a Pensium el seu habitatge perquè el llogui, però en manté la propietat. Pensium genera un rendiment econòmic per al propietari i, a més, permet complementar aquests ingressos anticipant les entregues dels diners que es necessiten per pagar les mensualitats de la residència. En cas de decés del client o d'accés a una plaça pública, els propietaris recuperen l'ús de l'habitatge un cop s'hagi cobert l'import rebut amb el lloguer. «El que fem és portar lloguers del futur al moment present», conclou Perdiguer.
Pot interessar-te: La hipoteca inversa: com pots convertir el teu patrimoni en una renda mensual
