El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) espanyol ha superat ja tots els filtres de la Unió Europea (UE). Després de l'aprovació amb la màxima nota per part de la Comissió Europea, els 27 ministres d'Economia i Finances van donar en la seva última reunió el seu beneplàcit als plans nacionals d'Espanya i d'altres 11 Estats membres (Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Eslovàquia, França, Grècia, Itàlia, Letònia, Luxemburg i Portugal).
Després d'aquest últim escull, el país espera rebre el primer tram corresponent a l'instrument de prefinançament –mitjançant el qual els països poden sol·licitar el 13 % dels fons que els corresponen desvinculats dels objectius pactats– aquest mateix mes de juliol. Per tant, l'aterratge dels primers 9.000 milions d'euros del Fons Europeu Next Generation EU pot ser imminent. La resta de partides estaran sota l'escrutini i la lupa de la Comissió Europea, que cada sis mesos revisarà que els 27 països estan complint les fites a les quals s'han compromès.
La propera remesa de 10.000 milions d'euros arribaria al desembre, ja que el país ha completat la majoria de les 50 fites previstes per a aquest període. "Espanya ha posat molt d'èmfasi en la naturalesa anticipada del Pla, tant en la implementació de les reformes i les inversions com en la recepció dels desemborsaments, així que és probable que puguem pagar no només la bestreta sinó també el proper desemborsament durant aquest any", va afirmar Valdis Dombrovskis, vicepresident de la Comissió Europea.
Així, el país es disposa a rebre aquest any 19.000 milions d'euros del total dels 69.500 milions que li corresponen a fons perdut. De moment, Nadia Calviño, vicepresidenta primera i ministra d'Afers Econòmics i Transformació Digital, ha aparcat la demanda dels 70.000 milions d'euros assignats a Espanya en crèdits a retornar. No obstant això, el país els pot sol·licitar fins al 2026.
Amb un total de 140.000 milions d'euros, Espanya és el segon país més beneficiat pel Fons. Durant els pròxims cinc anys espera rebre una quantia sense precedents en la seva història recent. L'objectiu és pal·liar les conseqüències socioeconòmiques que està deixant la pandèmia de la COVID-19, però també transformar el model productiu del país i adaptar-lo a les necessitats d'un món progressivament digital i sota l'amenaça del canvi climàtic.
"Comença una nova etapa plena d'oportunitats. Avancem cap a la recuperació impulsant les transformacions que Espanya necessita", va destacar Pedro Sánchez, president de l'Executiu espanyol. "Els Estats membres podran ara utilitzar els fons no només per recuperar-se de la crisi de la COVID-19, sinó també per crear una Europa resilient, més ecològica, digital, innovadora i competitiva per a les pròximes generacions de la UE", va coincidir Andrej Šircelj, ministre d'Hisenda d'Eslovènia, país que ostenta la presidència de la UE.
Pot interessar-te: Els 20 programes tractors d'inversió del Pla de recuperació, transformació i resiliència d'Espanya
Temps i ambicions: les seves particularitats
L'ambició és que les 110 inversions, 102 reformes i 416 fites i objectius del PRTR impulsin la creació d'ocupació i suposen un augment del 2 % del producte interior brut (PIB) durant els pròxims dos anys. Una de les peculiaritats del pla espanyol respecte als seus homòlegs comunitaris és que aposta per un gran desemborsament en el curt termini.
L'objectiu és, segons Calviño, apuntalar la recuperació durant aquest període. Així, el segon gran lliurament, per valor de 12.000 milions d'euros, es fixa per a la primavera de 2022.
De fet, els dos principals objectius d'Espanya es troben en línia amb les prioritats europees de cara a la pròxima dècada. El país destinarà el 40 % de les inversions a fomentar la transició ecològica i el 28 % a consolidar la transformació digital.
La UE finançarà els 800.000 milions d'euros –en preus actuals– del Fons mitjançant l'emissió de deute conjunt. És la primera vegada en la història que Brussel·les acudeix de forma massiva i conjunta als mercats. El mateix dia que el Consell d'Afers Econòmics i Financers (ECOFIN) va avalar els primers 12 plans nacionals, la Comissió Europea va segellar la seva tercera emissió captant 10.000 milions d'euros. Tot això serà reemborsat progressivament fins al 2058.
Pot interessar-te: Banc Sabadell t'ajuda a descobrir les claus del Fons de Recuperació Europeu
