Abans d'invertir en lletres i bons de l'Estat espanyol, els inversors, fins i tot els més conservadors, han de conèixer que la seva rendibilitat actual és negativa i que hi ha opcions amb més potencial, com les obligacions, amb un termini superior als 10 anys.
Tradicionalment, el petit inversor que no volia arriscar-se tenia a la seva disposició diversos productes financers que li asseguraven rendibilitat. Entre ells, hi havia els bons i les lletres del tresor, un tipus d'actiu de deute públic. No obstant això, els interessos que ofereixen avui han minvat molt i fins i tot han arribat a estar en negatiu. De fet, només són rendibles les emissions de deute públic a Espanya que tinguin un termini d'inversió superior als 10 anys.
Es considera que els actius de renda fixa són més segurs que els de renda variable, ja que generalment l'inversor coneix per endavant el seu rendiment; mentre que en els de renda variable, les accions que cotitzen en borsa, sempre hi ha fluctuacions i, per tant, més risc.
Dins de la renda fixa, el deute públic és el més segur, ja que està recolzat per l'Estat i el Govern. Es tracta d'una eina que els països utilitzen per finançar-se. Per exemple, per costejar l'augment de la despesa pública a causa de la pandèmia, els executius han recorregut a augmentar les seves emissions de deute.
El paper del Tresor Públic
El Tresor Públic és l'organisme espanyol encarregat de treure a subhasta aquestes emissions amb les quals es demana als inversors que prestin diners a l'Estat. A canvi, el Tresor adquireix el compromís de pagar-los una rendibilitat a la fi del termini o anualment mitjançant els anomenats «cupons» (similar al que en accions privades es diria «dividend»).
En funció del termini, aquests títols canvien de nom: són lletres del tresor quan duren 3, 6, 9 o 12 mesos; bons de l'Estat quan duren entre tres i cinc anys; i obligacions de l'Estat quan són a 10, 15, 30 o 50 anys. L'import mínim de cada petició és de 1.000 euros i, a partir d'aquí, les sol·licituds han de ser múltiples d'aquesta quantitat.
Es pot participar en aquestes subhastes acudint a qualsevol oficina del Banc d'Espanya, a través de la pàgina web del Tresor Públic, en bancs o caixes i en societats i agències de valors. Les dates de les subhastes del Tresor es publiquen a principis d'any. Les properes estan previstes per al 15 d'octubre (bons i obligacions) i per al 10 de novembre (lletres a 6 i 12 mesos).
Caiguda de les rendibilitats
Fa 10 anys el tipus d'interès mitjà de les lletres era de l’1,43 %; el dels bons, del 2,99 %, i el de les obligacions, del 5,6 %. Aquestes rendibilitats han anat descendint coincidint amb les polítiques dels bancs centrals. Avui els tipus d'interès estan sota mínims i les rendibilitats són negatives; d'acord amb les últimes subhastes, les lletres a tres mesos estan al -0,5 % i els bons a cinc anys, al -0,32 %. Això vol dir que, si s'hi inverteix i es manté fins al venciment, no s’aconseguirà rendibilitat. Fins i tot es perdran diners. Només estan en positiu les obligacions a partir de 10 anys, que mostren un retorn del 0,2 % fins a l’1,3 % a 50 anys.
Per què s'inverteix en deute públic si la rendibilitat és negativa?
«Gairebé la meitat del deute públic l’adquireixen les entitats financeres, que moltes vegades actuen com a suport de les necessitats de finançament de l'Estat, independentment de quina sigui la rendibilitat», recorda Joan Carlos Higueras, professor de finances a l’EAE Business School. A més, si decideixen no esperar al venciment dels títols, els professionals que operen per a aquests inversors institucionals (bancs, però també altres estats, asseguradores, grans fons de pensions, etc.) tenen coneixements i estratègies adequades per operar amb aquests interessos negatius; per exemple, realitzant compravendes dels títols en el mateix dia i esgarrapar rendibilitat. Per al petit inversor, però, no és una opció que li reportarà rendibilitat.
S'ha d'esperar que venci un títol per recuperar els diners?
Hi ha un mercat secundari en què es negocien aquests títols un cop emesos. S'hi pot comprar o vendre si, per exemple, no es vol esperar que venci el termini del bo o l'obligació. Les ordres es poden donar a través del banc o d’una agència de valors i s'executaran al Mercat Electrònic Borsari de Deute Públic. De la mateixa manera que si es tractés de qualsevol altre valor cotitzat en borsa, el rendiment que s'obté serà la diferència entre el preu de venda i el de compra i, per tant, s’hi pot guanyar o perdre.
«Avui la inversió en deute públic és més complexa que mai, ja que per obtenir rendibilitats positives l'inversor ha d'optar per terminis a 10 anys», indica Enrique Juan de Sentmenat, delegat territorial de l'Associació Europea d'Assessoria i Planificació Financera (EFPA Espanya). Les emissions a llarg termini, afegeix, «són més sensibles a l'evolució dels tipus d'interès. Si l'inversor necessita rescatar els diners abans que vencin i els tipus d'interès han pujat, pot patir pèrdues importants», adverteix.
Davant d'aquest panorama, molts experts recomanen accedir al deute públic a través d’un altre instrument: el fons d'inversió de renda fixa que, en comptes de ser gestionat pel mateix inversor, convé que es delegui en professionals amb més coneixements i eines. «Només així es podrà aconseguir una mica de rendibilitat», explica Juan Carlos Higueras.
Aquest expert remarca aquest «una mica», ja que els guanys avui dia són modests. La cartera d'aquests fons està composta per títols de deute públic de diferents països, no només d'Espanya, i altres actius. Avui aquest tipus d'instruments ofereix diferents alternatives amb una complexitat i uns perfils de risc molt diversos.
Entre ells, hi ha els fons que inverteixen en renda fixa en països de la zona euro a llarg termini o els de renda fixa internacional, que guanyen de mitjana un 0,5 % anual a tres anys. En altres categories o en altres terminis aquesta petita rendibilitat es converteix en pèrdues. «Cal estudiar bé les diferents opcions i, sobretot, vigilar les comissions que s'apliquen al fons perquè no es mengin la rendibilitat», recomana Higueras.
ÉS REALMENT SEGURA LA INVERSIÓ EN DEUTE PÚBLIC?
No hi ha cap inversió que estigui garantida al 100 %, tampoc en el deute públic o en la renda fixa pública. En aquesta última hem d'estar atents a diversos perills. Hi ha la possibilitat que no es recuperi la inversió per impagament. Com més dubtes genera un país, més ha de pagar a l'inversor perquè li presti els seus diners. Així, avui els països emergents com el Brasil, la Xina o l'Índia són els que més interès desperten en les seves emissions, però també els que més risc comporten.
«Ara les nostres economies són molt segures perquè estem sota el paraigua del Banc Central Europeu (BCE), però pot passar una cosa similar al que va passar quan es va deixar de protegir Grècia, i això va disparar la seva prima de risc i en va entorpir el finançament», recorda el professor de l’EAE Business School.
Un altre risc important segons Fernando Ibáñez, director general d'Ètica i Patrimonis i president de l'Associació Espanyola d'Empreses d'Assessorament Financer (ASEAFI), és el del tipus o del mercat, que «es coneix molt menys, però que és molt important». Es tracta de la possibilitat que els valors cotitzin per sota del preu que en paguem. «Tendim a pensar que la renda fixa és fixa, ja que va associada a una rendibilitat preestablerta, però si venem aquests bons en el mercat secundari abans que vencin podem trobar-nos que s'ha depreciat».
