A més d’altres canals, les empreses que necessitin finançament disposen d’una via alternativa per mitjà de les societats de garantia recíproca, que tenen com a missió principal facilitar l’accés al crèdit per a les pimes en unes condicions tan beneficioses com sigui possible. En el context actual, aquestes entitats han obert una línia especial pensada especialment per a les companyies que hagin quedat més afectades per la crisi.
Més del 99 % de les empreses que hi ha a Espanya són pimes, segons dades de la Direcció General d’Indústria i de la Petita i Mitjana Empresa, que depèn del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme; i, d’aquestes pimes, nou de cada 10 tenen menys de 10 assalariats (per la qual cosa se les considera micropimes). Aquesta radiografia del teixit empresarial espanyol permet comprovar que és molt probable que moltes d’aquestes empreses, avui dia, necessitin finançament a causa de l’actual conjuntura derivada de la crisi.
Et pot interessar: El meu negoci necessita liquiditat
Tanmateix, moltes empreses, per culpa de la fragilitat del seu estat financer, no poden optar als canals tradicionals, per la qual cosa han de pensar en altres possibilitats.
I és que, malgrat la situació econòmica de caiguda en l’activitat, una entitat ha de continuar disposant de prou liquiditat per dur a terme accions com ara escometre un nou projecte, avançar el cobrament d’una subvenció i afavorir la seva internacionalització.
En aquest context, més enllà del crèdit bancari o del capital de risc, qualsevol empresari ha de tenir present que hi ha altres alternatives a les quals pot optar, com, per exemple, les societats de garantia recíproca (SGR), la situació normativa de les quals l’estableix la Llei 1/1994, d’11 de març, sobre règim jurídic de les SGR (encara que hi ha altres textos que amplien el contingut d’aquesta llei, com ara la Circular 5/2008, de 31 d’octubre, del Banc d’Espanya sobre recursos mínims de les SGR i l’Ordre EHA/1327/2009, de 26 de maig, relativa a l’elaboració, la documentació i la presentació de la informació comptable d’aquestes entitats).
Les SGR tenen una sèrie de característiques molt determinades:
- Són entitats financeres, encara que sense ànim de lucre.
- La seva missió principal és facilitar a les pimes accés al crèdit en condicions beneficioses tant en tipus d’interès com en terminis.
- Estan subjectes a la supervisió i la inspecció del Banc d’Espanya, a més d’estar sotmeses a la Llei de disciplina i intervenció d’entitats de crèdit.
- Tenen dos tipus de subjectes: els beneficiaris i partícips dels avals (l’empresa que requereix finançament) i els socis promotors, que són institucions (com ara una cambra de comerç, una entitat de crèdit i la mateixa Administració) que s’encarreguen d’aportar els recursos suficients per garantir la seva solvència.
Les SGR davant la COVID-19
Malgrat que l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) és la via que segueixen les empreses per obtenir garanties de l’Estat i, amb aquestes garanties, aconseguir liquiditat i, per exemple, fer front a les conseqüències de la crisi del coronavirus, hi ha alternatives. Des de l’1 d’abril, les SGR han augmentat encara més les seves garanties —i de manera més ràpida—, aportant solucions de finançament a empreses que hagin quedat especialment afectades per la conjuntura actual, a través d’una línia especial de Cersa (Companyia Espanyola de Refiançament), pensada per millorar el capital circulant de les entitats. La línia aporta una cobertura del 75 % a totes les operacions de garantia per al finançament de les pimes, a terminis de dos anys o superiors.
Segons Antonio Couceiro, president de Cesgar, l’associació que des del 1980 representa els interessos de les SGR, “en aquests moments difícils, el Sistema Nacional de Garanties estarà a l’altura oferint tot el seu suport a pimes i autònoms, un dels sectors més afectats”. D’acord amb les dades aportades per aquesta patronal, el finançament facilitat pel Sistema Nacional de Garanties ja beneficia 134.618 pimes, autònoms i emprenedors, que mantenen actius crèdits i préstecs per valor de 4.320 milions d’euros.
Per a què serveixen les SGR
El més habitual és que l’empresa (o l’autònom) acudeixi a una SGR quan no presenta prou garanties per optar a un crèdit en la seva entitat financera de referència o, si en pot obtenir un, hi acudeixi perquè les condicions que se li ofereixen són menys avantatjoses que les que pot aconseguir per mitjà d’una SGR. A partir d’aquest moment, la SGR té un paper d’intermediari entre la companyia que necessita diners i les entitats de crèdit.
En concret, a més de negociar línies financeres, les SGR acompleixen una sèrie de funcions, com ara:
- Atorgar avals a les empreses (que serveixen per suplir possibles deficiències de garanties d’aquestes entitats).
- Tramitar subvencions.
- Garantir per mitjà dels seus avals un altre tipus de compromisos de les companyies, com, per exemple, les fiances.
- Assessorar i, si s’escau, formar els seus socis en matèries rellevants per al negoci.
- Fomentar la promoció empresarial dels seus socis beneficiaris.
Les SGR que operen a Espanya, actualment 18, com ara Avalmadrid (Comunitat de Madrid), Avalis (Catalunya), Elkargi (País Basc) i Sogarpo (Galícia), s’agrupen entorn de Cesgar, que té com a missió principal fomentar acords amb institucions a tots els nivells, a més d’encarregar-se de mesurar l’impacte de l’activitat d’aquestes entitats a escala nacional.
El paper de Cersa
A més de les garanties pròpies, les SGR tenen l’aval de Cersa, entitat majoritàriament pública, la qual cosa permet minorar encara més les necessitats de recursos propis en qualsevol operació i rebaixar significativament el coeficient de solvència. Cersa manté una sèrie de convenis amb el Fons Europeu d’Inversions (FEI), que assumeix una part dels riscos refinançats a escala estatal per Cersa.
Entre els avantatges de disposar d’aquest doble aval que tenen les empreses a l’hora de sol·licitar finançament, en cal destacar dos:
- Una millora en les condicions de devolució del capital que se sol·licita, la qual cosa contribueix a incrementar la liquiditat de l’entitat.
- Un augment de l’amortització, que facilita que la pime pugui fer front a l’operació des del punt de vista comptable.
