Un dels principals avantatges que tenen els plans de pensions (juntament amb els plans de previsió assegurats) és que es poden desgravar les aportacions que es realitzen en l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), fins a un màxim anual de 2.000 euros (o el 30 % dels rendiments nets de la feina o de les activitats econòmiques). També es poden fer aportacions a favor del cònjuge de fins a 1.000 euros si no té rendiments anuals o aquests no excedeixen dels 8.000 euros, obtenint, amb això, una desgravació addicional.
És a dir, que invertint en tranquil·litat per al futur de cara a complementar la pensió per jubilació, és possible desgravar diners en la declaració de la Renda i aconseguir un estalvi fiscal. Tal com indica Esther Pichardo, directora d'Estalvi i Pensions de BanSabadell Vida i Pensions, "quan es realitzen aportacions habituals al pla de pensions, moltes vegades es produeix la grata sorpresa de rebre a l'IRPF la devolució d'una part d'aquests impostos. Aquesta devolució és un ingrés extra que no estava previst i que, si es reinverteix de nou en un pla de pensions, pot ocasionar diferents beneficis".
On reinvertir l'estalvi fiscal?
La primera alternativa després de rebre aquests diners de la declaració de la Renda és la de conservar-lo com a liquiditat, de cara a afrontar despeses inesperades o per reduir passius, com ara un préstec o amortitzar part de la hipoteca. En aquest sentit, es poden deixar els diners en el compte corrent fins que es decideixi gastar o contractar algun producte financer de poc risc que permet recuperar el capital en qualsevol moment, com pot ser el cas d'un dipòsit a termini. El principal problema en l'actualitat és que, a causa de la conjuntura generalitzada dels tipus d'interès pròxims a zero, alguns productes tot just ofereixen rendibilitat, el que fa difícil fins i tot batre el comportament de la inflació.
Pot interessar-te: Per què és important passar de l'estalvi a la inversió?
Pichardo indica que en moments de tipus d'interès baixos, "no és rendible tenir imports elevats en liquiditat, ja que el fet que els tipus d'interès estiguin pròxims a zero o negatius, i que la inflació sigui superior, implica estar perdent estalvis". Per això, insisteix que "tenint sempre en compte l'horitzó temporal i el perfil de risc, i atès que cap inversió ha de fer perdre la son, és aconsellable tenir les inversions diversificades i invertides en part en renda variable".
Una altra de les possibilitats és recuperar aquests diners rebuts de l'Agència Tributària per emprendre un altre tipus d'inversions, com, per exemple, convertir-se en partícip d'un fons d'inversió. Aquest tipus de vehicles ajuda a diversificar part de la cartera d'un estalviador, ja que consisteix en una cistella d'accions de diferents companyies, el que ajuda a diluir el risc mentre s'opta a rendibilitats significatives, sobretot, pensant en el llarg termini. Sota aquesta òptica, invertir periòdicament aquests 'pics' de liquiditat procedents de la declaració de la Renda permetrà beneficiar-se de l'interès compost.
Per sobre de totes les anteriors, sempre que l'economia personal ho permeti, la millor opció és la de realitzar noves aportacions al pla de pensions, amb vista a aconseguir la desgravació màxima possible en presentar la següent declaració de la Renda. La mateixa Agència Tributària afirma que els plans de pensions són una eina idònia per fomentar l'estalvi periòdic entre els ciutadans i que invertir-hi és treballar activament per la construcció a futur d'un ingrés extraordinari a la pensió pública de jubilació. En paral·lel, destinar aquest estalvi fiscal a la desgravació dels plans de pensions facilita poder disposar d'un excedent més elevat per a la gestió de les finances personals, sempre, això sí, que es dugui a terme una planificació adequada.
D'acord amb un estudi de l'Associació d'Institucions d'Inversió Col·lectiva i Fons de Pensions (INVERCO), amb aportacions anuals de 1.000 euros al pla de pensions, un partícip que faci l'aportació i no reinverteixi, després de 20 anys, tindrà 26.870 euros. No obstant això, reinvertint en el pla l'estalvi fiscal de cada any, el saldo final acumulat ascendiria a 37.326 euros, és a dir, un 40 % més. Aquest estudi afirma que l'ajornament fiscal durant 20, 30 o 40 anys "suposa un avantatge fiscal molt rellevant, ja que, encara que les prestacions es graven al tipus marginal de l'IRPF, es perceben durant la jubilació, a un marginal normalment inferior. A més, aquest ajornament fiscal permet rendibilitzar durant tots aquests anys les bonificacions fiscals de cada exercici, i amplificar aquests rendiments a causa de l'efecte que genera l'interès compost".
Focalitzar-se en l'estalvi
Per Pichardo "la clau de l'estalvi és començar com més aviat, encara que siguin petites quantitats". En la seva opinió, el més aconsellable per a qualsevol persona és començar a estalviar per a la jubilació des de la primera ocupació, destinant una part de la nòmina a l'estalvi per a la jubilació, tot i que, al principi, sigui de només un 5 % del total. A mesura que van passant els anys, i sempre que la seva situació econòmica li ho permeti, Pichardo afirma que aquest import hauria d'anar incrementant fins a assolir un 15 % quan s'estigui pròxim a la jubilació.
Pot interessar-te: A quina edat és recomanable obrir un pla de pensions?
En la seva opinió, un bon moment per augmentar l'estalvi és "coincidint amb increments de nòmina, ja que si es fa en aquest moment, no representa renunciar a una part del sou, sinó distribuir l'increment entre estalvi i consum, el que és menys dolorós".
A més, la directora d'Estalvi i Pensions de BanSabadell Vida i Pensions assenyala que qualsevol treballador ha d'analitzar altres productes d'estalvi, a més dels plans de pensions, per escollir aquell que més s'ajusti al seu perfil o al seu estil de vida. "Un bon exemple són els plans de previsió assegurats (PPA), que tenen la mateixa fiscalitat que els plans de pensions, així que és possible beneficiar-se de la reinversió de l'estalvi fiscal si s'aporta habitualment a un PPA. També, per als residents del País Basc, si es fa en un pla de previsió social individual (PPSI), el producte que comercialitzen les entitats de previsió social voluntària (EPSV), exclusiu per als estalviadors d'aquesta comunitat autònoma".
