Les organitzacions han hagut d’implementar mesures de manera urgent a causa de la COVID-19. A més dels ERTO que moltes s’han vist obligades a dur a terme, s’ha produït una digitalització ‘accelerada’ del sector empresarial liderada pel teletreball com a mètode de prevenció. Amb la nova normalitat, moltes companyies han hagut de redissenyar les instal·lacions per seguir la normativa i els protocols en matèria de seguretat davant de la pandèmia.
No és estrany ara que el responsable de xarxes socials d’una companyia espanyola treballi des de Buenos Aires sense haver vist en persona els seus companys, que els processos de selecció laboral siguin en un 95 % remots, que els empleats es prenguin la temperatura abans d’entrar a l’oficina o que en un escriptori on abans s’asseien sis treballadors ara només ho facin dos. Aquesta situació derivada de la urgència i de la immediatesa de reacció que reclamava la crisi ha fet que moltes d’aquestes iniciatives hagin arribat per quedar-se i que es transformin en polítiques a llarg termini.
Ángel Sáenz de Cenzano, director de LinkedIn a Espanya i Portugal, amb més de 20 anys d’experiència en la indústria digital, adverteix: “Allò que abans era important, ara és imprescindible”. Per a Sáenz de Cenzano, la necessitat de treballar a distància ha obert la porta a una sèrie de combinacions híbrides que marcaran el futur de les empreses i dels seus treballadors. “Ens ha cridat l’atenció que certs perfils que no consideràvem aptes per treballar en remot ara ho facin amb naturalitat, com ara especialistes de màrqueting o de xarxes socials, responsables de producte i equips de recursos humans”.
Els experts i els gurus del món dels negocis prediuen un veritable canvi, que es materialitza en una sèrie de mesures que van començar com a improvisacions, però que es convertiran en pilars per a les empreses. Manuel Alonso Coto, professor de Màrqueting i Tecnologia de l’IE Business School i autor de Transformación Digital en tiempos de covid-19: Last Call!!!, explica, citant el seu llibre: “Pandèmies anteriors van accelerar canvis incipients que ja estaven en curs i els van convertir en canvis gegants, i això és el que està tornant a passar, aquesta vegada en clau digital”. A Espanya, segons Alonso Coto, només el 2 % dels empleats teletreballaven de manera habitual. Ara, més del 60 % esperen continuar fent-ho passat l’estiu.
Les tendències empresarials post-COVID
El teletreball és l’exemple més palpable, però hi ha nous fenòmens postpandèmia. “Per exemple, el comerç electrònic va permetre a moltes empreses del sector agroalimentari sobreviure a l’esfondrament de l’hoteleria. Petits comerços locals van atacar noves vetes de mercat, com el de la gent gran, que preferia no sortir a comprar físicament. Un milió de persones grans van comprar en línia per primera vegada durant el confinament”, quantifica Coto Alonso.
La venda directa al consumidor alterarà les cadenes de subministrament. Good Rebels, una de les consultores d’estratègia empresarial més grans d’Hispanoamèrica, situa aquest canvi com el més important dels que ha despertat la pandèmia. “Representa una oportunitat perquè les marques reprenguin la relació directa amb el seu client després d’haver-la perdut en un model de venda basat en el distribuïdor”, apunta la consultora en l’última versió del seu Barómetro Covid-19 y Marketing en España.
Salvador Suárez, cofundador i director general de Good Rebels, afegeix: “Una altra de les tendències que sorgeixen d’aquesta crisi és l’evolució en la cadena de valor, des d’un procés actual de producció basat en el baix cost, principalment en fàbriques situades a Àsia, cap a la necessitat de generar productors i fabricants a escala local”. Segons Suárez, aquests productors són “més conscients de la importància que donen els consumidors actuals a l’equilibri entre la utilització de recursos naturals per a la fabricació dels productes i el sostre ecològic”.
La digitalització del teixit empresarial
Els canvis, per descomptat, escalaran i afectaran tant organitzacions senceres com clients o empleats. “Algú que treballa en banca d’inversió no necessitarà viatjar 200 dies a l’any perquè s’adonarà que això no li aportava un veritable valor afegit”, diu Sáenz de Cenzano. “Però hi ha aspectes que sí que voldrem mantenir, com el fet de col·laborar en persona o el companyerisme de l’oficina”, agrega.
Això sí, hi ha un aspecte innegociable: la digitalització. “És una necessitat”, agrega el director de LinkedIn. I posa un exemple que li toca de prop: “Avui no pot ser que una persona no et passi el seu perfil de LinkedIn per valorar el seu lloc, com també és estrany que algú et digui que no pot fer una videotrucada”.
Les petites i mitjanes empreses o els autònoms necessiten actualitzar-se i els cursos de capacitació en línia estan prenent una rellevància extraordinària. “Les organitzacions també estan obligades a preparar els seus treballadors perquè puguin demostrar que són productius en l’entorn digital, però també perquè ells mateixos ho demanen”, analitza Sáenz de Cenzano. “Hem descobert no tan sols la validesa sinó també la idoneïtat de la formació en remot”. En aquest sentit, les noves organitzacions parteixen amb avantatge: “Les grans companyies i els governs haurien de revisar i replicar el modus operandi de les empreses emergents (startups) i el seu nivell d’adaptació”.
La seguretat com a pilar de l’organització empresarial
La vida a l’oficina, no obstant això, continuarà existint. PwC, una de les grans consultores del món, s’ha posat a treballar en diversos programes per ajudar els seus clients a gestionar els riscos provocats per aquesta pandèmia que ha assolat el món. Ramón Abella, soci del Programa de Consells d’Administració de PwC, va tirar endavant el monitoratge d’aquests processos en cadascuna de les organitzacions durant els mesos de convivència amb la COVID: “La salut dels empleats és el més important, però també la continuïtat del negoci en la mesura que sigui possible. Els empleats demanen aquesta classe de protocols per sentir-se fora de perill, i és una responsabilitat de la companyia”.
“En el seu informe de febrer, el Fòrum Econòmic Mundial no incloïa una pandèmia dins dels cinc principals factors de risc mundials”, indica Abella. “Ara és natural que els empleats s’hagin de prendre la temperatura abans d’entrar a l’oficina, que tinguin estacions d’higiene pertot arreu, que utilitzin mascaretes o que on treballaven sis persones, ara ho facin dues”, diu.
Les xerrades en línia ofertes per PwC per explicar aquest programa de gestió de riscos que van desenvolupar durant la pandèmia van ser seguides per més de 300 companyies. “La dificultat ha estat gran perquè la foto s’anava movent. Vam haver d’adaptar-nos a regulacions diferents per assessorar grans multinacionals, en països amb diverses regles i estats de la pandèmia amb diferents avanços”, diu Abella. “Hi havia una gran sensibilitat. Les empreses van estar a l’altura”, reflexiona l’expert, que també destaca el grau d’adaptació dels executius i dels mateixos empleats. “Totes aquestes mesures han arribat per quedar-se durant molt de temps”.
