movi-image-centros-medicos-privados-salud-sostenible-1
Envia'ns suggerències
Competència i Mercats
4 min del teu temps

Els centres mèdics privats, un pont per a un sistema de salut sostenible

12/08/2021

Durant els mesos més crítics de la pandèmia, els centres mèdics privats van atendre el 16 % de pacients amb COVID-19. Les assegurances de salut van ser, a més, les úniques que van augmentar l'any passat

«La crisi de la COVID-19 ha constatat les debilitats prèvies estructurals que presentava el sistema sanitari a Espanya», assenyala Carlos Rus, president d'Alianza de la Sanidad Privada Española (ASPE). Abans de la irrupció de la pandèmia, el sistema de salut espanyol era projectat com un dels millors del món. Però el coronavirus ha posat en relleu falles sistèmiques com ara la manca de personal sanitari —el 95 % dels centres de salut té problemes de contractació— o l'escassetat de material mèdic.

Les imatges de desbordament dels hospitals i dels centres d'atenció primària van augmentar l'interès i el reclam pels centres mèdics privats. Durant abril i maig de 2020, en plena primera onada de la pandèmia, els hospitals generals privats van atendre el 16 % dels pacients contagiats per la COVID-19 i van assumir el 14 % dels ingressos en unitats de cures intensives (UCI). A més, segons dades de la Unió Espanyola d'Entitats Asseguradores i Reasseguradores (Unespa), les úniques assegurances que van créixer l'any passat van ser les assegurances de salut, amb un increment del 4,9 %.

Durant aquests primers cops de cua de la COVID-19, Espanya en particular i la Unió Europea (UE) en la seva totalitat es van adonar de la seva gran dependència exterior per produir i adquirir material sanitari derivant en un desproveïment generalitzat d'equips de protecció o de proves PCR. «Hem comprat mascaretes 13 vegades més cares que el 2019», assegura Rus.

Una altra de les debilitats revelades pel coronavirus ha estat la vulnerabilitat de la gent gran, la més exposada davant aquesta crisi. A Espanya, el 80 % de la despesa sanitària està destinada a majors de 60 anys. El 19,6 % de la població espanyola té més de 65 anys, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), i la tendència demogràfica, amb una esperança de vida de 83,4 anys, camina cap a un envelliment de la ciutadania.

«El model privat és un recurs estratègic i sense una aliança publicoprivada no és possible contemplar l'estat de la sanitat espanyola», Rus, d’ASPE

En aquest context, els sistemes sanitaris públics i privats es preparen per enfortir la seva aliança, adaptar-se a la nova realitat post-COVID-19 per tal de ser viables i competents en el futur, i aprendre de les lliçons que està deixant la pandèmia. «No oblidem que la sanitat privada no és substitutòria, sinó complementària [de la pública], fruit de la llibertat d'empresa i de la lliure elecció del ciutadà (...). Som un recurs estratègic i flexible per quan es necessiti. L'eficàcia demostrada ha d'encoratjar confiança en el model col·laboratiu i una perspectiva d'aliança sense la qual no és possible contemplar l'estat de la sanitat espanyola», afirma Rus.

Durant la crisi sanitària, l'intercanvi de professionals, de recursos i de materials entre les administracions, les comunitats autònomes i els 806 hospitals del Sistema Nacional de Salut i els 468 centres hospitalaris privats ha estat constant per fer front a l'emergència sanitària que durant els seus pitjors moments deixava UCI i hospitals col·lapsats.

IVA i tecnologia, mires al futur

Una altra de les fites que deixa la pandèmia en l'àmbit sanitari espanyol és la reducció a tipus zero de l'impost sobre el valor afegit (IVA) per al material sanitari. El Govern ha ampliat recentment aquesta mesura fins al 31 de desembre d'aquest any. Al país, s'aplica el tipus reduït de l'IVA (10 %) a tots aquells productes sanitaris per a aquelles persones que pateixen deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials. Per a la resta de productes, el gravamen és del 21 %. «La indústria demana que un dels ensenyaments d'aquesta crisi sigui establir l'IVA del 4 % a tots els productes sanitaris», assenyala Rus.

A més, igual que ha passat en altres sectors com ara l'educatiu, l'esportiu o el cultural, la pandèmia ha accelerat la transformació digital dels sistemes sanitaris. Els canvis cridats a produir-se en anys s'han materialitzat en pocs mesos. L'impuls de la telemedicina dona bon compte d'això. La crisi de la COVID-19 deixarà un augment global del 5 % de les consultes mèdiques a distància, el que es tradueix en més de 400 milions de videotrucades. I les companyies encarregades d'executar els serveis de 'telesalut' augmentaran els seus guanys en 8.000 milions de dòlars aquest 2021, segons l'informe Prediccions en Tecnologia, Mitjans i Telecomunicacions de Deloitte.

«La crisi de la COVID-19 ha potenciat l'interès en l'aplicació de noves tecnologies i part dels nostres centres associats estan treballant en aquest sentit, tot i que queda molt per fer», assegura el president d’ASPE.

Pot interessar-te: L'atenció mèdica virtual, a l'alça fins i tot després de la pandèmia

Un altre estudi realitzat per mediQuo destaca que a Espanya les consultes de telemedicina van augmentar un 153 % des que es va decretar l'estat d'alarma. No obstant això, encara queda molt camí per recórrer en aquest impuls tecnològic que veu en la robotització o en les tecnologies com ara la 5G i la realitat augmentada una oportunitat per fer els diagnòstics més precisos, minimitzar els costos i fer front a la demanda de consultes fins i tot en temps excepcionals com el que deixa la pandèmia.

«La tecnologia ens ha de donar temps per poder dedicar més espai al pacient. És una palanca que ens farà capaços d'assumir l'augment de la demanda que tindrem, amb l'envelliment de la població, en pro a la bona feina de la professió, però també, econòmicament més viable i sostenible», conclou Rus.

 

 

 

 

Fotografia de JESHOOTS.COM a Unsplash
-Categories i etiquetes-
up