Invertir en dividends és rendible. I molt més si es parla de la borsa espanyola. En concret, introduir en les carteres valors que retribueixin l’accionista pot arribar a ser gairebé el triple de rendible. Així ho determinen les dades reportades per Borsas y Mercados Españoles (BME): des dels mínims de la crisi financera al maig del 2012 fins al 13 de novembre del 2020, l’IBEX 35 va créixer un 28%, mentre que l’IBEX 35 amb Dividends (IBEXTR) ho va fer un 83%.
Encara que, tal com indiquen des del servei d’estudis de BME, el benefici d’invertir en dividends es potencia en el llarg termini, també és possible trobar-lo en un horitzó temporal més reduït. Si l’IBEX 35 va sumar un 27,45% des dels mínims de la pandèmia de la COVID-19, del 16 de març al 13 novembre, l’IBEXTR va aportar un 30,50% de rendibilitat en el mateix període de temps.
En comparació amb altres borses, l’espanyola se situa entre les que ofereixen una major rendibilitat per dividend a tot el món. Una realitat que es manifesta, fins i tot, quan l’índex espanyol ha tingut un rendiment pitjor que el mercat de renda variable europeu i mundial des de la crisi financera del 2008.
“L’atractiu de la inversió en dividends per a un inversor, l’actual i el de sempre, és la possibilitat d’obtenir una renda anticipada que pot reinvertir en el mateix actiu o en altres de diferents, o fer-la servir per a altres finalitats”, asseguren des del servei d’estudis de BME, i afegeixen que aquest valor és important perquè, a més, actua com un ‘matalàs’ protector del capital de la inversió. “A més, amb l’alternativa dels scrips o dividend elecció en moltes companyies, s’amplia el ventall de possibilitats”, assenyalen.
Un valor refugi
Aquest atractiu es potencia encara més davant dels baixos tipus d’interès i la flexibilització quantitativa que acompanyen al mercat des de la crisi financera del 2008. Un panorama que ha reduït els ingressos disponibles per als inversors procedents de l’efectiu i el deute públic. Els últims anys, els bons de l’Estat no han aconseguit batre els índexs d’inflació.
Aquesta situació ha creat un dilema per a molts inversors conservadors sobre la necessitat d’assumir més risc en les carteres per aconseguir certa rendibilitat. I el continuarà causant, ja que, encara lluny de veure la llum al final del túnel, la pandèmia de la COVID-19 ha potenciat els nivells en mínims de tots els bancs centrals.
Davant d’aquesta conjuntura, “els dividends han actuat com a actiu refugi en els últims anys, ja que la rendibilitat per dividend de la borsa espanyola s’ha situat sempre entre el 4% i el 4,5%, i els tipus d’interès sense risc (a 10 anys) han quedat en terreny negatiu o zero en molts països, i a Espanya han oscil·lat entre l’1% i el 2%. Avui dia, el tipus a 10 anys es troba en el 0,09%”, expliquen a BME.
En aquesta línia, segons la cotitzada, les utilities espanyoles (companyies cotitzades dedicades a prestar serveis d’energia, gas i electricitat) i algunes constructores han ofert al tancament d’octubre rendibilitats per dividend que oscil·len entre el 3,5% i el 7%. “Sens dubte, són valors refugi si l’expectativa de preus és positiva i, sobretot, si la inversió es fa a llarg termini”, asseguren els experts de BME. Però subratllen que, com sempre, l’atractiu principal correspon als horitzons temporals més llargs, en els quals el ‘matalàs’ i la rendibilitat extra de la borsa s’amplien considerablement sobre l’evolució exclusiva dels preus.
