La matinada del passat 20 de juliol, la sonda Hope va enlairar-se del Centre Espacial Tanegashima (TNSC, per les sigles en anglès) del Japó. Es tracta de la primera missió a Mart dels Emirats Àrabs Units (EAU), que s'ha unit també a la carrera espacial fins ara liderada pels Estats Units, Rússia i la Xina. La regió del golf Pèrsic, conscient del pes que tenen els hidrocarburs en la seva economia, està duent a terme una estratègia de diversificació econòmica, que passa per desenvolupar les seves capacitats científiques i tecnològiques i allunyar-se de la seva dependència del petroli.
Segons dades de l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), per a països com l'Aràbia Saudita aquests recursos representen prop del 50 % del seu producte interior brut (PIB); per a Kuwait, el 40 %, i per als EAU, fins al 30 %. A més, la rellevància també s'explica per les rendes derivades d'aquests sectors, ja que en alguns països com Kuwait suposen prop del 40 % del PIB; a l'Aràbia Saudita i a Oman, més del 23 %, i a Qatar, al voltant del 22 %, segons les dades del Banc Mundial.
L'important paper que representa el petroli en l'economia de la regió té una fortalesa, i és que encara hi ha una abundància de recursos naturals per explotar, però l’encara elevada dependència d'aquest sector pot convertir-se al mateix temps en una debilitat, segons ha assenyalat Víctor Argüello, director de l'oficina de representació a Dubai de Banc Sabadell en un webinar organitzat recentment per Hub Empresa de Banc Sabadell.
Al seu torn, el petroli està relacionat amb el major impacte econòmic derivat de la crisi de la COVID-19, ja que la pandèmia ha suposat un descens important de l'activitat en els principals importadors de cru a tot el món. A finals d'abril, el preu del petroli WTI —la referència als Estats Units— es va situar en valors negatius després d'una caiguda superior al 300 %, mentre que el petroli Brent —que marca la referència a Europa— assolia també mínims històrics.
Aquest context ha accelerat encara més els plans d'aquests països per reorientar la seva estratègia econòmica. «Als EAU s'han marcat com a objectiu que la dependència dels hidrocarburs es redueixi per sota del 20 % en un futur no molt llunyà», apunta Víctor Argüello. La regió ha posat en marxa el Pla Visió 2030 de diversificació de l'economia que marca el full de ruta per reduir aquesta dependència del petroli i desenvolupar altres sectors com el de la salut, el de l'educació, el de les infraestructures, el del turisme i el de l'entreteniment.
«Tot i que la principal font d'ingressos continuarà sent el petroli, s'estan adaptant a la nova evolució del mercat», afirma l'expert de Banc Sabadell, que va destacar, entre altres exemples, les inversions realitzades en energies renovables i en projectes de plaques solars, tant a Dubai com a Abu Dhabi.
Visió 2030: una oportunitat per a les empreses
Els EAU no són una de les principals destinacions de la inversió espanyola a l'exterior. Segons les últimes dades publicades pel Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, se situa com el país número 70 de destí de les inversions espanyoles. No obstant això, l'organisme assenyala que aquestes xifres no reflecteixen la realitat de la presència espanyola al país a causa de la impossibilitat d'obrir filials de propietat 100 % espanyola als EAU. Aquesta circumstància fa que moltes de les companyies instal·lades optin per figures jurídiques (sucursal o oficina de representació) que no impliquen desemborsaments de capital o optin per obrir filials en zones franques on sí que poden tenir el 100 % de la propietat, però l'àmbit d'actuació es limita a aquesta zona.
En aquest sentit, segons explica Argüello, «en els últims anys hem vist un increment en el nombre i en l'interès de les nostres empreses clients per establir-s’hi de manera directa o indirecta». Si bé és cert que les relacions amb Espanya continuen estant per darrere d'altres que són considerades històriques per al país, com pot ser Latam (Amèrica Llatina) o el nord d'Àfrica, «a l'anterior crisi sobretot moltes empreses, com que tenen menys capacitat d'introduir els seus productes en aquests mercats històrics per a Espanya, van buscar altres oportunitats». En aquest context, i malgrat que hi ha hagut una caiguda derivada de l'evolució del preu del cru, els EAU ja suposen pràcticament la meitat del que s'exporta a Latam.
Pot interessar-te: Internacionalitzar la teva pime en temps de crisi
La cursa per la diversificació econòmica obre un camí d'oportunitats per a les empreses espanyoles que vulguin establir-se al país, tant directament com indirectament. Aquí, Dubai ha estat la regió pionera a implantar mesures per fer possible la diversificació de l'economia, ja que aquest país té una menor dependència del petroli, entre altres motius, a causa de la seva baixa producció. «Té un enfocament molt més ampli, més multisectorial», afegeix Argüello. El país compta amb un hub clarament regional i financer, que possibilita que els empresaris no només facin negocis amb empreses nacionals, sinó també amb empreses d'altres països asiàtics, com el Pakistan, l'Índia i fins i tot del nord d'Àfrica, i que es reuneixen a Dubai com a centre financer.
Per la seva banda, a l'Aràbia Saudita s'han posat en marxa megaprojectes relacionats amb el desenvolupament de noves ciutats que es construiran a prop del mar Roig, que ja s'estan començant a licitar. «Es tracta de projectes que s'entenen com a crucials per al desenvolupament del regne i que en els propers anys suposaran un estímul perquè l'economia creixi», afirma Argüello, que afegeix que «l'expertise estranger serà necessari per aconseguir que el país evolucioni».
En aquest context, destaca el sector de la construcció. Els EAU, i particularment Dubai, compta actualment amb un excés d'oferta alimentat en els últims anys per una aposta sense fre per la construcció immobiliària, a causa de les expectatives de l'Expo 2020, que finalment s'iniciarà l'octubre del 2021 per la crisi de la COVID-19 i agreujada per l'èxode de la població a causa de la crisi sanitària. El pols a la situació del sector, sense tenir en compte la COVID-19, es podria mesurar per la dinàmica de pagaments i la disponibilitat de liquiditat, la caiguda del preu de l'habitatge i la posposició de projectes, segons assegura l'ICEX.
Aquesta entitat destaca també el sector de l'alimentació, on hi ha oportunitats importants ja que el país necessita importar pràcticament tots els productes, encara que la competència és molt alta i el sector està madur. En aquest sentit, donada la prioritat del Govern per incrementar el seu nivell d'autoabastiment en productes agroalimentaris, es poden explorar un gran nombre d’oportunitats en el sector agroindustrial i en el d’entrades i tecnologia agrícola.
En tot cas, és important tenir en compte l'impacte que la COVID-19 ha tingut a la zona. Si bé és cert que es van adoptar mesures d'una manera força ràpida, «el nombre de contagis ha crescut després de l'estiu, ja que molts expatriats han tornat de països afectats i això n’ha fet incrementar el nombre considerablement», destaca Argüello.
Pot interessar-te: Tornarà l'interès pels mercats emergents?
Barreres comercials i a la inversió
Les empreses que importen mercaderies als EAU necessiten una llicència comercial per operar a la regió, la qual s'atorga als nacionals o a les empreses que pertanyin per sobre del 49 % a ciutadans dels EAU. Així mateix, cal tenir en compte que aquestes llicències especifiquen tant les mercaderies que poden importar com les variacions per a cada emirat.
L'aranzel general d'importació se situa ara mateix en el 5 %, aplicat al 89,7 % de les mercaderies segons l'ICEX. No obstant això, hi ha algunes mercaderies exemptes d'aranzels, com són els productes bàsics o els necessaris, els farmacèutics o els llibres. A l'extrem oposat, d’altres estan penalitzades per qüestions religioses, com l'alcohol (50 %) o el tabac (100 %).
Pot interessar-te: Gestionar la nova regulació del comerç internacional post-COVID-19
Menció especial mereix l'aixecament el 2018 de la prohibició a la importació de carn de boví originària d'Espanya, fet que s'espera que serveixi per fomentar les exportacions de carn al mercat dels emirats.
Pel que fa a les barreres a la inversió, Argüello posa l'accent en les deficiències en l'accés a la contractació pública, a causa de l'opacitat que caracteritza els procediments i la discriminació de les empreses estrangeres. En aquest sentit, la necessitat de comptar amb un soci local (que tingui una participació superior al 50 %) i l'obligació de tenir un agent local per a les oficines de representació d'empreses estrangeres també dificulten la inversió exterior al país. Tanmateix, als EAU s'està treballant en una nova reforma legal que permetrà l'accés al mercat d'empreses estrangeres sense necessitat de tenir-hi un soci local.
